L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) va celebrar les seves dues dècades de treball per a la promoció i defensa de la llibertat religiosa i el pluralisme religiós i confessional de Barcelona amb tres taules rodones que van abordar la tasca d’aquest servei municipal al llarg d’aquests vint anys d’història i les formes que pot prendre la gestió del pluralisme religiós des de l’Administració pública. Aquesta jornada d’intercanvi i reflexió es va complementar uns dies després amb la ruta "Pluralisme religiós, memòria i transformacions urbanes", al districte de Ciutat Vella.

La construcció del Centre Abraham en plens Jocs Olímpics de Barcelona (1992) va suposar un primer pas en el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb la protecció i la promoció de la pluralitat religiosa i espiritual. Aquest compromís, que s’ha anat consolidant conjuntament amb altres iniciatives, com la celebració del IV Parlament de les Religions del Món (2004), va culminar amb la creació del Centre Interreligiós de Barcelona (CIB) el 2005, que avui en dia, i des del 2008, coneixem com a Oficina d’Afers Religiosos (OAR).

Avui, vint anys més tard, i havent estat integrada en el Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós el 2019 en el marc del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030, l’OAR ha esdevingut un referent a escala local, nacional i internacional per a la incorporació de la perspectiva del pluralisme religiós a les polítiques públiques.

Per celebrar aquesta efemèride amb tota la ciutadania, l’11 de juny l’OAR va celebrar una jornada en la qual, al llarg de tres taules rodones, integrants passats i presents de l’oficina, representants de diferents administracions i membres de comunitats religioses i espirituals de la ciutat van intercanviar impressions i experiències sobre la tasca de l’Administració en la promoció i defensa del pluralisme i la diversitat religiosa a la ciutat de Barcelona. La jornada va tenir lloc al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona i va ser conduïda per Clara Fons i Duocastella, sociòloga i especialista en diversitat religiosa.

Sara Belbeida, comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, va donar la benvinguda institucional a les persones assistents i els va agrair la presència per commemorar una trajectòria que va qualificar de “pionera, valenta i molt necessària a les ciutats”.

La primera taula, moderada per Sara Belbeida i titulada “Passat, present i futur de l’OAR”, va voler plasmar l’evolució de l’oficina al llarg de les seves dues dècades de vida, els reptes als quals s’ha hagut d’enfrontar i els projectes de futur. Això ho va fer des de la mirada de tres persones que han estat cabdals per a l’OAR durant aquest temps: Cristina Monteys, coordinadora de l’OAR del 2008 al 2017, Ignasi Garcia Clavel, comissionat d’Afers Religiosos entre el 2013 i el 2015, i Lola López, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat durant els anys 2015 i 2019. Monteys va repassar l’origen de l’OAR, que ella explicava com el resultat d’un seguit de fites: la rèplica a Barcelona de la Jornada Mundial de Pregària per la Pau a Assís (1986), la creació d’un centre interreligiós per a esportistes durant les Olimpíades de Barcelona (1992), una trobada de la UNESCO sobre les religions en la construcció de pau (1994), el primer estudi sobre la diversitat religiosa a Barcelona (1999) i el IV Parlament de les Religions del Món (2004), una “bomba interreligiosa amb la participació de vuit mil persones de tot el món i de totes les religions”. “Es palpava el pluralisme religiós”, deia Monteys, “i calia fer-hi alguna cosa, així que es va pensar en un servei que pogués crear condicions d’igualtat en termes de diversitat religiosa”. Va ser amb aquest propòsit que es va crear el Centre Interreligiós de Barcelona el 2005, que tres anys més tard ja es coneixeria com a Oficina d’Afers Religiosos.

Per al desenvolupament de l’oficina va ser primordial la creació de la figura del comissionat o comissionada d’Afers Religiosos, el 2012, vinculada a l’OAR. “Els objectius del càrrec, que en aquell moment vaig ocupar jo”, explicava Clavel, “eren seguir la bona feina de l’oficina i facilitar la coordinació amb el vessant polític”. López, per la seva banda, va ser qui va incorporar en aquest rol la perspectiva intercultural a partir del 2015, “necessària per normalitzar la presència de la religió a la societat”, comentava. En aquest sentit, per als tres ponents el repte principal de l’OAR i de l’Administració ha estat, i encara és, abordar una laïcitat malentesa que fonamenta un racisme punyent que obstaculitza el treball conjunt necessari per avançar cap a una igualtat real.

