#Trànsits 2024-2025 (crònica de les sessions de tardor: L'Església Evangèlica de Filadèlfia)
La 3a edició del cicle "Trànsits: músiques de l'esperit", organitzada pel Museu de la Música de Barcelona i l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la temporada "(Contra) Natura" de l'Auditori, va arrencar a l'octubre amb l'activitat "La música de l'Església Filadèlfia del Temple de la Mina". Va consistir en un culte obert de l'Església Evangèlica de Filadèlfia del Temple de la Mina i una conversa prèvia per a introduir i reflexionar sobre les seves pràctiques musicals i espirituals.
Històricament, la musicalitat i la sonoritat han estat una part essencial de les diferents creences i espiritualitats humanes, i es troben presents en nombroses pràctiques i costums religiosos. La música ha estat, des d’antic, un vehicle per a la transcendència, tant des de la individualitat com de la celebració col·lectiva i participativa. D’aquesta manera, en el so es poden trobar molts punts en comú per a la comunió i entesa de comunitats diverses.
El cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), en el marc de la temporada “(Contra) Natura” de l’Auditori, té l’objectiu d’explorar, difondre i celebrar les pràctiques musicals de diferents comunitats religioses de Barcelona. Enguany el cicle celebra la seva 3a edició reivindicant els “espais que articulen una socialització estructurada en la cohesió i les conviccions compartides, contextos en què la música constitueix el vincle, esdevé el fet de compartir”, va afirmar Jordi Alomar, director del Museu de la Música, en una entrevista al blog de l’OAR.
Precisament aquestes tendències al compartir i a la col·lectivitat van ser centrals a “La música de l’Església Filadèlfia del Temple de la Mina”, la primera activitat d’aquesta nova edició.
LA MÚSICA DE L’ESGLÉSIA FILADÈLFIA DEL TEMPLE DE LA MINA
El dissabte 16 de novembre, l’Església Evangèlica Filadèlfia del Temple de la Mina va celebrar un culte obert on convidava la ciutadania a descobrir els costums i les pràctiques de la tradició evangèlica de Filadèlfia, caracteritzades pel cant i la participació dels i les fidels durant la celebració. Uns dies abans del culte, el 14 de novembre, va tenir lloc una conversa dedicada a introduir i reflexionar sobre el vincle entre l’espiritualitat i la musicalitat que es dona en aquesta confessió, i especialment en la comunitat gitana, que compon la major part de la congregació. La conversa va ser moderada per Horacio Curti, etnomusicòleg i professor de l’ESMUC, i hi van participar Maria Jerusalén Amador López, sociòloga especialitzada en el rol de les dones gitanes a l’Església Evangèlica Filadèlfia; Mariví Cortés, activista, mediadora intercultural i comunitària i membre de l’Església Evangèlica Filadèlfia, i Rafael Fajardo, pastor de la missió de Filadèlfia i mediador comunitari.
Fajardo va començar situant el moment fundacional d’aquesta Església en la predicació del pastor pentecostal francès Clément Le Cossec, a una dona gitana “molt necessitada”, i, a través d’ella, a altres persones de poble gitano que anaven a fer la verema a França des d’Espanya i Portugal. En el seu retorn, i gràcies a la capacitat de transmissió i de fer xarxa del poble gitano, el missatge va arribar a tota la comunitat gitana de la península Ibèrica. En aquest context es va fundar a Balaguer el primer temple de l’Església Filadèlfia, al qual el seguiren molts altres per tota Espanya. La ràpida expansió d’aquesta tradició es deu al fet que el poble gitano hi va trobar una alternativa a les esglésies catòliques, per part de les quals, “tancades al nostre culte diari pel classisme de la majoria blanca, rebíem rebuig”, va assenyalar Mariví Cortés. A més, “La passió forma part de la nostra manera de sentir”, deia Cortés, i això “no quallava a la litúrgia d’una església com la catòlica, on tot està molt marcat i estipulat“. De fet, el poble gitano no és catòlic d’origen: “Els gitanos som molt beats, perquè som molt passionals, però ho som en qualsevol religió”.
Així, el pentecostalisme va oferir, segons Maria Jerusalén Amador López, aquest espai de llibertat que anhelava la comunitat per a la seva espiritualitat: “És una tradició més flexible que permet incorporar els trets d’una minoria ètnica com la gitana, reconfigurant i fent seva la litúrgia“. Aquesta s’estructura segons el “cànon bíblic”, deia Fajardo, on “primer es lloa a Déu i després es comparteix la paraula, primer s’alleugereix l’esperit i després el predicador agafa un text de la Bíblia i el predica adaptant-lo a les nostres vides”. Durant tot el culte, la música hi té un paper preponderant: “El gitano sempre s’ha expressat amb la música, i això ens ha dut a crear una música de lloança que és genuïnament nostra“, comentava Fajardo. Aquestes expressions poden ser de goig “amb moltes picades de mans, amb rumba” on tota la congregació “ho dona tot”, o de sensibilització, com la cançó Lléname de ti, que és tot un himne a la comunitat gitana evangèlica i que Fajardo va interpretar durant la conversa.
La conversa també va abordar el paper de la dona a la comunitat gitana i els estereotips que envolten aquesta realitat. “Es qualifica el poble gitano de masclista, però les dones gitanes estan impulsant la transformació social“, afirmava Amador, “i ho estan fent precisament des de l’Església“. La ponent defensava que tot i que s’han invalidat aquests arguments en alguns fòrums, “la realitat és que les esglésies són moltes vegades espais segurs per a aquestes dones“. De fet, hi tenen un rol preponderant: lideren el procés de conversió de les seves famílies, són les oradores principals, porten el cor i escullen les cançons i fan les tasques de l’escola dominical. “A més”, incloïa Cortés, “la dona del pastor és molt important: aconsella, està pendent dels feligresos… Es considera que el pastor, en solitari, no pot donar resposta a totes les necessitats de la comunitat”. Des d’aquestes perspectives, les dones influeixen socialment, explicava Amador: “Estem liderant un canvi, una revolució feminista silenciosa i moltes vegades silenciada”.
El dissabte 16 de novembre va tenir lloc un culte obert a l’Església Evangèlica Filadèlfia del Temple de la Mina on les persones assistents van poder gaudir d’un culte on van participar diverses personalitats importants per a la comunitat gitana catalana. El culte va servir per obrir la realitat del poble gitano de les esglésies de Filadèlfia a la ciutadania barcelonina, subratllant especialment la seva funció social i de visibilització, i posant el focus en el context de la població gitana de la Mina, per a la qual el temple no és només un lloc de culte, sinó també un espai de reivindicació de la seva cultura.
