Oficina d'Afers Religiosos

“Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic” és una línia d’activitats que vol destacar el llegat islàmic de Barcelona i el pes que té a la ciutat. La quarta activitat d’aquesta línia, organitzada per l’Espai Avinyó - Llengua i Cultura i l’Oficina d’Afers Religiosos, amb la col·laboració del Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu, s’ha centrat un altre cop en l’esfera educativa amb “El currículum ocult”, una visita a l’escola per compartir sabers i experiències sobre com funciona i quin tipus de conseqüències pot generar el currículum ocult en la vida de la joventut musulmana.

En el marc del cicle “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic”, s’han organitzat dues activitats per reflexionar sobre la història i el patrimoni i la museografia al voltant del fet islàmic. La rellevància del fet islàmic prové de la important vinculació històrica i present de la ciutat de Barcelona amb l’islam. Amb la taula rodona i debat “Història i patrimoni” es va posar en relleu la necessitat i l’obligatorietat de valorar el passat i el present islàmics de la ciutat de Barcelona i així donar compte de la seva realitat plural i diversa, no només pel que fa al llegat material, sinó també pel que fa a la manera com s’ha tractat la història de les persones musulmanes en la historiografia, la ciència, l’aportació en l’urbanisme, etc.

I posteriorment es va tractar també en la visita i l’espai de debat “Museus (im)possibles: de les narratives històriques al relat museogràfic”, organitzat pel Museu d’Història de Catalunya, referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu a Catalunya. Per aquesta raó es va preparar una visita a l’exposició permanent, “La memòria d’un país”, que ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i el present. Es va reflexionar sobre les qüestions següents: Com s’han divulgat fins ara la història i el patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de “l’altre musulmà” en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?

En la tercera activitat, “El currículum”, emmarcat en l’esfera educativa, es va proposar generar un nou espai de debat i treball sobre com s’han transmès la història i la presència islàmiques en diverses assignatures del currículum educatiu català, posant una atenció especial en els llibres de text i les narratives de la història de l’islam i la població musulmana. L’objectiu era analitzar la presentació del món musulmà, els fets històrics, els aspectes geogràfics, les dimensions econòmiques, polítiques i socials, etc., presents als llibres de text que es treballen amb l’alumnat. A partir de l’anàlisi de textos de les principals editorials, la perspectiva antiracista i experiències vinculades amb l’àmbit educatiu, es van analitzar de manera conjunta els continguts, els discursos i les formes de representació de l’islam als llibres de text que s’utilitzen avui dia en l’àmbit català i es va debatre sobre algunes mesures concretes per resoldre la forma de racisme que es reprodueix en aquest entorn.

En aquesta quarta activitat s’ha tornat a posar el focus en l’esfera educativa, aquesta vegada amb les qüestions que no formen part del currículum oficial, titulada “El currículum ocult”.

#Barxiluna. (DES)MEMÒRIA DEL PASSAT I PRESENT ISLÀMIC. EL CURRÍCULUM OCULT:

En el marc del cicle “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic” i després de reflexionar sobre la història i el patrimoni, la museografia i el currículum oficial al voltant del fet islàmic, l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) van organitzar una trobada, el 20 de maig de 2023, amb la participació de l’Associació d’Estudiants Musulmans (AEM), l’educadora social Yousra Touri El Mansouri i el grup musical Pinan 450f. Tot això, en col·laboració amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu i l’Escola L’Estel.

El currículum ocult són el conjunt d’experiències i ensenyaments que constitueixen les vivències de l’alumnat als centres educatius més enllà del currículum oficial i que s’aprenen normalment de manera implícita, però de vegades de manera explícita: “Puc desaprendre que Amèrica no va ser descoberta. Em costa desaprendre la violència simbòlica a què ens enfrontàvem a l’escola, que té conseqüències en la teva autoestima, la teva salut mental i la teva vida”, comenta Yousra Touri El Mansouri.

Es van recórrer els diversos espais i les aules de l’escola un dissabte al matí per assenyalar la relació entre el currículum ocult i el racisme i la islamofòbia, posant al centre el coneixement situat de persones musulmanes que han passat pel sistema educatiu català. Per acabar, es va llegir una part del decàleg de Benvingudes a l’escola… intercultural?, un fanzín destinat al personal educatiu i treballador de centres educatius. Finalment, l’activitat es va cloure amb un petit concert de Pinan 450f.

En destaquen les reflexions següents:

• A l’aula de música, Yousra Touri El Mansouri adverteix de la “folklorització i homogeneïtzació de la diferència en un text escolar que defineix la música ètnica o música oriental com ‘el calaix de sastre’”, com diu Adnan X, de Pinan 450f: “Fem blues, rock i rap, però tot el que surti d’això és considerat música ètnica, sense donar-li valor.”
• Sobre una exposició als murs sobre “la fauna africana”, diverses persones destaquen la mirada homogènia sobre el continent i experiències en què altres companys i companyes comparen les capacitats físiques de l’alumnat amb imaginaris racistes sobre les persones i les geografies.
• A la biblioteca, davant d’un còmic de Tintín, Adnan X diu: “Vam créixer llegint els còmics de Tintín sense saber que era la imatge de la colonització europea, sagnant i dèspota.”
• A la sala del professorat Yousra Touri El Mansouri comenta: “Un mecanisme de defensa davant de la discriminació a l’escola era optar per l’excel·lència, treure les millors notes, per justificar la teva existència. O, al contrari, passar de tot, perquè de mi no se n’espera res.”
• Lina Ball, de l’AEM, comenta al menjador:“Com que demanava menú halal, em posaven a la taula dels nens amb intoleràncies alimentàries, una altra forma de discriminació. Ara a les escoles hi ha el menú vegetarià o vegà. Per què no el halal?”

Escolteu el PÒDCAST de l’activitat AQUÍ!