El Museu de la Música dedica una mostra temporal als instruments de Nova Guinea
El Museu de la Música de Barcelona obre les portes a una nova exposició temporal. Música i natura a l'illa de Nova Guinea és el títol del nou recorregut que portarà al visitant a través dels instruments d'aquesta illa del Pacífic.
La mostra, que es podrà visitar fins al 26 de juny de 2022, és possible gràcies a la línia de col·laboració del Museu amb la Fundación La Fontana, una de les col·leccions privades d'instruments etnològics més rellevants a nivell internacional. Una col·laboració que es va estretar l'any 2019 amb l'exposició Músiques als dits. Sanses africanes de la Fundació La Fontana.
L’exposició, comissariada per Elena Martínez-Jacquet, reuneix 15 instruments: 12 de la Fundación La Fontana i 3 del Museu de la Música. Les peces exposades són trompes, flautes, brunzidors i tambors de membrana, escletxa i aigua.
Situada al nord d’Austràlia, Nova Guinea és la segona illa més gran del món. La seva part occidental, antigament sota dominació colonial holandesa, pertany des de 1969 a Indonèsia, mentre que la part oriental, colònia britànica i alemanya durant més d’un segle, esdevingué el 1975 l’estat independent de Papua Nova Guinea. S’hi parlen més de mil llengües i hi conviuen grups culturals molt diversos, descendents de les poblacions que començaren a arribar-hi fa 40.000 anys, en onades successives.
Des del seu descobriment a principis del segle XVI per part de navegants portuguesos, Nova Guinea fascinà el món occidental pel caràcter inhòspit i exuberant i de la seva natura que tan difícil va fer l’exploració del territori, contribuint així a preservar les tradicions locals.
Marc protector, la natura ha estat sobre tot la font essencial de subsistència de les poblacions de Nova Guinea, proveïdora d’aliments i de tota mena de materials (vegetals, animals i minerals), per a la producció d’habitatges i d’objectes d’ús quotidià i pràctiques rituals. En aquest context, s’entén que la natura estigui al centre de les formes de representació i dels sistemes simbòlics, en els quals s’inscriuen les pràctiques musicals.