ISLAM | #Barxiluna "Els musulmans són tractats en general en abstracte i són sistemàticament ignorats en les grans fites de la història", Amanda Hawthorne
“Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic” és una línia d’activitats que vol destacar el llegat islàmic de Barcelona i el pes que té a la ciutat. La tercera activitat d’aquesta línia, organitzada per l’Espai Avinyó - Llengua i Cultura i l’Oficina d’Afers Religiosos, amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) - Les Corts, va tenir lloc el dimecres 15 de març, amb el títol "Barxiluna برشلونة : (des)memòria del passat i present islàmic. El currículum".
En el marc del cicle “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic”, s’han organitzat dues activitats per reflexionar sobre la història i el patrimoni i la museografia al voltant del fet islàmic. La rellevància del fet islàmic prové de la important vinculació històrica i present de la ciutat de Barcelona amb l’islam. En primer lloc, va formar part d’al-Àndalus des del 718 fins a l’any 801. En aquell temps, la ciutat era coneguda com a برشلونة (Barshilūna o Barshaluna). Estem parlant, doncs, de gairebé un segle d’història. Més endavant, es van quedar a la ciutat persones de religió musulmana (sovint anomenades mudèjars). Durant l’època medieval i l’entrada a l’edat moderna, també sembla documentada la presència de persones musulmanes esclavitzades. Aquesta qüestió es va plantejar en la taula de treball “Història i patrimoni”. Amb la taula rodona i debat “Història i patrimoni” es va posar en relleu la necessitat i l’obligatorietat de valorar el passat i el present islàmic de la ciutat de Barcelona, i així donar compte de la seva realitat plural i diversa, no només en el llegat material, sinó també en la manera com s’ha tractat la història de les persones musulmanes en la historiografia, la ciència, l’aportació en l’urbanisme, etc.
I, posteriorment, es va tractar també en la visita i l’espai de debat “Museus (im)possibles: de les narratives històriques al relat museogràfic”, organitzat al Museu d’Història de Catalunya, referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu a Catalunya. Per aquesta raó, es va preparar una visita a l’exposició permanent, “La memòria d’un país”, que ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i el present. En aquesta línia, i en relació amb l’interès en la narrativa sobre el fet islàmic en la museografia, la visita es va centrar en l’àmbit dedicat al passat islàmic, amb el títol “El naixement d’una nació”. En aquesta visita s’introdueixen les influències econòmiques i religioses durant l’època d’al-Àndalus. Conseqüentment, es va reflexionar sobre les qüestions següents: Com s’ha divulgat fins ara la història i el patrimoni islàmic a Catalunya? Quin pes ha tingut la construcció de “l’altre musulmà” en la configuració del relat del museu i de la col·lecció? Quines possibilitats de replantejament del relat històric i museogràfic del museu podem proposar per generar noves formes de relació amb les comunitats musulmanes i el teixit educatiu que l’envolta?
En aquest esforç per recuperar i reivindicar com a pròpies les històries dels col·lectius que n’havien quedat al marge, també destaca l’interès per generar espais de reflexió des dels diferents àmbits de la història i el present en què s’identifiquen la influència del fet islàmic no anomenada i la seva vinculació històrica i present, ja que no és una qüestió vinculada només a una esfera de la vida de les persones.
#Barxiluna. (DES)MEMÒRIA DEL PASSAT I PRESENT ISLÀMIC. EL CURRÍCULUM
El 15 de març de 2023, en el marc del cicle, l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos, amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) – Les Corts, van proposar un espai de debat i treball sobre com s’ha transmès la història i la presència islàmica en diverses assignatures del currículum educatiu català.
Amb aquesta activitat des de l’esfera educativa, es va proposar generar un nou espai de debat i treball sobre com s’ha transmès la història i la presència islàmica en diverses assignatures del currículum educatiu català, posant una atenció especial en els llibres de text i les narratives de la història de l’islam i la població musulmana. L’objectiu era analitzar la presentació del món musulmà, els fets històrics, els aspectes geogràfics, les dimensions econòmiques, polítiques i socials, etc., presents en els llibres de text que es treballen amb l’alumnat. Aquest treball es va fer a través d’un procés participatiu i reflexiu, en el qual es va posar en relleu la rellevància del currículum escolar i l’espai i la referència que dedica a l’element islàmic.
A partir de l’anàlisi de textos de les principals editorials, la perspectiva antiracista i experiències vinculades amb l’àmbit educatiu, es van analitzar de manera conjunta els continguts, discursos i formes de representació de l’islam en els llibres de text que s’utilitzen avui dia en l’àmbit català i es van debatre algunes mesures concretes per resoldre aquesta forma de racisme que es reprodueix en aquest àmbit.
Per emmarcar el debat, van intervenir en l’acte Hallar Abderrahaman, treballadora social, Amanda Hawthorne i Marita Zambrana Vega, membres de SOS Racismo Madrid, entitat que va elaborar l’informe Aprendiendo racismo: Racismo estructural en libros de texto (2023).
Destaquen les reflexions següents del debat:
- Per a Marita Zambrana l’educació formal és un dels espais de transmissió de representacions que mantenen i reforcen el racisme estructural.
- Hallar Abderrahaman va convidar a pensar sobre la confusió teòrica per definir el terme islamofòbia, producte d’una definició de racisme molt limitada (vinculada a prejudicis, estereotips, discriminació per color de pell, etc.) que no té en compte una perspectiva que identifica el pes de l’estructura i les institucions en la legitimació de la supremacia occidental en tots els àmbits de la vida.
- En els llibres de text “els musulmans són tractats, en general, en abstracte i són sistemàticament ignorats en les grans fites de la història”, va comentar Amanda Hawthorne, en parlar d’una estratègia de poder per invisibilitzar els seus coneixements (matemàtiques, astronomia, filosofia, etc.).
- Marita i Amanda van proposar que les editorials tinguin en compte els coneixements i la mirada crítica de les persones provinents d’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica en la creació dels llibres de text de l’àmbit educatiu de cada comunitat autònoma.
