El culte musical i participatiu de l’Església Evangèlica de Filadèlfia obre la nova edició de "Trànsits"
Al novembre torna el cicle "Trànsits: músiques de l’esperit", organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i el Museu de la Música de Barcelona en el marc de la temporada "(Contra)natura" de l’Auditori. La primera sessió del que és ja la tercera edició d’aquest cicle, "La música de l'Església de Filadèlfia del Temple de la Mina", tindrà lloc els dies 14 i 16 de novembre. L’activitat consistirà en un culte obert de l’Església Evangèlica de Filadèlfia de la Mina, i una conversa prèvia per introduir i reflexionar sobre les seves pràctiques musicals i espirituals.
El cicle “Trànsits: músiques de l’esperit” vol posar sobre la taula el vincle estret que existeix entre l’espiritualitat i la música o el fet sonor, i que és present i comú a totes les cultures i èpoques humanes mitjançant diverses sessions que inclouen una conversa i una exhibició religiosa o musical. El cicle és el resultat de la col·laboració entre l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i el Museu de la Música de Barcelona, i enguany arriba a la tercera edició, emmarcat en la temporada “(Contra)natura” de l’Auditori. Aquest nou “Trànsits” s’iniciarà amb l’activitat “La música de l’Església de Filadèlfia del Temple de la Mina”, la primera part de la qual serà una conversa amb persones de la comunitat, dijous, 14 de novembre, i acabarà amb un culte obert per part de la comunitat de l’Església de Filadèlfia del Temple de la Mina, dissabte, 16 de novembre.
L’Església Evangèlica de Filadèlfia és la que té més representació gitana a Espanya, i una de les entitats evangèliques més importants del país. El seu origen es remunta als anys cinquanta a França, tal com s’explica a l’article de l’OAR “L’Església Evangèlica de Filadèlfia”. L’any 1957, el pastor pentecostal Clément Le Cossec va crear la Mission Évangélique Tzigane (Missió Evangèlica Gitana), el missatge del qual va viatjar a Espanya sobretot a través de la predicació de persones gitanes que tornaven de França als anys seixanta. L’any 1965, a Balaguer, es va fundar finalment la primera Església Evangèlica de Filadèlfia de Catalunya, i la denominació va anar guanyant popularitat en el context de repressió franquista, en què diverses comunitats en situació de discriminació, entre elles la gitana, cercaven espais d’expressió espiritual més lliures.
La base de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, com a confessió protestant, són les reformes de Martí Luter del segle XVI, però té algunes peculiaritats en relació amb la seva condició pentecostal, que considera l’Esperit Sant una presència que es manifesta al cos i fa miracles a través d’ell, i amb elements propis provinents de la cultura gitana. El seu principi és “només Déu, només la Gràcia, només les escriptures”, i es caracteritza per un rebuig a l’organització jeràrquica i sacerdotal, la creença que cal fer el bateig en una edat en què la persona sigui conscient del que implica, un culte en què l’única referència és la Bíblia, la prohibició de l’adoració d’imatges i la importància de la inspiració interior, que porta un tipus de culte en què només es prepara una petita base per al sermó.
A més, l’Església Evangèlica de Filadèlfia té un component especialment festiu, en què la tradició altament musical de la cultura gitana es fon amb l’èmfasi en la lloança i l’adoració de la denominació pentecostal, i la preponderància del cant del protestantisme, que resulta en pràctiques espontànies i participatives en què la música té un paper essencial. Durant el culte, el qual no té estructura fixa, s’interpreten peces anomenades ‘lloances’, amb diferents funcions. Hi ha, per exemple, lloances festives, que conviden a participar amb interjeccions com “Glòria a Déu!” o “Al·leluia!”; lloances de reflexió i comunicació amb Déu, més reposades i interpretades per un o una solista i el cor, o lloances d’ensenyament, amb lletres de contingut doctrinal o moral. Es tracta d’una tradició musical i espiritual que, a més, ha influenciat profundament la música espanyola de les últimes dècades.
Aquestes esglésies no només han esdevingut espais de culte i trobada per a la comunitat gitana, sinó també un espai de resistència davant processos d’aculturació i discriminació. A Barcelona, l’Església de Filadèlfia de la Mina s’ha convertit en un nucli vital per a aquestes comunitats residents al municipi de Sant Adrià de Besòs.
LA MÚSICA DE L’ESGLÉSIA DE FILADÈLFIA DEL TEMPLE DE LA MINA
Conversa “Identitat gitana, culte i religió”, amb Maria Jerusalén Amador López, Mariví Cortés i Rafael Fajardo. Moderació: Horacio Curti. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
- Data: Dijous, 14 de novembre
- Lloc: Museu de la Música, Sala Teclats (Lepant, 150)
- Hora: 18.30 h
Culte amb la comunitat evangèlica de Filadèlfia de la Mina, amb la pastora Nayara de Bethel. Aforament limitat. Accés gratuït amb reserva prèvia. INSCRIPCIONS AQUÍ.
- Data: dissabte, 16 de novembre
- Lloc: Església de Filadèlfia del Temple de la Mina (Llevant, 23, 08930 Sant Adrià de Besòs)
- Hora: 20.00 h