-
Durant el període 2019-2020 es detecta un descens molt important i general dels nivells de NO2 degut a l’impacte de les mesures de restricció de la mobilitat per la COVID-19. Durant l’any 2020 i 2021 les estacions de trànsit de la ciutat mostren el compliment del valor límit UE però a la ciutat existeixen zones concretes d’elevat trànsit i condicions de baixa dispersió dels contaminants en les que les concentracions de NO2 poden arribar a ser més elevades que a les estacions de trànsit de la ciutat. En aquests carrers, que canalitzen el trànsit cap al centre de la ciutat, la configuració dels edificis alts respecte l’ample de la via dificulta la dispersió dels contaminants locals emesos pel trànsit.
El model d’immissions per a l'any 2020 i 2021 ha estimat que en aquestes zones concretes es supera el valor límit de la UE (40 µg/m3), tot i que s’hagi complert en totes les estacions de vigilància de la qualitat de l’aire de la ciutat.
-
Aquests mapes mostren les dades, en mitjana anual i a nivell de tram de carrer, dels principals contaminants atmosfèrics a la ciutat de Barcelona. A més, també es mostren quines àrees acompleixen o no el valor límit establert per la normativa europea (valor límit UE) o amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (valor guia OMS).
-
Entenem com a emissió la quantitat de contaminant que va a parar a l’atmosfera des d’una font, com per exemple els òxids de nitrogen emesos pel focus puntual i mòbil que representa un automòbil, el diòxid de sofre que s’emet a través d’una xemeneia o les partícules emeses per una font difosa com ara el vent quan bufa sobre una superfície seca.
En canvi, la immissió és el valor de concentració d’un contaminant existent per unitat de volum d’aire, a cada punt del territori. En altres paraules, seria la concentració de contaminant a la qual està sotmesa i respira la població en aquell punt en concret.
La relació entre emissió i immissió no és directa. Això vol dir que per a una mateixa emissió podem tenir una immissió en un punt determinat molt diferent. Per què? Doncs perquè una vegada el contaminant ha estat emès a l’atmosfera, aquest pateix transformacions físiques i químiques (especialment transport i dispersió, però també reaccions químiques, deposició, agregació, etc.) que depenen de l’estat de l’atmosfera i que canvien amb el temps.
-
Es poden consultar les dades dels contaminants atmosfèrics amb més presència a Barcelona i que, per tant, tenen més afectació en la salut de la població: diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió PM10 i PM2.5.
-
El NO2 és un gas irritant, d’olor picant i color marró vermellós, que no es percep a simple vista i que procedeix de diverses fonts: la combustió de vehicles de motor, el sector industrial, activitat vinculada al port, entre d’altres. Es calcula que fins a un 60% del NO2 prové del trànsit rodat, per la qual cosa és el principal contribuïdor.
-
Quan parlem de partícules en suspensió (PM) ens referim a petites partícules de pols que, malgrat ser invisibles als ulls, floten en l’aire i penetren amb facilitat a l’aparell respiratori i inclús poden passar als vasos sanguinis i quedar-hi fixades.
Aquestes partícules es classifiquen en funció del diàmetre aerodinàmic: les partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) i les partícules en suspensió de menys de 2.5 micres (PM2.5). Les PM2.5 inclouen les anomenades partícules ultrafines, que tenen un diàmetre inferior a 0,1 micres.
-
El CO2 és un gas incolor, inodor i insípid. No és tòxic i, per tant, no es considera directament nociu per a la salut. No obstant això, és un gas amb efecte d’hivernacle i intervé de manera directa en l’escalfament del planeta i el canvi climàtic.
En canvi, les partícules en suspensió o el diòxid de nitrogen (NO2), entre d’altres, són contaminants atmosfèrics que, si excedeixen dels valors límit establerts per les normatives respectives, sí que es consideren nocius per a la salut de la població.
