El 20 d’abril es va celebrar una trobada virtual entre diversos alcaldes i alcaldesses de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic C40, l’Agència Internacional de l’Energia (IAE) i líders sindicals europeus amb l’objectiu d’abordar el creixement dels preus dels combustibles fòssils i l’impacte de la invasió a Ucraïna. La trobada va ser presidida per l’alcaldessa de Barcelona i vicepresidenta de C40, Ada Colau, i per l’alcalde de Londres i president de C40, Sadiq Khan, i va comptar amb la participació de Fatih Birol, director executiu de l’IAE; Sharon Burrow, secretària general d’International Trade Union Confederation (ITUC); Giuseppe Sala, alcalde de Milà; Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia; Eckart Würzner, alcalde de Heidelberg; Susan Aitken, Lord Mayor de Glasgow, i secretaris generals de sindicats representatius.

El novembre de 2021, les ciutats de C40 van donar la veu d’alarma sobre la pobresa energètica i van emetre una declaració conjunta sobre transició justa i pobresa energètica a la COP26 a Glasgow. Amb una Europa que s’enfronta a una enorme crisi energètica, durant la trobada del dia 20 els alcaldes i alcaldesses van presentar un pla d’acció d’emergència de deu punts per evitar que ningú caigui en la pobresa energètica, i fer evident la necessitat de reduir dràsticament la dependència del gas potenciant les energies renovables, que podran generar llocs de treball de qualitat.

Els enunciats dels deu punts del pla d’acció

1. Prendre totes les mesures necessàries per treure tots els residents de la pobresa energètica.
2. Accelerar les inversions per tal que tots els edificis municipals i habitatges socials estiguin degudament aïllats i funcionin amb energies renovables.
3. Assegurar-se que tots els residents puguin accedir a un assessorament energètic de confiança mitjançant serveis que enforteixin la resiliència de la comunitat.
4. Eliminar el malbaratament d’energia mitjançant l’estimulació del canvi de comportament.
5. Augmentar de manera massiva les taxes d’adaptació energètica, prioritzant tots els edificis amb pitjor rendiment.
6. Revertir la creixent dependència urbana del gas mitjançant el desplegament accelerat de sistemes de calefacció i refrigeració nets i assequibles i eliminar gradualment l’ús directe de combustibles fòssils.
7. Alliberar el potencial sense aprofitar dels sistemes elèctrics descentralitzats i la flexibilitat de la demanda dels nostres sistemes elèctrics.
8. Reduir la demanda de petroli mitjançant opcions de mobilitat urbana assequibles i sostenibles.
9. Assegurar el diàleg social amb els sindicats i assegurar i defensar bons llocs de treball verds.
10. Actuar amb veu col·lectiva i posar en comú recursos per fer front a l’emergència.

Ada Colau va destacar la necessitat de posar les persones en el centre de les polítiques climàtiques i energètiques, i va desgranar algunes de les accions que fa la ciutat per lluitar contra la pobresa energètica, com són la creació dels Punts d’Assessorament Energètic, la creació de Barcelona Energia, o l’impuls dels refugis climàtics. Per a l’alcaldessa, “és vital que les ciutats treballin juntes i col·laborin per oferir serveis d’emergència i aprendre recíprocament. Els alcaldes i alcaldesses han escoltat el veïnat, han reconegut les solucions proposades per l’Agència Internacional de l’Energia, i volem treballar conjuntament per aconseguir-les. Però les ciutats no podran amb tot, necessitarem el recolzament dels Estats i que actuïn amb contundència i decisió.”

Colau també va demanar que els fons Next Generation siguin destinats a rehabilitació energètica per als barris amb més índex de vulnerabilitat i que puguin ser gestionats per les ciutats. I va remarcar que “moltes famílies han de triar entre menjar o pagar factures a causa de la manca d’habitatges energèticament eficients, a la qual cosa se suma l’augment dels preus de l’habitatge i l’energia. La invasió d’Ucraïna i el vertiginós augment dels preus energètics estan empitjorant la crisi social provocada per la COVID-19 i empenyent a les llars europees vulnerables a més pobresa”.