Servei de Premsa
10/09/2024
Barcelona dobla la potència fotovoltaica instal·lada en edificis en quatre anys
10/02/2023
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Les instal·lacions fotovoltaiques en edificis d’habitatges, oficines, comerços i sector industrial permeten fer un salt en la generació d’energies renovables a Barcelona
Des de 2018 s’ha passat dels 14.201 kWp de potència instal·lada fins als 28.907 kWp que hi ha ara mateix, que és l’equivalent al consum elèctric de 15.710 llars
L’Ajuntament ha apostat per les bonificacions fiscals, el Moment Solar Barcelona, que acompanya a les comunitats de veïns i veïnes per instal·lar plaques solars, o la posada en marxa de les primeres comunitats energètiques
Municipis i entitats comparteixen experiències en la jornada ‘Els municipis davant la transició energètica’ que organitza l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP)
La potència fotovoltaica instal·lada en edificis i en espai públic a la ciutat de Barcelona s’ha duplicat en els últims quatre anys. En concret s’ha passat dels 14.201 kWp que hi havia instal·lats l’any 2018 fins als 28.907 kWp que hi ha en l’actualitat i que equival al consum elèctric de 15.710 llars. Es tracta d’energia fotovoltaica en edificis d’habitatges (consum domèstic), oficines (sector terciari) i industrial, i també en instal·lacions ubicades a l’espai públic.
L’Ajuntament de Barcelona ha acompanyat a la ciutadania perquè incorporin plaques fotovoltaiques en edificis amb diferents mesures, com per exemple les bonificacions fiscals. En cas de les comunitats de veïns i veïnes s’ha facilitat la inversió amb la bonificació del 50% de l’IBI durant 3 anys. La bonificació mitjana és d’uns 1.000 euros en 3 anys, que permeten cobrir el 60% dels cost de la instal·lació. Al 2018 es feien de mitjana unes 50 sol·licituds anuals mentre que al 2022 se n’han fet al voltant de 400.
També destaquen altres projectes que s’han impulsat per facilitar la informació a les comunitats de veïns i veïnes, per tal que puguin desenvolupar instal·lacions de plaques solars als seus edificis, com per exemple la campanya Moment Solar Barcelona, una iniciativa que es va posar en marxa al maig de 2022 per acompanyar les comunitats de veïns i veïnes amb interès en disposar de generació fotovoltaica i que ja ha rebut gairebé 3.000 consultes i ha realitzat estudis de potencialitat en 470 edificacions.
Les comunitats energètiques també juguen un paper clau en la transició energètica de la ciutat i en l’impuls de la generació fotovoltaica. La primera comunitat energètica liderada per l’Ajuntament de Barcelona és la de Poblenou – 4 Cantons, una instal·lació situada a la coberta d’aquest institut que abasteix també l’institut Maria Espinalt, l’equipament municipal de Can Felipa, el Parc de Bombers de Llevant i que té connectats 31 usuaris domèstics. Aquesta iniciativa se suma a altres comunitats energètiques en les quals hi participa l’Ajuntament com la de Can Batlló – La Bordeta, promoguda per entitats socials, o la de Can Girapells, a Horta Guinardó, promoguda per la cooperativa cultural Rocaguinarda.
També estan finalitzant els tràmits per iniciar el servei d’autoconsum municipal. A través d’aquest projecte, l’Ajuntament de Barcelona posarà a disposició de la ciutadania (residencials i terciaris) l’energia solar generada per onze instal·lacions fotovoltaiques situades a l’espai públic. Aquest aprofitament energètic es farà en règim d’autoconsum compartit per tal d’afavorir la democratització de l’accés a l’energia i al sistema elèctric. El nou servei, que es realitzarà a través d’un preu públic (bonificat al 100% en el cas de consumidors vulnerables), esdevé una iniciativa pionera per aprofitar totes les oportunitats de generar energia renovable i de proximitat que ofereix l’espai públic i poder oferir l’energia generada a consumidors privats. Aquesta modalitat permetrà un estalvi de fins a un 25% de la factura elèctrica de les llars connectades.
La generació municipal
Barcelona, en els darrers tres anys, ha doblat la potència fotovoltaica municipal instal·lada, afegint al parc municipal més de 2.300 kWp amb la posada en marxa d’una seixantena de noves instal·lacions municipals, amb l’objectiu de continuar desenvolupant un model energètic just, democràtic i renovable que aposta per l’autogeneració i l’autoconsum.
