El paganisme contemporani: recuperant la connexió espiritual amb la natura en l’actualitat
En l’actual context de diversitat religiosa i espiritual, observem un creixent interès en l’anomenat paganisme contemporani, també conegut com a neopaganisme o, simplement, paganisme. Avui dia, moment en què les persones busquen redefinir les seves creences i pràctiques espirituals, s’estén principalment per Europa, Estats Units i, més recentment, a Llatinoamèrica. Es tracta d’un moviment heterogeni que advoca per recuperar antigues tradicions precristianes, algunes considerades desaparegudes durant segles. Però què és el que caracteritza realment aquest fenomen? I per què cada vegada s’escolta més parlar-ne?
El renaixement dels antics cultes? Entenent el paganisme contemporani
Per tal de comprendre aquest moviment religiós, és important recordar que el terme “pagà” ha tingut diferents significats al llarg de la història. Procedeix de la paraula llatina paganus, que va començar a emprar-se en els inicis de l’extensió del cristianisme a les grans ciutats de l’Imperi romà per referir-se a les persones que vivien a les zones rurals (o pagus). A diferència de les ciutats, al camp encara es mantenien els cultes populars locals arrelats a la natura i sovint politeistes. En aquest context, la paraula “pagà” s’utilitzava per referir-se, comunament de manera pejorativa, a les persones que practicaven aquests cultes i, per extensió, a les persones que no abraçaven el cristianisme.
Per aquest motiu, es fa servir el concepte “paganisme” per designar les religions precristianes. Tanmateix, el terme ha arribat a associar-se amb qualsevol pràctica que no fos monoteista o, en definitiva, cristiana. Fins i tot, també s’ha relacionat amb l’ateisme, l’agnosticisme o la indiferència envers la religiositat.
En l’actualitat, el terme s’ha reclamat i redefinit per part de persones que es proposen reconstruir antigues creences i rituals pagans en un context modern. En aquest sentit, el paganisme contemporani busca reconnectar amb la natura inspirant-se en diverses tradicions, mitologies i divinitats precristianes. Procedeixen especialment d’Europa, però també es considera part del moviment l’intent de recuperar antigues tradicions natives de Llatinoamèrica.
Segons a quines tradicions es refereixin específicament existeixen diversos corrents dins el paganisme contemporani, les creences i pràctiques dels quals s’interpreten i adapten en funció del grup o persona que els practica. Entre els més coneguts es troba l’anomenada bruixeria moderna, principalment estesa per Europa i els Estats Units. Tal com indica el seu nom, la bruixeria moderna té l’objectiu de recuperar la pràctica de les bruixes, a les quals considera i reivindica com a dones sàvies i figures d’empoderament femení. Freqüentment, els seus grups s’anomenen “aquelarres” o “covens”, seguint el que es creu conèixer sobre l’antiga bruixeria europea. La Wicca i el Moviment de la Deessa són unes de les seves manifestacions més populars i esteses. La Wicca sol atendre a l’equilibri entre el Déu i la Deessa, divinitats enteses com a energies complementàries, la masculina i la femenina. El Moviment de la Deessa, o també denominada Espiritualitat de la Deessa, ofereix culte a la divinitat en la seva forma femenina. Un exemple proper el tenim amb el Templo de la Diosa.
Un altre corrent molt important dins del paganisme contemporani és el paganisme nòrdic i germànic. Comunament rep el nom d’odinisme (en referència al déu Odín) o Ásatrú (que significa “fidel a les divinitats del nord”). Segueix les tradicions que s’atribueixen als antics pobles germànics i algunes de les seves divinitats més conegudes són Odín, Freia i Thor. Actualment, conforma una de les religions més importants a Islàndia i també és molt popular en països europeus com ara Dinamarca, Lituània, Hongria, Anglaterra, Irlanda i Suècia. A l’estat espanyol trobem com a exemples paradigmàtics el Forn Siđr Iberia i el Templo de Freyja.
Així mateix, una altra de les vies paganes més conegudes és el druïdisme, que pretén rescatar la concebuda com a antiga religió celta. Pren el nom dels druides, que havien estat els principals encarregats del culte en els poblats celtes, segons l’arqueologia i la història. Algunes de les divinitats més conegudes són Brigit, Lugh, Dagda o Morrigan, les quals tenen variacions en el nom, segons si el grup o la persona practica un druïdisme irlandès o un druïdisme gàl·lic. Com recordem, els poblats celtes eren molt diversos i van estendre’s durant l’edat del ferro per gran part d’Europa, tant en el continent (l’actual França, nord d’Itàlia i nord d’Espanya) com en la zona insular (Irlanda i Anglaterra). L’Hermandad Druida Dún Ailline, per exemple, practica el druïdisme irlandès. L’Ordre Druida Fintan, per la seva banda, el druïdisme gàl·lic-bretó.
Característiques comunes del paganisme contemporani
Malgrat la gran diversitat de creences i pràctiques entre els corrents pagans, existeixen trets característics que comparteixen. Un dels més rellevants és la creença en múltiples divinitats i éssers sobrenaturals, encara que variïn en funció dels panteons i mitologies en què es basa cadascun dels corrents.
