Torna el cicle #Trànsits, tercera temporada!
El cicle "Trànsits, les músiques de l’esperit" coorganitzat per L’Auditori,Museu de la Música de Barcelona, i l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, continua amb la seva aposta per una visió plural i intercultural que vol mostrar el vincle històric entre la música, l’espiritualitat i les pràctiques culturals i religioses de les diferents comunitats que conviuen a la ciutat.
El cicle el conformen unes sessions desdoblades en una conversa prèvia i una celebració (o bé ritual, litúrgica o en forma de concert), en què la música i la dimensió sonora hi tenen un paper prominent. Enguany arriba a la tercera edició i vol apropar a l’espectador el culte de les comunitats gitanes, les quítxues o les músiques de l’Església maronita, entre moltes d’altres.
S’iniciarà aquest novembre en el marc de la temporada “(Contra) Natura” de L’Auditori, que estableix un viatge que indaga en la relació de l’ésser humà amb la natura al llarg del temps.
El terme trànsit, que dona títol al cicle, és acció i estat alhora. Pas i instant, el mot esdevé un passatge entre estadis, un lligam viu d’elements heterogenis. L’alteració del paisatge sonor quotidià, ja sigui a través de la música o bé amb senyals acústics característics —com el tocar a morts de les campanes, les matraques de Setmana Santa o l’adhan dels muetzins—, és l’encarnació per excel·lència del so entès com a fenomen alterador del medi. Aquesta capacitat transformadora, que circumscriu i relliga esferes socials, temporals i vitals, és l’element clau de la música com a trànsit, com a realització sonora de l’esperit diví i com a lligam entre humans. És una invitació a transitar entre (i des de) repertoris, pràctiques i contextos.
EL CICLE “TRÀNSITS”
Barcelona és una ciutat rica, diversa i plural. La ciutadania contribueix a aquesta riquesa amb els bagatges culturals diversos, amb uns hàbits, creences, espais i estructures socials característiques. En matèria de creences, aquesta pluralitat es manifesta en més de 1000 comunitats i entitats religioses de fins a 36 tradicions diferents, que es materialitzen en més de 500 centres de culte.
A “Trànsits”, la dimensió espiritual és una via d’accés per treballar la interculturalitat a través de la música. Activitats com aquesta pretenen donar a conèixer aquesta pluralitat a la ciutadania, però també posar-la en valor. Les tradicions religioses contribueixen també a fer més rica la ciutat culturalment. En aquest cas, a través de la música. Existeix la necessitat de cicles com aquest per donar a conèixer la diversitat que conviu a la ciutat. “Trànsits, les músiques de l’esperit” és una àgora de trobada i un lloc de debat, coneixement i gaudi que permet a la ciutadania ser més conscient de com el fet musical forma part de la construcció de les identitats col·lectives.
Cal destacar també un element que fa singular el cicle i és el fet que algunes sessions permeten escoltar i experimentar aquesta música en el seu context dins de la litúrgia o de la festivitat en les quals prenen sentit. Per posar-hi un exemple, moltes persones coneixen el gòspel, és un estil de música força popular. Així i tot, poca gent en coneix el sentit espiritual i no és el mateix escoltar un concert d’un cor de gòspel que poder experimentar com aquesta música es viu en el context d’un ofici religiós. En aquest sentit, aquest cicle és també un exemple de participació i compartició d’un conjunt de pràctiques vives.
El cicle, doncs, no només programa concerts que permeten al públic ser conscient de l’articulació entre la música i la religió o l’espiritualitat, sinó que ho fa d’una forma arrelada a la realitat de la vida cultural i religiosa de la ciutat. “Trànsits” és un clar exemple d’interacció dels àmbits socials i culturals i de participació ciutadana, ja que les comunitats en són les vertaderes protagonistes. Per la ciutat, “Trànsits” és, segons Sara Belbeida, comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, “un exemple de participació ciutadana, ja que són les mateixes comunitats que obren les portes i permeten a la resta de veïns i veïnes de la ciutat compartir aquests moments de ritual i litúrgia”.
L’organització d’aquest cicle ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR). El Museu de la Música de Barcelona és la institució de l’Ajuntament de Barcelona dedicada a l’experimentació i la reflexió sobre les activitats musicals. Més enllà de la contemplació d’instruments i de documents i de la conservació del patrimoni, els objectes han de fer possible el diàleg entre l’emoció i la reflexió al voltant de la música. I és en aquesta tercera edició que aquest diàleg i aquest lligam amb els instruments es fa palès amb la societat barcelonina, rica i plural en totes les seves formes i àmbits, també en el musical.
