Seminari 1 - Working Dead
Marta Echaves / Antonio Gómez Villar / María Ruido
 

Matxalen Legarreta i Marta Malo de Molina

Working Dead. Escenaris de la postfeina  és un projecte de recerca en format textual i audiovisual que neix amb la vocació d’explorar els horitzons del treball després de la revolució digital i robòtica, però sobretot després del gir del capitalisme cognitari i les seves formes de contractació diverses i cada vegada més informals i hiperflexibles.

Pretenem fer aquesta recerca sense perdre de vista la/les memòria/òries de classe en el context estatal, la composició racialitzada de la força de treball transnacional i la divisió sexual actual que, amb noves variables, continua plenament vigent dins del treball globalitzat. Així, en la nostra base hi ha el reconeixement a tot un seguit de praxis i teories crítiques que ja fa moltes dècades que redefineixen el concepte de feina-ocupació i la relació producció-reproducció.

En aquest escenari, les redefinicions del marxisme, però sobretot les crítiques decolonials i feministes, han estat i són, per a nosaltres, fonts fonamentals de qüestionaments fèrtils i d’una enorme agència política, que no podien deixar de ser protagonistes principals de la nostra recerca. D’aquesta manera, el nostre primer seminari públic té com a eix les relacions de producció i reproducció, les redefinicions del treball i de l’economia mateixa des dels feminismes, les noves formes associatives i sindicals i, en definitiva, les relacions entre renda, classe, temps i gènere.

Si el concepte de treball ha patit canvis al llarg de la història i si, com proposem en el punt de partida del projecte Working Dead, som en un moment de reubicació absoluta en termes de producció, com pot l’escenari de la postfeina afectar la sostenibilitat de la vida, els treballs reproductius? Quins nous debats obre la perspectiva postindustrial en relació amb el gènere-sexe? On i com construïm els nostres processos de subjectivació i corporeïtzació en un món laboral definit per la feina immaterial? On s’instal·la, doncs, el sosteniment material de la vida, el cos que cuida i, fins i tot, la cura mateixa? I, en aquest territori en aparença deliqüescent, quines altres formes organitzatives de cooperació i lluita podem albirar quan els sindicats tradicionals han esdevingut institucions de consens?

Matxalen Legarreta. Llicenciada en sociologia per la UPB/EHU i doctora internacional en sociologia per la mateixa universitat. Ha fet estudis de postgrau tant a la UPB/EHU (especialista universitària en investigació social aplicada) com a la Universitat Complutense de Madrid (especialista en Praxis de la Sociologia del Consum: Teoria i Pràctica de la Investigació de Mercats). Des del 2008 és professora del Departament de Sociologia 2 de la UPB/EHU. Les seves línies de recerca principals són: treball domèstic i cures, desigualtats de gènere, enquestes de pressupostos de temps i sociologia del temps. Treballa des d’una perspectiva feminista que se centra en la sostenibilitat de la vida. És membre del Grup de Recerca d’Antropologia Feminista - AFIT.

Marta Malo de Molina. Traductora i investigadora militant, des de fa més d’una dècada promou i participa en processos de recerca en i des de les pràctiques d’emancipació. Ha format part de nombrosos col·lectius i ha impulsat plataformes d’acció com l’Eskalera Karakola, El Laboratorio II, Precarias a la deriva, Observatorio Metropolitano (on va dur a terme una recerca sobre fronteres i govern neoliberal amb Débora Ávila), El Ferrocarril Clandestino, Yo Sí Sanidad Universal i Radio Onda Precaria, entre molts altres. És coautora del volum Ensayos y experiencias entre investigación y militancia (Traficantes de sueños, 2004), ha estat docent al Campus Relatoras i a Nociones Comunes, i ha escrit nombrosos articles per a mitjans com El Diario, Diagonal, Nodo50, etc.