Alguns d’aquests éssers són concebuts com a personificacions i atribucions del món natural, del qual formen part. Així doncs, per al paganisme contemporani la natura és sagrada. Tant és així, que s’atorga gran importància a la connexió espiritual amb el món natural. Més aviat, es tracta de tornar a recuperar la connexió que els éssers humans han perdut amb la natura, des de la seva perspectiva. Consideren que en les cultures antigues en les quals s’inspiren hi havia models de relació amb la natura més sostenibles i igualitaris. Per aquest motiu, sovint fan una crítica als models de producció i consumisme excessius que existeixen avui dia des de l’època de la revolució industrial.
En aquest sentit, tracten de celebrar i homenatjar els seus processos naturals seguint un calendari litúrgic lunisolar (lunar i solar alhora) anomenat la Roda de l’any. Es basa en l’antic calendari celta, del qual existeixen evidències arqueològiques com les trobades a Coligny(França). Com el seu nom indica, entén el temps i els ritmes naturals en un sentit cíclic, a diferència de la concepció del nostre imaginari cultural, la qual entén el temps com una progressió lineal ascendent.
La Roda de l’any és majoritàriament compartida al paganisme contemporani, si bé és cert que les vuit festivitats de les quals es compon poden denominar-se de manera diferent segons el determinat corrent. A continuació, s’indiquen les dates aproximades (en l’hemisferi nord) i alguns dels noms que reben aquestes festivitats:
- Samhain, Samonios o Freysblót (31 d’octubre - 2 de novembre)
- Solstici d’hivern, Yule o Jól (20 - 23 de desembre)
- Imbolc o Oimelc (31 de gener - 2 de febrer)
- Equinocci de primavera o Ostara (19 - 22 de març)
- Beltane, Beltaine o La Nit de Walpurgis (30 d’abril - 1 de maig)
- Solstici d’estiu, Litha o Midsummarblót (19 - 23 de juny)
- Lughnassadh, Lammas o Freyfaxi (1 d’agost)
- Equinocci de tardor, Mabon o Haustblót (21 - 23 de setembre)
Samhain i el culte als avantpassats
En aquest calendari litúrgic, s’estableix que la fi i l’inici de l’any sigui Samhain perquè a l’antic calendari celta, en el qual es basa, el Cap d’Any es produïa en aquestes dates del 31 d’octubre fins al 2 de novembre. Marcava el començament de la “part fosca” de l’any, referint-se a la tardor i l’hivern, ja que els dies eren més curts, al contrari de la “part clara” de l’any, corresponent a la primavera i l’estiu. De fet, era una festa molt important entre els poblats celtes, especialment de la zona de l’actual Irlanda. En el folklore irlandès s’ha mantingut la seva celebració durant els segles. Es considera que aquest traspàs de l’any representa un període favorable per contactar amb éssers sobrenaturals perquè durant els tres dies de Samhain el temps queda “suspès” fins a iniciar-se l’any següent. Es produeix una fase liminal on el llindar que separa el nostre món i altres mons és més prim i, per tant, més fàcil de travessar. Per aquesta raó, segons el folklore irlandès, els éssers d’altres mons visiten els éssers humans amb freqüència en aquest període, com ara els esperits dels difunts. Aprofitant la seva visita durant el Samhain, s’intenta retre homenatge als avantpassats i, sobretot, als familiars morts.
Existeix una creença estesa segons la qual el Samhain és el precedent pagà de les festivitats cristianes de Tots Sants (1 de novembre) i el Dia dels Difunts (2 de novembre), així com de la festa lúdica estatunidenca de Halloween (31 d’octubre) a partir de l’emigració irlandesa cap als Estats Units. Així doncs, segons aquest plantejament, el fet que aquestes festes comparteixin les dates assenyalades i l’homenatge als morts no és cap coincidència. Al contrari, seria fruit d’un origen comú en la festa celta de Samhain, de la qual es mantindrien aquests elements.
El paganisme a Barcelona
Barcelona és una ciutat amb molta història, amagada en els seus carrers, el subsol i els edificis. La ciutat que coneixem avui dia és el resultat del llegat que han deixat els pobles ibers, romans, jueus, visigots, musulmans i cristians al llarg dels segles. Els seus orígens es troben en la Bàrkeno ibera, segons les dades arqueològiques i històriques de les quals disposem. Van instal·lar-s’hi alguns assentaments ibers a Montjuïc, al turó de la Rovira i a la plana. El riu Llobregat permetia als poblats ibers la connexió amb territoris de l’interior i seva la desembocadura en el Mediterrani va convertir-se en un important punt de trobada i port comercial amb altres cultures.