Al 2023 hi haurà instal·lats a Barcelona un total de 5.187 kWp de potència fotovoltaica municipal i hi ha 5.079 kWp més en licitació i projectats, fet que permet el compliment de l’objectiu de la Declaració d’Emergència climàtica d’arribar a 8.000 kWp de generació fotovoltaica al parc municipal l’any 2025, fita que s’aconseguirà amb els projectes que s’estan desenvolupant actualment en diferents fases. La generació d’energia renovable i local és una de les principals línies d’actuació que la ciutat impulsa per tal d’assolir els compromisos en matèria d’energia i reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
El consistori ha impulsat els últims anys la generació a l’espai públic a través de pèrgoles i mitgeres i ha activat les instal·lacions fotovoltaiques en infraestructures urbanes com els túnels viaris i les rondes.
Rehabilitació i eficiència
La rehabilitació d’edificis també s’ha convertit en un puntal de la transició energètica de la ciutat. Els edificis representen el 65% del consum energètic de la ciutat, el 28% corresponen el sector residencial.
Barcelona té un parc edificat que de mitjana té una antiguitat superior als 65 anys, per tant hi ha un camí a recórrer per rehabilitar amb criteris energètics. Els últims 8 anys s’han triplicat les intervencions en edificis fins arribar als 1.086. L’última convocatòria d’ajuts a la rehabilitació, que compta amb 42 milions d’euros, 10 milions són específicament per eficiència energètica amb actuacions en façana, coberta i tancaments.
La ciutat també ha apostat per l’eficiència energètica a través de les xarxes de climatització urbanes, sistemes molt eficients de producció de calor i fred a través d’energies residuals, destinats a calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària, que permet un 30% d’estalvi energètic respecte als sistemes convencionals individuals. Aquestes xarxes, amb inversió público-privada, també suposen un estalvi econòmic per al receptor per l’impacte menor inicial i els costos associats al manteniment.
Actualment a Barcelona hi ha dues xarxes calor i fred en funcionament. La de Llevant, Districlima, a la zona del Fòrum i 22@ té dues centrals i un total de 146 edificis connectats i permet l’estalvi de 21.000 tones de CO2 anuals. Ja està en projecte una tercera central de generació per poder arribar fins als 242 edificis. L’altra xarxa activa és la de Ponent, Ecoenergies, que dona servei al barri de la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca. També té dues centrals i 40 edificis connectat, que permeten un estalvi de 23.000 tones de CO2 anuals.
Barcelona Energia, també ha contribuït en la millora de l’eficiència de la ciutat. Des de la seva posada en marxa, l’any 2018, la comercialitzadora pública ha permès un estalvi de 122.000 tones d’emissions de CO2 i ja subministra un volum d’energia equivalent al consum de 100.000 llars.
La comercialitzadora pública impulsa actuacions que permeten guanyar en eficiència energètica i que, a la vegada, es converteixen en mesures d’estalvi. Les persones usuàries de Barcelona Energia se’ls fa un acompanyament per optimitzar la potència contractada d’acord amb el seu ús real d’energia a la llar. A més, se’ls ofereix un estudi personalitzat periòdic sobre el consum elèctric generat durant els últims mesos, amb l’objectiu de conèixer detalladament les necessitats i assessorar per reduir el preu de la factura de la llum.
Els municipis davant la transició energètica
Els municipis i les entitats han compartit avui projectes i coneixement en la Jornada “Els municipis davant la transició energètica: una aposta decidida i ferma”, organitzades per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) i l’Ajuntament de Barcelona. Hi participen membres de l’AMEP, experts, representants de diferents entitats i municipis d’arreu de Catalunya.
A través de tres taules temàtiques els ajuntaments i les entitats debaten diferents experiències en transició energètica. Les tres sessions de la jornada giren al voltant de la rehabilitació arquitectònica i reducció de la demanda energètica, la generació i consum en sostre urbà i la generació i consum en sòl no urbà.
Aquesta trobada neix amb la voluntat d’iniciar un treball a través de l’intercanvi d’experiències per avançar en transició energètica als municipis, una obligació davant l’emergència climàtica. Perquè els municipis tenen un paper molt rellevant en aquest àmbit i el treball conjunt pot fer avançar en pràctiques d’èxit. Durant la jornada es presentaran tot un conjunt de bones pràctiques, actuacions que estan treballant les línies més importants quan parlem de transició energètica: rehabilitació i reducció de la demanda, generació i consum en sostre urbà i generació i consum en sòl no urbà.
La jornada també es podrà seguir en línia en aquest enllaç.
Paraules clauemergència climàtica/ Energia Pública/ entitats/ municipis/ Transició Energètica/