La segona taula de la jornada es va titular “La gestió del pluralisme religiós des de les administracions públiques” i va ser moderada per Núria Serra, cap del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Va ser un espai de reflexió sobre el paper de l’Administració local en la gestió del pluralisme religiós i de presentació d’estratègies. Hi van participar Inés Mazarrasa, directora de la Fundación Pluralismo y Convivencia, Agustí Iglesias, tècnic de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Olga Jiménez, coordinadora adjunta de l’Àrea de Presidència i Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Sabadell, i Júlia Quintela, directora de Serveis a les Persones i al Territori del districte de Ciutat Vella. Totes les persones ponents van coincidir a afirmar que la pluralització cada cop més acusada de la societat demana respostes per part de l’Administració en diferents àmbits i que la secularització no implica en cap cas deixar al marge la cooperació amb les comunitats religioses o confessionals. “L’error rau”, argumentava Iglesias, “en el fet que moltes administracions pensen que la igualtat religiosa no és cosa seva perquè bona part de les persones que hi treballem no som creients”. Tanmateix, plantejar-se la gestió de la diversitat religiosa ha de ser una qüestió fonamental per a les administracions, perquè és “preguntar-se quin tipus de ciutat volem”, deia Jiménez.

Per això, assenyalava Quintela, ha de ser des de l’Administració que s’ha de promoure el coneixement mutu, però, també, segons Mazarrasa, generar les condicions per a l’exercici igualitari del dret a la llibertat religiosa, perquè “les lleis poden existir, però cal dur-les a la pràctica: és una qüestió de coneixement, mecanismes i pràctiques”. Jiménez es pronunciava en la mateixa línia, i demanava enfocar-se en els recursos que calen per aplicar la llei i dels quals moltes administracions locals no disposen. Quintela coincidia amb elles, i agraïa el treball de l’OAR en l’impuls d’un marc d’actuació, i en el suport que ha donat, al districte de Ciutat Vella específicament, en matèria d’assessorament, formació i coordinació. Tots els ponents consideraven l’OAR un pont entre les comunitats i les administracions, però també entre les mateixes administracions. “Des de la DGAR”, afirmava Iglesias, “sempre hem cooperat amb l’OAR, crec que perquè parlem el mateix llenguatge i coneixem la mateixa realitat”. És per això que per a Mazarrasa l’OAR és tot un referent: “Molts ajuntaments no tenen ni tan sols un servei dedicat al pluralisme religiós, i a Barcelona teniu una oficina sencera”. La necessitat de serveis com aquest comença a ser important en un moment en què moltes comunitats ja fa uns anys que estan assentades, i les administracions han de dirigir esforços en un futur pròxim a “facilitar la cohesió social”, deia Quintela, a abordar “l’augment de l’odi”, seguia Jiménez, a “adaptar els serveis públics pel que fa tant als seus usuaris com als seus treballadors”, afirmava Jiménez, i, en definitiva, a “construir un model de convivència inclusiu i que no instrumentalitzi les creences”, concloïa Mazarrasa.

Abans de l’última taula, que tancava les jornades, Maria Eugènia Gay, segona tinenta d’alcaldia, de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, va fer un parlament en què va subratllar les contribucions de l’OAR en el teixit d’una ciutat més conscient, en una trajectòria que va valorar per la capacitat de “generar confiança entre l’Administració i les comunitats religioses, entre les mateixes confessions, i, en definitiva, entre la ciutat i la seva ciutadania plural”.

