Oficina d'Afers Religiosos

Què és el cristianisme ortodox?

El cristianisme ortodox és la segona branca més gran dins del cristianisme, amb prop de 300 milions de fidels a tot el món. La formació de l’Església cristiana ortodoxa se sol situar en el cisma cristià entre Orient i Occident, produït l’any 1054 a conseqüència d’una sèrie de desavinences polítiques i religioses entre el papa de Roma i el patriarca de Constantinoble, els quals es van excomunicar mútuament.

No obstant això, hi ha dues branques que havien trencat amb les doctrines del papa molt abans: la primera, també coneguda com a Església nestoriana, un monge d’Antioquia que defensava l’existència de dues naturaleses en Crist, es va obrir el seu propi camí l’any 431, en el concili d’Efes. En segon lloc, tenim l’Església ortodoxa oriental o monofisita (corrent que defensava una única naturalesa divina i humana), que es va separar l’any 451, resultant del concili de Calcedònia.

El cristianisme ortodox atorga summa importància a la Bíblia, concretament a l’Antic Testament, i a la tradició resultant de les decisions dels concilis i textos dels pensadors religiosos i, també, de l’autoritat dels patriarques. En l’àmbit organitzatiu, a diferència del catolicisme, les esglésies ortodoxes són autocèfales, és a dir, mantenen independència les unes de les altres. El patriarca, en el cristianisme ortodox, és la figura ecumènica equivalent al papa en el cristianisme catòlic. A diferència del papa, el patriarca no té poder jurisdiccional sobre la resta de bisbes ortodoxos.

Els sagraments destacats de les branques ortodoxes són l’eucaristia o sagrada litúrgia, la penitència, l’ordre sacerdotal i el matrimoni. A més, els sacerdots ortodoxos poden contraure matrimoni. També, cal destacar que una de les particularitats d’aquest corrent cristià és la devoció a les icones religioses, representacions de la divinitat i sants, realitzades per la inspiració divina o religiosa.

Quines branques hi ha actualment dins del cristianisme ortodox?

L’Església ortodoxa se subdivideix, principalment, en dos grans blocs: l’occidental o bizantí i l’oriental. Dins del primer bloc trobem catorze esglésies autocèfales, que són la de Constantinoble, la d’Alexandria, la de Jerusalem, la russa, la grega, la xipriota, la georgiana, la búlgara, la romanesa, la sèrbia, l’albanesa, la polonesa, la d’Antioquia i la txeca i eslovaca. En el segon grup, l’oriental, trobem la síria-Malankara, la siriana (siríaca), l’eritrea (copta), l’etiòpica (copta), la copta (egípcia) i l’armènia. D’altra banda, també tenim l’assíria, que segueix el seu propi curs.

Malgrat que el patriarca de Constantinoble exerceix de portaveu o representant de les esglésies cristianes ortodoxes orientals, sobretot pel que fa al contacte ecumènic amb altres delegats de denominacions cristianes, pel fet que cada patriarcat és independent, és un càrrec més aviat simbòlic i no té jurisdicció o influència sobre altres patriarques i esglésies autocèfales.

Quines són les festivitats més importants del cristianisme ortodox?

Cal destacar que el calendari litúrgic de les esglésies cristianes ortodoxes segueix el calendari julià, a diferència del cristianisme catòlic, que segueix el calendari gregorià. El calendari julià és el calendari cristià primitiu, és a dir, el calendari que engloba el període que va des de la crucifixió de Jesús de Nazaret fins al primer concili de Nicea, el que es considera que se seguia durant la vida de Jesucrist. Per tant, moltes de les festivitats destacades de l’ortodòxia són les mateixes que les catòliques, malgrat no coincidir en dates. En el cristianisme hi ha les festivitats fixes i les festivitats mòbils. Les primeres són les que es produeixen en una data fixada al calendari cada any, i les segones són les que no tenen una data anual fixada, donat que aquest tipus de festivitats depenen del calendari lunar. 

Una de les festivitats fixes més destacades és Nadal, que se celebra el 7 de gener, tretze dies més tard que el Nadal catòlic. L’altra celebració destacada és una festivitat mòbil, la Pasqua, que cada any canvia de dates pel fet que també se segueix el calendari lunar. En acabar la Pasqua, és habitual que les comunitats cristianes ortodoxes facin una lectura i una processó al voltant de l’església amb ciris o espelmes a la nit.

Quines comunitats ortodoxes trobem a la ciutat de Barcelona?

Actualment, a la ciutat de Barcelona trobem l’Església ortodoxa del patriarcat de Rússia, la parròquia ortodoxa de Sant Jordi del patriarcat de Romania, la parròquia de la Protecció de la Mare de Déu del patriarcat de Sèrbia, l’Església ortodoxa de Sant Nectari del patriarcat de Grècia i l’Església ortodoxa del patriarcat de Geòrgia, les quals tenen centre de culte propi. Però, també hi trobem comunitats religioses sense centre de culte propi, com són la comunitat ortodoxa provinent d’Ucraïna, la comunitat religiosa etíop o l’armènia.