Ada Colau comparteix amb altres ciutats les solucions del feminisme a la crisi sanitària

08/05/2020 - 14:33 h

Jorge Luis Fuentealba Diez

Ada Colau, en tant que enviada especial de CGLU davant Nacions Unides, va fer la intervenció introductòria de la sessió “El lideratge de les dones en l'era post COVID-19. Una perspectiva dels governs locals i regionals”.

L’alcaldessa Ada Colau va participar el 6 de maig en la sessió “El lideratge de les dones en l’era post COVID-19. Una perspectiva dels governs locals i regionals”, que va tenir lloc en el marc de les “experiències d’aprenentatge en viu” #BeyondTheOutBreak que van començar a finals del mes de març coorganitzades per ONU-Habitat, CGLU i Metropolis. En la sessió, coorganitzada a més a més per UN-Women i emmarcada en el 25è aniversari de la declaració de Beijing, es va debatre sobre el lideratge femení durant la pandèmia i la importància del feminisme en la sortida de la crisi.

La inauguració de la sessió va estar a càrrec de Maimunah Mohd Sharif, directora executiva d’ONU-Habitat; Åsa Regnér, directora executiva adjunta d’UN-Women, i Thembisile Nkadimeng, presidenta de l’Associació sud-africana de governs locals (SALGA) i co-presidenta de CGLU.

Ada Colau, en tant que enviada especial de CGLU davant Nacions Unides i en el seu paper de dona referent al front d’un govern local, va fer la intervenció introductòria del diàleg d’alt nivell de la sessió, intervenció que va servir per explicar l’estat de situació en la gestió femenina i feminista de la crisi. Colau va remarcar que en general durant les crisis resulten més evidents les desigualtats, en especial la de gènere i la econòmica, explicant per exemple que les dones realitzen el 76% dels treballs no remunerats a nivell global, i que no es tracta de tornar a la normalitat pre COVID-19, sinó de transformar-la.

Va destacar també aspectes com la necessitat de garantir ingressos mínims abans de parlar de beneficis, de frenar la discriminació dels i les migrants, de donar valor a les cures i acabar amb la seva precarietat, remarcant que “són totes lliçons del feminisme en temps del COVID19″. També va dir que, després de la crisi, caldrà desenvolupar una nova economia que posi a les persones en el centre, que no especuli amb les necessitats bàsiques, que adopti les premisses dels moviments feministes, pacifistes i ecologistes, i que capaciti els governs locals i regionals per donar solucions a les comunitats.

El diàleg d’alt nivell va estar moderat per Emilia Saiz, secretària general de CGLU, i va comptar amb la participació de Claudia López, alcaldessa de Bogotà; Souad Abderrahim, alcaldessa de Tunis; Rohey Malick, alcaldessa de Banjul; Soham El Wardini, alcaldessa de Dakar; Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat i diputada provincial; Gabriela Cuevas, presidenta de l’Inter-Parliamentary Union; Carola Gunnarsson, alcaldessa de Sala i vicepresidenta de CGLU per a Europa, i María Fernanda Espinosa, presidenta de la 73a Assemblea General de Nacions Unides, entre d’altres. Les conclusions va estar a càrrec d’Octavi de la Varga, secretari general de Metropolis.

Document “El lideratge de les dones en l’era post COVID-19. Una crida a l’acció de lidereses locals i regionals”.

Més informació a nota de CGLU


Participació de Barcelona en altres sessions #BeyondTheOutBreak 

La tinenta d’alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, va participar en la primera sessió del cicle, que va tenir lloc el dia 25 de març, i en les trobades sobre habitatge del dia 1 d’abril (destacant que es pot acabar amb sensellarisme, que el disseny dels habitatges és rellevant i que la connexió digital és part del dret a l’habitatge), i sobre tecnologies digitals de 15 d’abril (on va remarcar que la digitalització assegura els serveis públics i la resposta social a la crisi sanitària).

El tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, va participar en la trobada sobre mobilització cultural de 22 de març, destacant que “entre les deu mesures específiques que hem adoptat, la més important és la creació d’una subvenció d’un milió d’euros per a les estructures més febles vinculades a la cultura de base”.