Finalment, la taula “20 anys de relació entre l’OAR i les comunitats religioses de Barcelona”, moderada per Ariadna Solé, va tancar la jornada de l’11 de juny. Va incloure un diàleg amb representants de diverses comunitats religioses de la ciutat per reflexionar sobre la feina feta durant aquestes dues dècades i proposar accions per avançar cap a una relació més efectiva entre l’Administració i les comunitats. Hi van participar Antoni Matabosch, en representació de l’Arquebisbat de Barcelona, Ashi Devi Dasi, d’ISKCON Barcelona, Guillem Correa, del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC), i Mohammed Halhoul, membre del Consell Islàmic de Catalunya i president del Grup de Treball Estable de Religions (GTER). Per a Ashi i Halhoul, l’obertura de l’OAR va ser un punt d’inflexió. Implicava un interès de l’Administració per la gestió del fet religiós, “un autèntic alleujament”, assegurava Halhoul, “la prova que som al lloc precís i en el moment adequat”, i és que en aquell moment l’oficina no tenia precedents. A Ashi i al seu marit, també membre d’ISKCON, el Parlament de les Religions del 2004 els va dur a Barcelona, i les activitats de diàleg interreligiós i els tallers organitzats per l’OAR van esdevenir el seu dia a dia quan es van assentar definitivament a la ciutat. “Ens van ajudar a créixer, a fer pont amb la comunitat i amb els veïns, a crear una vida al barri”, explicava. Per això Correa agraïa ja no només que els poders polítics de Barcelona donessin suport a la creació de l’OAR en el seu moment, sinó que també hagin mantingut la decisió. “Això demostra”, continuava Matabosch, “la immensa importància i necessitat de les llavors. Res neix sense més ni més”.

Durant aquests vint anys de continuïtat, Barcelona s’ha consolidat com una ciutat plural que ha fet palesa la necessitat de serveis com l’oficina. Així ho afirmaven tots els ponents. “Abans les minories eren ínfimes, però avui parlem d’un pluralisme molt notable”, afirmava Halhoul, “i això és perquè el poble català és un imant per a la gent diferent”, opinava Ashi. Tanmateix, Correa argumentava que encara és necessària la defensa de la diversitat: “Estem molt contents de la nostra cohesió social, de la pau que hi ha entre nosaltres, però hem de valorar molt aquesta diversitat, perquè no cal mirar gaires telenotícies per veure el que passa al nostre voltant”. És per això que, com a repte de futur per a l’OAR, Matabosch apostava sobretot per difondre coneixement sobre el fet religiós, fer-lo visible per a la ciutadania, però també per a l’Ajuntament i assessorar-lo en matèria de diversitat. “Cal fer visible que la religió és un fet positiu en el si de la nostra societat”, concordava Correa, una tasca que per a les comunitats de vegades és difícil. Per això, Halhoul demanava a l’OAR prestar la seva capacitat comunicativa a les comunitats i oferir més atenció religiosa, més informació, més abast. En última instància, per al ponent, això podria ajudar a abordar dos problemes urgents: la manca de relleu a les entitats religioses i espirituals i l’augment dels discursos d’odi a la societat.

Després de les tres taules de la jornada, Núria Serra va fer el tancament institucional parlant dels reptes que s’havien anat subratllant i prometent un abordatge d’aquestes i altres problemàtiques que existeixen o que poden sorgir en un futur: “Ens arremanguem per continuar treballant els pròxims anys al vostre costat, al costat de les comunitats i amb totes aquestes aliances que hem creat, que sens dubte són absolutament necessàries”.

La celebració dels vint anys de l’OAR va culminar el 18 de juny amb la ruta “Pluralisme religiós, memòria i transformacions urbanes”, organitzada conjuntament per l’OAR i l’Espai Avinyó. Va consistir en una passejada pel districte de Ciutat Vella amb Víctor Albert-Blanco, sociòleg membre del grup Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR). Durant la ruta es va subratllar la petjada que el passat espiritual i cultural de diverses confessions ha deixat en el paisatge urbà. A través d’aquest viatge temporal, es van compartir reflexions sobre el present del pluralisme religiós de la ciutat, que es reflecteix en la planificació urbana, sobretot en referència a la garantia del dret a la llibertat religiosa i de culte.

Durant la ruta es va tenir l’oportunitat d’observar la ciutat des de la mirada de diversos referents de comunitats religioses que participen en aquest espai públic i la seva quotidianitat i que el configuren. Hi van participar: Zahra Bakhtawar, advocada i membre del Centre Islàmic Al Qaim, mossèn Robert Baró, director del Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural, i Marta López, pastora de l’Església Protestant Barcelona-Centre. Podreu llegir la crònica de la ruta aviat al web d’Espai Avinyó i de l’OAR.

Escolteu el pòdcast de la ruta aquí.

Consulteu la galeria d’imatges de l’acte #20OAR aquí.

Mireu el vídeo de #20OAR!