A propòsit de la publicació del llibre Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario, l’autor, Antonio Gómez Villar, dialoguen amb Valentín Roma entorn de la relació entre les lluites culturals i les lluites materials, les experiències del desclassament, les ferides invisibles del reconeixement i les formes actuals del ressentiment.

En una època marcada pels intents frustrats de transformació social, i des d’un afecte de desesperança i cancel·lació del futur, proliferen discursos que acusen l’esquerra d’haver abandonat la classe treballadora i desatès la politització de la qüestió social. La lluita de classes, els problemes econòmics i les preocupacions materials s’haurien substituït per les polítiques de la identitat i les lluites pel reconeixement. S’assenyala una complicitat entre l’anomenada «esquerra cultural» i el neoliberalisme. Els qui han quedat exclosos d’aquesta «aliança progre» reben el nom dels «oblidats», els perdedors de la globalització, relegats als marges de l’Amèrica desindustrialitzada de Detroit, la França perifèrica, l’Espanya buida o l’Anglaterra rural.

Aquest assaig es proposa atendre la coartada reaccionària que s’amaga rere aquests plantejaments. Els «oblidats» són presentats com una imatge en què sembla que visqui encara certa puresa i evidència proletària, però es tracta d’una superfície d’inscripció d’odis i ressentiments. En contra d’aquest conservadorisme sensible, necessitem traçar nous imaginaris que donin compte de la fragilitat identitària de les nostres societats després de la llarga travessia que ens va llegar la derrota obrera del segle passat, i seguir els fils latents encara per descobrir.

Antonio Gómez Villar és professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB). Les seves principals línies de recerca tenen a veure amb les maneres com s’ha redefinit el camp conceptual de recomposició de classe atenent la transformació de les subjectivitats i les noves relacions culturals i polítiques, i amb l’anàlisi dels repertoris d’acció col·lectiva des d’una perspectiva antagonista.

És autor del llibre Ernesto Laclau y Chantal Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021) i editor dels llibres Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021), Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), juntament amb María Ruido i Marta Echaves, i Vidas dañadas. Precariedad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2014), juntament amb Sonia Arribas. El seu lloc web personal és: https://antoniogomezvillar.com/.