Tarongers de Louisiana dels jardins de la Torre Girona
Tarongers de Louisiana dels jardins de la Torre Girona
Traductor de :
El recinte de la Torre Girona data del 1860 i era la finca privada d’estiueig del banquer i alcalde Manuel Girona. El conjunt consta d’una casa d’estil neoclàssic i uns jardins romàntics. Posteriorment, als anys quaranta del segle XX s’hi va construir la capella —que es va annexar a l’edifici—, d’un estil molt més imponent. Amb els anys el recinte va anar canviant d’usos, i avui dia és la seu del rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la capella hi ha el Barcelona Supercomputing Centre (BSC).
La zona enjardinada que rodeja els edificis son els vestigis del que va ser un jardí històric típic de finals del segle XIX. Encara es manté l’estany artificial original. Actualment, la vegetació existent té la peculiaritat de ser una mescla de vegetació autòctona mediterrània de caràcter forestal o agrícola (alzines, llentiscles, marfulls, pins, oliveres, etc.) barrejada amb plantes pròpies dels jardins clàssics (fotínies, troanes, til•lers, pitòspors, etc.) En aquest últim grup d’espècies, en destaca una antiga doble alineació de tarongers de Loussiana, els quals estan totalment barrejats amb la vegetació forestal. Es tracta d’una espècie que quasi be no s‘utilitza actualment i que en tenim molts pocs exemplars a Barcelona. S’ha de destacar que en aquests moments, dins del jardí tenim 3 arbres o conjunts d’ arbres d’Interès Local: un pi blanc, un braquiquíton i un conjunt de 2 pins pinyers
:
El recinte de la Torre Girona data del 1860 i era la finca privada d’estiueig del banquer i alcalde Manuel Girona. El conjunt consta d’una casa d’estil neoclàssic i uns jardins romàntics. Posteriorment, als anys quaranta del segle XX s’hi va construir la capella —que es va annexar a l’edifici—, d’un estil molt més imponent. Amb els anys el recinte va anar canviant d’usos, i avui dia és la seu del rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la capella hi ha el Barcelona Supercomputing Centre (BSC).
La zona enjardinada que rodeja els edificis son els vestigis del que va ser un jardí històric típic de finals del segle XIX. Encara es manté l’estany artificial original. Actualment, la vegetació existent té la peculiaritat de ser una mescla de vegetació autòctona mediterrània de caràcter forestal o agrícola (alzines, llentiscles, marfulls, pins, oliveres, etc.) barrejada amb plantes pròpies dels jardins clàssics (fotínies, troanes, til•lers, pitòspors, etc.) En aquest últim grup d’espècies, en destaca una antiga doble alineació de tarongers de Loussiana, els quals estan totalment barrejats amb la vegetació forestal. Es tracta d’una espècie que quasi be no s‘utilitza actualment i que en tenim molts pocs exemplars a Barcelona. S’ha de destacar que en aquests moments, dins del jardí tenim 3 arbres o conjunts d’ arbres d’Interès Local: un pi blanc, un braquiquíton i un conjunt de 2 pins pinyers