En aquest cas, totes les mesures impulsades per l’Ajuntament de Barcelona en termes de qualitat de l’aire, on es poden destacar les restriccions a la circulació dels vehicles més contaminants, tenen com a objectiu bàsic millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i estan enfocades als contaminants atmosfèrics que sí que són nocius per a la salut de la població.
-
La ZBE de Barcelona és una àrea en la qual l'accés a determinats vehicles està restringit per tal de reduir la contaminació ambiental deguda a la mobilitat, preservar i millorar la qualitat de l'aire i la salut pública, i contribuir a mitigar els impactes del canvi climàtic i vetllar per un millor medi ambient sonor.
L'àmbit d'aplicació de la ZBE es pot consultar als Mapes de dades ambientals, clicant l'opció "Altres capes" i, llavors, seleccionant la capa "ZBE".
Més informació
-
Els mapes representen la realitat, de manera que s’han considerat tots els sectors que emeten aquests contaminants: viari, industrial, port, aeroport, domèstic i terciari.
-
A partir de l’inventari d’emissions georeferenciat i totes les variables estructurals i de contorn que cal considerar, es fa la modelització de la dispersió de contaminants per a l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Aquesta modelització, calibrada mitjançant els valors reals que registren els mesuradors manuals i automàtics de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i corregida, si és necessari, amb altres dades o estudis disponibles, és la que es mostra en el visor.
-
Anualment, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) publica un informe on es presenta, de manera detallada, l’estat de tots els contaminants atmosfèrics regulats a la ciutat.
Més informació
-
Els mapes d’immissió de la qualitat de l'aire per tram de carrer no mostren la qualitat de l’aire a cada instant, sinó que indiquen els valors de cada contaminant considerat, en mitjana anual, seguint les indicacions recollides per la normativa europea de referència.
Els nivells d’immissió es mesuren en aire ambient i no en l’aire interior dels edificis i habitatges on viu la població, i no es tenen en compte les fonts d’emissió de contaminants de dins dels habitatges.
-
La normativa de referència estableix que, a llarg termini, el període d’avaluació dels diferents contaminants de l’aire és d’un any.
Amb la mitjana anual s’aconsegueix obtenir un bon indicador dels nivells de cada contaminant considerat. Així mateix, cada vegada existeixen més evidències que indiquen que l’exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica és més important que l’exposició a pics de curta duració.
-
Hi ha diversos factors que influencien i motiven que hi hagi una variabilitat en els nivells anuals registrats de contaminació atmosfèrica: la climatologia registrada en aquell any, les millores en les tecnologies anticontaminants dels vehicles, la implantació de mesures encaminades a la reducció de la contaminació, etcètera.
-
La intensa activitat industrial, l’alt volum de trànsit a Barcelona i al seu entorn metropolità, el clima mediterrani d’escassa pluja i l’arribada de núvols de pols sahariana afavoreixen concentracions d’elements contaminants a l’aire que es respira. Aquest fet afecta negativament la salut.
Encara que són invisibles als ulls, aquests contaminants són molt perjudicials per a la salut de totes les persones, però especialment per als col·lectius més vulnerables com ara els infants, les dones embarassades, les persones adultes amb cardiopaties o afectacions respiratòries i la gent gran.
Segons els estudis duts a terme per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la contaminació de l'aire suposa un problema de salut especialment rellevant per a la població més vulnerable. Els estudis corroboren, també, que la contaminació té una afectació directa sobre el desenvolupament cognitiu dels infants. Molts estudis científics demostren una relació directa entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i una pitjor salut, tant a curt com a llarg termini.
-
La normativa europea en matèria de qualitat de l’aire té com a objectiu minimitzar els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica a la salut humana. De totes maneres, a diferència dels valors recomanats o guia de l’Organització Mundial de la Salut (Valor guia OMS), basats solament en impactes en salut, per a determinar els valors límit que apareixen dins la Directiva 2008/50/CE i RD 102/2011 (Valor límit UE) es té en compte la viabilitat de compliment, així com les repercussions econòmiques que se’n puguin derivar.
