Relatoria de les jornades "Cultura popular, festa i religió: les religiositats popular a Barcelona"

CONSULTEU LA RELATORIA DE LES JORNADES AQUÍ!

La Casa dels Entremesos va acollir els dies 18, 19 i 20 de juny les jornades "Cultura popular, festa i religió: les religiositats populars a Barcelona", organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i comissariades pel grup de treball Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Cultural Català d’Antropologia. En aquest marc, van tenir lloc quatre taules rodones, un cinefòrum i dues rutes, tot amb l’objectiu de reflexionar sobre la pluralitat cultural de la ciutat i les maneres en què es materialitza en les manifestacions públiques i celebracions religioses i espirituals de les diferents comunitats.

La conferència inaugural “Quan Déu ve de festa a Barcelona” va anar a càrrec d’Amadeu Carbó, on el folklorista va abordar el fenomen de la dimensió festiva de la religiositat popular que emana de la tradició barcelonina, per tal de plantejar, després, la necessitat de posar-lo en qüestió críticament atenent la realitat de la ciutat. Perquè, si bé el calendari festiu barceloní, explicava, té un fonament totalment catòlic que havia estat compartit històricament per la ciutadania, avui “el perfil de les persones que poblen la ciutat ha canviat de manera considerable i ostentosa”. En aquest marc, la festa major, “la màxima expressió de sociabilitat o de pertinença del poble, la ciutat, el barri o el carrer” és un potent element comunicatiu de la realitat social, i ha de ser capaç de posar-se al dia. I sentenciava: “ja estem arribant tard a les noves realitats festives que emergeixen a la ciutat, fruit del canvi de perfil dels barcelonins, i cal que des dels poders públics s’abordi des d’una perspectiva valenta que sumi i mai resti”. La conferència d’Amadeu Carbó va ser complementada per la discussió a càrrec de Maria Garganté, historiadora de l’art i investigadora en religiositat popular i patrimoni cultural. Garganté va subratllar, com Carbó, que la religiositat impregna molts àmbits de la vida, i sobretot de la vida pública, on esdevé una expressió comunitària de la identitat, però alhora un espai on es dissolen les identitats.

Les jornades van continuar amb la primera taula rodona, sota el títol “Barcelona, ciutat plurireligiosa”, moderada per Ángela Aparicio-Blackburn, fundadora de Cultura en Vivo Barcelona. Hi van intervenir Núria Borraz, presidenta de l’Associació de Confraresses de Barcelona; Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC) i membre del grup de treball Estable de Religions; Khalid Ghali, coordinador de l’OAR, i Xantal Genovart, de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya. Seguidament va tenir lloc un cinefòrum on representants de comunitats diverses de la ciutat presentaven enregistraments audiovisuals d’algunes de les seves celebracions públiques. Va moderar l’espai Juan Francisco Díaz, doctorand del projecte Visual Trust de la Universitat de Barcelona (UB). Aquesta sessió va ser un espai on “continuar, a través del mitjà visual, la visibilització de les pràctiques de les diferents comunitats de la ciutat. Perquè aquesta és necessària per al seu reconeixement”, tal com va apuntar Díaz. Tot foren casos d’ocupació de l’espai públic per part de confessions minoritàries, que al seu torn creen sinergies amb les dinàmiques barcelonines.

L'endemà, va tenir lloc la segona taula rodona de les jornades, titulada “Vers un nou calendari festiu”. Moderada per Romina Martínez, membre del grup de treball Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Català d’Antropologia (ICA), va abordar les perspectives i prediccions que diferents àmbits de l’administració pública local tenen sobre les apropiacions de l’espai públic per part de les manifestacions religioses i la seva gestió. Hi van participar Núria Serra, cap del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona; Francesc Fabregat, cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona; Esteve Caramés, cap de programes de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), i Ariadna Solé Arraràs, tècnica de l’OAR. La següent taula rodona, titulada “Expressions religioses a l’espai públic”, es va centrar a recórrer els diferents usos que algunes comunitats religioses fan de l’espai urbà i l’adequació d’aquest ús a l’exercici del dret a la llibertat religiosa. Va ser moderada per Youssef Sultan, de la Cooperativa Reflexes, i hi van intervenir Dvarka Das i Ashi Devi Dasi, membres del temple hindú ISKCON Barcelona; Daniel Santillo, de la comunitat jueva Jabad Barcelona, i Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs.

A la tarda, van tenir lloc dues rutes, “El Born, Santa Caterina i Sant Pere”, i “El Raval”, totes dues dedicades a exemplificar com interactuen les transformacions urbanes i la diversitat religiosa als barris indicats als títols. Totes dues les va conduir Víctor Albert-Blanco, doctor i membre de l’ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió).

L’última taula rodona de les jornades, “Experiències vers un calendari festiu intercultural”, va ser un espai on diferents entitats i iniciatives socials i municipals presentaven les seves accions en perspectiva de diversitat cultural i religiosa als seus entorns a la ciutat. La sessió d’intercanvi va ser moderada per Laura Villaplana, tècnica del Programa BCN Interculturalitat, i hi van participar Marta López, membre del Grup Interreligiós del Raval (GIR) de la Fundació Tot Raval; Sergio Arévalo, de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR); Toni Estopiñà, tècnic d’interculturalitat del districte de l’Eixample, i Noemí Ayora i Sònia Montes, tècniques del districte de Nou Barris.

Les jornades van tancar amb unes paraules de Manuel Delgado, membre i coordinador del grup de treball Cultura Popular i Conflicte de l’ICA. I finalment, per acabar, va tenir llocuna exhibició de Tambores de San Juan a la plaça del Pou de la Figuera a càrrec de l’Associació Cultura Contraseña de Danza Venezolana, acompanyada de coca i cava, tot posant en pràctica i fent obertament públic tot el reguitzell de reflexions que havien protagonitzat les activitats anteriors.

Galeria d’imatges de les jornades AQUÍ, AQUÍ i AQUÍ.

Crònica de l'activitat AQUÍ.