ISLAM | Magal Porokhane, una festivitat amb protagonisme femení

El terme magal, en wòlof “celebració” o “commemoració”, designa les festivitats i pelegrinatges principals de la tariqa o “germandat” Muridiyya del Senegal, que forma part de la via mística musulmana del sufisme, la principal branca devocional a l’Àfrica occidental. El muridisme sorgeix a finals del segle XIX de la mà de Cheikh Amadou Bamba Mbacké, qui, més enllà del seu rol com a líder religiós, és reivindicat com a un dels referents de la resistència no-violenta contra la colonització francesa. Com d’altres, aquesta tariqa s’organitza en dahires, col·lectius de persones creients d’un mateix barri o ciutat, en el marc de les quals s’estructura la vida social i religiosa. 

El Magal Porokhane és una de les dues grans festivitats pròpies del calendari ritual muridita. Aquest té lloc a la ciutat de Porokhane, a la regió senegalesa de Kaolak, en honor a Sokhna Diarra o Mame Diarra Bousso, mare del fundador de la tariqa i figura d’especial rellevància dins d’aquesta. Destaca pel fet que, sense ser una festivitat exclusivament femenina, les dones hi tenen un rol central que es manté també en contextos de diàspora.

En tant que branca del sufisme, el muridisme es caracteritza per la pràctica religiosa afectiva mitjançant la recitació, sempre col·lectiva, de textos religiosos com l’Alcorà i els khassaides (poemes escrits per figures rellevants dins la tradició sufí) i del dhikr o zikr(rememoració de Déu), que consisteix la repetició rítmica dels diversos noms d’Allah i altres paraules o frases. Al Senegal, aquestes recitacions són un element central als magals, on, tot i que en alguns casos s’utilitzen instruments, es destaca per sobre de tot la veu cantada, que domina el ritme amb un cant coral repetitiu, afavorint la introspecció de les persones assistents

Més enllà d’aquesta commemoració, en el marc més general de la Muridiyya, les dones tenen un paper fonamental en el funcionament quotidià de bona part de les dahires. Aquests grups o col·lectius també es configuren en les comunitats a la diàspora, on són un espai de trobada, acompanyament i suport mutu.