A l’època de l’Imperi romà, es va fundar al segle I a.C una colònia imperial anomenada Barcino. Va erigir-se principalment al lloc que actualment es coneix com el nucli antic de la ciutat, al Districte de Vila Vella, essent un exemple la Plaça Sant Jaume. Encara avui es troben elements i edificacions d’aquesta època, com ara la muralla romana, termes, canals d’aigua, parts de la via romana i dos aqüeductes. Respecte a aquest període històric, existeixen també algunes restes arqueològiques que ens ajuden a entendre com s’hauria practicat el paganisme a la ciutat. Destaca el Temple d’August, situat al carrer del Paradís dedicat al culte a aquest emperador romà. Per altra part, algunes de les tombes recentment trobades els darrers anys mostren enterraments funeraris precristians a diferents punts de la ciutat, que se situarien als afores de Barcino, com ara els de Can Batlló, La Sagrera, el Mercat de Santa Caterina o la Via Laietana, a la plaça d’Antoni Maura. De fet, una tomba trobada el darrer febrer del 2023 va fer descobrir un ritus funerari pagà seguint la tradició romana i grega en el cos d’un adult: la col·locació d’una moneda a la boca com a donatiu a Caront per tal que aquest permetés a la persona difunta viatjar a l’altre món.
En l’actualitat, hi ha una presència gradualment notable del paganisme contemporani a Barcelona. L’Hermandad Druida Dún Ailline té la seu a la ciutat i altres grups pagans com ara Templo de Freyja, Forn Sidr Iberia i Templo de la Diosa, tot i tenir la seu en altres ciutats, freqüentment organitzen trobades o rituals conjunts a diferents punts de la ciutat. Un exemple recent el trobem en la participació del Templo de Freyja i Forn Sidr Iberia a la setena Nit de les Religions organitzada per AUDIR a l’any 2022. A més, destaca l’esdeveniment anual de concentració de practicants del paganisme durant el Dia del Paganisme, organitzat pel Templo de la Diosa i algunes edicions del qual han tingut lloc a Barcelona.
Taula rodona “Samhain a Catalunya. Culte als morts i rituals estacionals”
Amb motiu de Samhain, el passat 8 de novembre vam organitzar la taula rodona “Samhain a Catalunya. Culte als morts i rituals estacionals” des del Grup d’Investigació en Religió, Ritual i Poder (GIRRPO) de l’Institut Català d’Antropologia (ICA). L’activitat va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) amb l’objectiu d’oferir un espai per fomentar el diàleg sobre el paganisme i els rituals estacionals actuals. Vam tenir el plaer de comptar amb practicants paganes de diverses tradicions (druïdisme, Asatrú, Wicca i el Moviment de la Deessa), així com amb l’Oficina d’Afers Religiosos.
En un ambient distès, les practicants van explicar-nos que les seves creences formen part de la seva vida quotidiana. Malgrat viure majoritàriament en entorns urbans, algunes a la mateixa ciutat de Barcelona, realitzen els rituals estacionals per tal de connectar amb les divinitats i la natura, ja sigui individualment o grupal. Prefereixen desplaçar-se a llocs naturals, considerats sagrats, per dur a terme els rituals, perquè els permet connectar amb la natura i els seus éssers més fàcilment. Especialment a zones d’entorn natural com ara muntanyes, parcs naturals o, fins i tot, platges. Alguns exemples més coneguts són Vallvidrera, Collserola i Montjuïc.
Cal tenir en compte que, a excepció del Templo de la Diosa, els grups pagans no tenen centres de culte. Els agradaria disposar d’un espai estable on poder celebrar els ritus. Tanmateix, seguint les seves creences, aquests serien a l’aire lliure i no a edificis, com succeeix en altres tradicions religioses, i envoltats d’arbres i plantes. Per aquesta raó, fins al moment elaboren estratègies d’adaptació per tal d’aconseguir aquesta connexió amb la natura. Per exemple, celebrar les festivitats conjuntament a llocs naturals propers o fer els rituals a casa seva creant altars o un espai sagrat per a l’ocasió.
Per altra banda, van mostrar la seva voluntat de visibilitzar les tradicions paganes a fi de lluitar contra l’estigmatització que pateixen les seves pràctiques, des del seu punt de vista, en tractar-se d’una minoria religiosa. En aquest sentit, van esmentar que no estan molt d’acord amb la forma en què es representen les comunitats i pràctiques paganes en algunes produccions audiovisuals com ara sèries, pel·lícules o videojocs. Pensen que aquestes representacions influeixen negativament en la percepció social del paganisme. Precisament per aquest motiu, van reivindicar la legalització que han aconseguit els seus grups des de fa una dècada. Agrupacions paganes com les que conformaven precisament la taula rodona: Hermandad Druida Dún Ailline, Forn Siđr Iberia, Templo de Freyja i Templo de la Diosa.
En definitiva, i tal com hem mencionat prèviament, l’activitat va mostrar com les diverses pràctiques paganes busquen revitalitzar antigues tradicions en un món on cada vegada més es posa en valor la pluralitat religiosa, la connexió amb les arrels culturals i el respecte pel medi ambient. Així doncs, el paganisme ofereix una de les múltiples i renovades formes de relacionar-se amb allò sagrat que constitueixen una part ineludible del patrimoni cultural immaterial actual.