L’OAR és un servei municipal de l’Ajuntament de Barcelona que vetlla per garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència a la ciutat, i genera i fomenta espais de diàleg i interacció positiva. A més a més, una de les tasques de l’OAR és treballar per donar a conèixer la pluralitat d’espiritualitats i creences de la ciutat. Amb aquesta activitat, l’OAR dona continuïtat a la col·laboració amb institucions públiques culturals de la ciutat per tal de donar valor a la pluralitat religiosa com a manifestació de la riquesa cultural de la ciutat.
#TRÀNSITS 2024-2025
La celebració ballada amb tambors i trompetes del Sinulog amb el Santo Niño, punt d’unió de la diàspora filipina; la música i la recitació del cant de lloança Qawwali sufí; la tradició espiritual del Cant de la Sibil·la en la missa de la nit de Nadal a les Pitiüses; el cant gòspel i lloança de les esglésies evangèliques; el cant polifònic litúrgic a cuncordu del cristianisme catòlic sard; la significació de les músiques del nord de l’Índia, amb l’instrument tabla com a protagonista; la comunió musical del gamelan de Bali; el trànsit recitat del Magal Porokhane, celebració del sufisme murid; la música de les cantates de Johann Sebastian Bach a les esglésies luteranes, i el ritual musical de la lila de les comunitats Gnawa del Marroc són algunes de les sessions de les darreres edicions.
Les sessions que podrem viure enguany són les següents:
- Culte a l’Església Evangèlica Filadèlfia: l’Església Filadèlfia té les seves arrels en el moviment pentecostal nascut a França el 1921, que es va estendre ràpidament entre la comunitat gitana a Espanya. Amb la seva primera església fundada a Lleida el 1965, aquesta congregació ha mantingut un fort vincle amb les famílies gitanes i és la representació evangèlica gitana més gran d’Espanya.
- Caramelles de Nadal: associades a les festes de Nadal i Pasqua, consisteixen en un grup d’homes, anomenat esquadra de caramellers, que entra en processó a l’església i entona una llarga sèrie de goigs amb cants redoblats, acompanyats de flauta, castanyoles, tambor i espasí.
- Ave Maris Stella: obra de Cristóbal de Morales, el programa inclourà algunes de les seves composicions més rellevants, caracteritzades per l’ús del cantus firmus, una tècnica amb què Morales integra melodies preexistents en les seves textures polifòniques. És un himne en llatí i el nom prové del fet que comença amb aquestes tres paraules. Es canta en la Litúrgia de les Hores de l’Església catòlica en les festes marianes, concretament en Vespres.
- Legong (i gamelan): el legong és un tipus de dansa tradicional de l’illa de Bali que es balla acompanyada per un gamelan, el conjunt de percussió tradicional, una orquestra que acompanya els esdeveniments religiosos.
- Caramelles del Roser: el cant de les caramelles s’ha associat amb els goigs del Roser, i alguns pobles encara celebren el Roser per Pasqua Florida (eren goigs inicialment dedicats a la Mare de Déu del Roser). El cant, executat de manera pausada, en alternança entre dues fileres de caramellaires, es complementa amb intervencions de la banda, que interpreta la tornada després de cada estrofa. Això permet que els goigs es cantin sense interrupció al llarg de tot el recorregut.
- Danza de las Tijeras: és una dansa pròpia de la comunitat quítxua dansa caracteritzada per competicions coreogràfiques entre ballarins, acompanyades per arpa i violí. En la seva funció original, forma part d’un ritual espiritual, religiós i cultural per afavorir el bon desenvolupament de l’any agrícola.
- Jashan: en l’islam, les qasidas i els naat són recitacions poètiques que tenen un lloc destacat en diverses cerimònies de la comunitat xiïta. Aquestes recitacions sovint es duen a terme en esdeveniments litúrgics o de celebració, i són una forma de devoció poètica on es lloa la puresa i la saviesa espiritual de les figures sagrades.
- Música de l’Església maronita: amb profundes arrels a la regió siríaca d’Antioquia, aquesta tradició, estretament lligada a la seva herència cultural, inclou himnes i cants litúrgics que tenen un paper central en la vida espiritual de les comunitats maronites.
Aviat trobareu informació dels esdeveniments i les converses prèvies al web de l’OAR i al web del Museu de la Música.