16 de juliol de 2021

Districte Sant Martí

Memòria democràtica. La donació del fons de l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí ajuda a completar una part de la història contemporània de la ciutat més desconeguda

La donació del fons de l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina a l’Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí ajuda a completar una part de la història contemporània de la ciutat més desconeguda

L’Arxiu Municipal de Sant Martí ha incrementat el seu fons documental a través de la donació de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina, configurat per documents de tota mena que amplien la visió arxivística amb un patrimoni de gran valor emocional, vivencial i històric.

L’arxiu del Camp de la Bota és l’obra de Josep Maria Monferrer, d’una banda president de l’entitat que ha recollit aquests fons al llarg dels anys i, sobretot, gran activista i dinamitzador d’aquell àmbit social i urbà, marcat per una marginalitat que ell va fer mans i mànigues per erradicar.

Hi ha documentació dels poc més de 40 anys de vida del barri, començant per la seva construcció, ocupació, desencís, lluites, èxits i fracassos d’un territori que ha estat durament estigmatitzat. Cal destacar:

-diversos àlbums de fotografies i diapositives sobre el Camp de la Bota, la Mina rural o la transformació urbanística del territori
-el llibre d’actes dels alumnes de l’escola Castell de les 4 Torres de l’any 1967
-documents relacionats amb la filmació de la pel·lícula Claroscuro sobre l’ensenyament i la vida al barri de la Mina
–cartells sobre reivindicacions de l’Associació de Veïns del polígon de la Mina des dels anys 70 i 80
-diversos números de la revista Mira la Mina des de l’any 2002 al 2005

Un acte de donació emotiu i entranyable

L’acte formal de donació va tenir lloc divendres 16 de juliol a l’Arxiu de Districte de Sant Martí. Hi van ser presents el propi Josep Maria Monferrer com a protagonista indispensable, Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica, Sílvia López, consellera de barri del Besòs i el Maresme, i Joaquim Borràs, arxiver en cap de Barcelona, acompanyats per Sandra Enrique, consellera de Memòria Democràtica, Inma Bajo, consellera de cultura, i Maria Raya, responsable de l’Arxiu del Districte de Sant Martí.

En la seva intervenció de benvinguda, la consellera Sílvia López ha destacat el gran valor dels fons dipositats “que van més enllà de l’àmbit territorial” per convertir-se en “una memòria de les ciutats“. Ha mostrat la seva emoció per la vinculació de Monferrer amb els barris de Sant Martí, i per haver contribuït tan decididament a la millora social i humana de totes les persones que van viure en aquells espais. De la seva banda, Joaquim Borràs ha palesat el gran valor íntim dels documents que Monferrer ha recollit, i n’ha destacat que ha configurat “una col·lecció de documents de veïnat molt personal i alhora molt comunitari que es compon de fotos, audiovisuals, cartells i revistes“. Ha qualificat els fons a com a únic, atès que “mai s’havia ingressat una riquesa tan original en un arxiu administratiu que hi incorpora veus i mirades tan diverses“. I és que el fons recull tot de “reflexions personals amb un valor de memòria invisible que fa emergir memòries anònimes que volem que s’integri a l’arxiu“. De la seva banda, el regidor Jordi Rabassa ha destacat el valor d’una “documentació no oficial que explica la vida quotidiana del veïnat, de les persones“, i s’ha felicitat perquè amb aquesta incorporació al sistema municipal d’arxivística “avui la ciutat és més rica“. Ha realçat amb molta èmfasi la gran generositat de Monferrer, cosa que ara provoca que “aquest fons documental passi a formar part del patrimoni de la ciutat, un patrimoni que serà públic i consultable tant per fer-ne tesis doctorals com per a fer-hi qualsevol consulta ciutadana“.

De la seva part, Josep Maria Monferrer, que ha agraït les mostres de respecte i estimació que ha rebut, ha explicat el seu recorregut humà exposant com de rellevant és l’aprenentatge vivencial, basat en l’experiència, que en el seu cas va provocar que “les tres carreres que he estudiat han acabat a la paperera“. I és que en entrar en contacte amb l’entramat social d’aquests barris, “vaig descobrir que la nostra ciutat margina i enfonsa“, i que per tant, “s’han de donar sortides a les persones“. Aquesta màxima és la que va provocar que “voluntàriament vaig renunciar a tot, per mirar i viure al costat de les persones marginades per entendre les pedagogies que els permetin trobar sortides“. Monferrer valora que “això ha estat la meva tesi doctoral; la meva carrera han estat les meves vivències“.

L’Axiu del Camp de la Bota i la Mina, una obra infinita

L’Arxiu és fruit de la voluntat de Monferrer per recuperar i reconstruir la història d’aquest territori que fins a finals dels anys 60 del segle XX era una zona de cases rurals que van ser expropiades per construir-hi el barri de la Mina, a cavall de Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

Educador, historiador i dinamitzador cultural a la Mina, Monferrer va impulsar la creació de l’Arxiu, a l’arribar al barri l’any 1975 com a primer director de l’escola pública Tirso de Molina. Un cop jubilat, es va dedicar a conservar i redescobrir la història del Camp de la Bota i els orígens del barri de la Mina per preservar-ne la memòria.

La vinculació de Monferrer amb els barris de Sant Martí ha estat de gran rellevància, especialment pels projectes que ha desenvolupat amb les entitats del districte, com ara el Centre d’Estudis Sant Martí de Provençals, o la seva col·laboració en el Parapet de les Executades i Executats, peça de memòria històrica instal·lada al parc del Fòrum.

D’entre els llibres que ha publicat, destaquen El Camp de la Bota. Un espai i una història (2012), La història de Sant Adrià llegida des de la Mina (2013), Història del barri de la Mina 1969-2000 (2014), i El Pla de Transformació de la Mina 2000-2015 (2016). Així mateix, l’any 2020 Monferrer va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la conservació de la història local de Barcelona.