D’aquesta manera, els valors recomanats per l’OMS són, en tots els casos, més estrictes que els equivalents valors límit establerts per la normativa europea.
-
En el cas del diòxid de nitrogen (NO2): 40 µg/m3 (en mitjana anual).
En el cas de les partícules en suspensió PM10: 40 µg/m3 (en mitjana anual).
En el cas de les partícules en suspensió PM2.5: 25 µg/m3 (en mitjana anual).
Més informació
-
Amb l'actualització dels nivells guia de l'any 2021, aquests passen a ser els següents:
- En el cas del diòxid de nitrogen (NO2): 10 µg/m3 (en mitjana anual).
- En el cas de les partícules en suspensió PM10: 15 µg/m3 (en mitjana anual).
- En el cas de les partícules en suspensió PM2.5: 5 µg/m3 (en mitjana anual).
Anteriorment, els nivells que eren vigents des de l'any 2005 eren els següents:
- En el cas del diòxid de nitrogen (NO2): 40 µg/m3 (en mitjana anual).
- En el cas de les partícules en suspensió PM10: 20 µg/m3 (en mitjana anual).
- En el cas de les partícules en suspensió PM2.5: 10 µg/m3 (en mitjana anual).
Més informació
-
Per l'actualització dels nivells guia de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de l'any 2021, que passen a ser més estrictes donada l'evidència científica al respecte de les repercussions en la salut humana de la contaminació atmosfèrica.
-
Per interpretar correctament la informació que proporciona el mapa, cal tenir en compte quin és el valor límit, en mitjana anual i per a cada contaminant, que estableix la normativa europea (Valor límit UE), així com els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (Valor guia OMS).
Cal tenir en compte que el valor límit de la UE i el recomanat per l’OMS varia segons el contaminant considerat, i també poden ser diferents per al mateix contaminant.
-
Les dades que es poden visualitzar als mapes provenen d’una modelització. Per aquest motiu, i atenent a l’error intrínsec de tot tipus de modelització, es convenient mostrar els resultats mitjançant un rang de valors.
-
Els trams de carrer a les rondes que no tenen informació denoten el cobriment d’aquell indret, i per tant, no té sentit indicar-hi el valor de contaminació atmosfèrica.
-
El Port de Barcelona, gestionat per l’Autoritat Portuària de Barcelona, que depèn de Puertos del Estado, té caràcter autònom, amb competències pròpies en matèria de qualitat de l’aire. Per aquest motiu surt ombrejat en gris. No obstant, les emissions provinents del Port han estat plenament considerades en la modelització.
-
La normativa sobre qualitat de l’aire vigent està basada en el marc de la normativa comuna europea i la seva transposició al marc legislatiu espanyol, però també hi ha normativa sectorial a diferents nivells, des de lleis bàsiques legislades a nivell espanyol a normativa emanada en l’àmbit autonòmic i municipal.
A nivell europeu:- Directive 2008/50/CE of the European Parliament and of the Council of 21 May 2008 on ambient air quality and cleaner air for Europe.
A nivell estatal:- Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera.
- Real Decreto 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire.
- Ley 7/2021, de 20 de mayo, de cambio climático y transición energética.
- Real Decreto 1052/2022, de 27 de diciembre, por el que se regulan las zonas de bajas emisiones.
A nivell autonòmic:- Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric.
Desenvolupada a:- Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.
- Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules.
A nivell municipal:- Ordenança de Medi Ambient de Barcelona. Títol II i Annex I sobre contaminació atmosfèrica.
- Ordenança de la ZBE de Barcelona, per la qual es fixen els criteris d'accés, circulació i estacionament de vehicles en la zona de baixes emissions i es promou una mobilitat sense emissions.
-
Es poden descarregar a la pàgina web d'Open Data BCN.
-
A l’apartat “Contacte”, ves a “Queixes i suggeriments sobre qualitat de l’aire”.
-
A l’apartat “Contacte”, ves a “Consulta tècnica o incidència sobre els mapes de dades ambientals”.
Qualitat acústica
Qualitat de l'aire