ISLAM | L'alimentació a l'islam
L’islam disposa d’una legislació (xarî’a) que regula el conjunt de la vida de la persona musulmana: el que menja, el que vesteix, la manera de relacionar-se, la distribució de l’herència i l’economia en general, etc.
El terme halal (halâl) és d’origen àrab i en un context islàmic es pot traduir com a “permissible”, “lícit” o “legal”. Encara que s’acostuma a oposar halal a haram (harâm), “prohibit”, la llei islàmica també reconeix zones intermèdies, com, per exemple, allò “permès però no recomanable” (makrûh).
Així, doncs, el terme halal s’aplica a tots els àmbits de la vida de les persones musulmanes. La seva aplicació depèn sempre de la voluntat, és a dir, no es considera cap falta si alguna persona o circumstància obliguen una persona musulmana a consumir quelcom prohibit en contra de la seva voluntat.
L’estatut jurídic o legal és una cosa i la voluntat humana, una altra. La llei islàmica pot establir un acte com a obligatori o optatiu, lícit o prohibit, però aquest acte només resultarà efectiu si es duu a terme de manera voluntària. L’islam defensa sempre la lliure elecció en l’ésser humà: “no es pot obligar ningú en nom de la religió” (lâ ikrâha fi-d-dïn) (Alcorà, II, 256). Les accions es valoren per la intenció (niyya), i les intencions es valoren per la capacitat d’elecció.
La llei islàmica considera que es pot menjar i beure de tot, excepte la carn de porc, la carn no dessagnada de manera ritual, la mateixa sang de l’animal (excepte el fetge) i qualsevol substància embriagadora. Durant el mes de Ramadà està prohibit menjar, beure i tenir relacions sexuals des de l’alba fins a la posta del sol.
El ritu islàmic a l’hora de sacrificar un animal consisteix a orientar-lo vers la Ka’ba, a la ciutat de la Meca; pronunciar la basmallâh, fórmula ritual que sincera la intenció de la persona creient, i tallar la vena jugular de l’animal per evitar el mínim de dolor possible i provocar el dessagnament. Queden, així, prohibits els animals morts per causes naturals o accidentals, i aquells que s’han sacrificat com a ofrena a ídols. També s’accepten com a halal les carns caixer dels jueus.
La finalitat última de la prescripció del que està permès i el que no està permès és sempre la protecció i preservació de la condició humana natural (fitra). És per això que moltes persones musulmanes, avui en dia, també acaben entenent el halal com allò “saludable” i “d’acord amb el medi ambient”, i rebutgen, així, els aliments transgènics.
