Acompanya la comunitat ortodoxa romanesa de Barcelona en la celebració de la Pasqua al cicle #Trànsits

La Pasqua ortodoxa serà la protagonista de la darrera sessió de la segona edició del cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), en el marc de la temporada “Poder o revolta” de l’Auditori. L’activitat se celebrarà els dies 16 i 18 de maig al Museu de la Música i a la Parròquia de Sant Jordi (Patriarcat de Romania), que acolliran, respectivament, una conversa prèvia sobre les pràctiques musicals en aquest context i un ofici litúrgic de l’ortodòxia romanesa.

..
09/05/2024 - 10:36 h - Interculturalitat OAR

La segona edició del cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) en el marc de la temporada “Poder o revolta” de l’Auditori, tanca amb una celebració de la Pasqua ortodoxa romanesa oberta al públic, que tindrà lloc dissabte 18 de maig a la Parròquia de Sant Jordi (Patriarcat de Romania). La precedirà una conversa el dijous, 16 de maig, al Museu de la Música.

Històricament, segons l’establert pel primer Concili Ecumènic, l’any 325 dC, i seguint el calendari instaurat l’any 46 aC per Juli Cèsar a tot l’imperi romà, la Pasqua de totes les tradicions cristianes havia de tenir lloc el primer diumenge després de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. Algunes comunitats cristianes, entre elles part del cristianisme ortodox, continuen utilitzant la datació del calendari julià per a les seves festivitats, mentre que altres tradicions cristianes com la catòlica segueixen el calendari gregorià, establert pel Papa Gregori XIII l’any 1582. D’aquí que l’església ortodoxa celebri sovint la Pasqua en setmanes diferents de les de la catòlica, enguany, concretament, el 5 de maig.

Les tradicions al voltant de la Pasqua varien arreu del món ortodox, però les diferents pràctiques coincideixen a adoptar una perspectiva alegre per a celebrar la resurrecció de Jesús en aquestes dates. En aquest sentit, hi ha la tradició estesa de fer lectures sagrades i processons, sovint amb espelmes, al voltant de les esglésies.

La música té un paper preponderant tant en el marc pasqual com en les altres pràctiques litúrgiques ortodoxes, herència de la mística bizantina, on la música vehiculava la transmissió espiritual i el culte. Això no només s’observa en les nombroses representacions pictòriques i textuals de cors angèlics al voltant del tron de Déu, sinó també en la importància de la figura dels himnògrafs, persones dedicades a la composició i transcripció de melodies i himnes litúrgics. Aquests han arribat fins a la pràctica litúrgica ortodoxa actual com a ecos o models de la bellesa celestial.

Amb tot, a l’Església Ortodoxa de Romania hi conflueix aquest llegat, compartit i plural, de diverses cultures hereves de Bizanci (de l’antic Imperi Romà d’Orient o Imperi Bizantí que ocupà part de les actuals Grècia i Turquia) i d’arrels gregues, llatines i eslaves. El resultat és una expressió musical única que conjuga la recitació a l’uníson amb un amplíssim ventall d’estructures polifòniques, i que condueix totes les litúrgies, i especialment l’ofici de Pasqua, que, essent una de les celebracions més significatives de la cultura romanesa, s’emmarca en una gran teatralitat. Té lloc a la nit, i s’inicia amb el temple a les fosques, il·luminat només a la mitjanit amb un ciri que duu el sacerdot, i del qual els i les fidels prenen la flama per a encendre les seves pròpies espelmes. Quan totes les persones assistents tenen els ciris encesos, surten en processó, amb una gran creu al capdavant, i fan tres voltes a l’església, en commemoració als tres dies que Jesús restà mort. Quan tornen a entrar al temple, aquest ja està il·luminat, i entre cants col·lectius i sermons té lloc la litúrgia. Per a acabar l’ofici, el sacerdot reparteix pa mullat en vi, i es procedeix a la degustació d’alguns plats fins a la matinada.

Aquestes celebracions emmarcades als temples funcionen com un element aglutinador per la diàspora romanesa arreu d’Europa. A Catalunya, concretament, hi ha catorze Esglésies Ortodoxes Romaneses, i el Patriarcat de Romania de la Parròquia de Sant Jordi, l’únic patriarcat ortodox romanès que hi ha a Barcelona, dinamitza una població de més de set mil persones. Aquesta serà la comunitat que rebrà la nova activitat del cicle “Trànsits” en la celebració de la Pasqua.

PASQUA ORTODOXA

Conversa amb el pare Aurel Bunda , rector de la Parròquia de Sant Jordi (Patriarcat de Romania), Jordi Sacasas Segura, arxiver i conservador de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, i Alejandro Mateo García, graduat a l’ESMUC en Violí Històric i musicòleg en formació, batejat al cristianisme ortodox d’arrel romanesa i interessat en el cant bizantí i el seu ús a l’espiritualitat ortodoxa. La conversa estarà moderada per Bezawerk Oliver Martínez, responsable del contacte amb les comunitats cristianes de l’Oficina d’Afers Religiosos. Aforament limitat, sense inscripció prèvia. Accés lliure fins a completar aforament

Ofici litúrgic amb la comunitat ortodoxa romanesa de Barcelona. Més informació AQUÍ. ENTRADES EXHAURIDES! Inscripció a la llista d’espera a reservesmuseu@auditori.cat.

  • Data: 18 de maig
  • Lloc: Parròquia de Sant Jordi – Patriarcat de Romania (carrer de Capella, 25)
  • Hora: 9.30 h