Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu

Una vegada hi havia una escola bressol nova de trinca, que des del primer dia del seu naixement “rumiava, rumiava” de quina manera podria fer relacions amb els veïns i veïnes del barri on estava. Després de rumiar molt va aparèixer una petita idea: fer un capgròs.

L’escola va intuir que un personatge així podia servir molt bé com a representant. Van passar quatre cursos i en el cinquè —ja sabeu que el cinc és un nombre màgic— es van posar a pensar i a buscar informació de com es podia fer un capgròs. Primer, les famílies varen decidir trobar-se, i després, la feina va ser mobilitzar, engrescar i empaperar tota l’escola explicant què era un capgròs i animant tothom perquè hi participés; fins i tot varen convidar l’Associació de Capgrossos del barri perquè els ajudessin. Cada dimecres un grupet de famílies senceres i algun membre de l’equip docent es convertien en artistes.

En primer lloc, es va decidir què representaria: un animal, una persona, etc. Uns quants, “ràpids” i “eficients”, van portar propostes en forma de dibuixos, que es van penjar a la sala, i durant la setmana va votar la resta de l’escola.

Es va decidir que seria un elefant, però no sabien com fer la trompa ni les orelles, ni com aconseguir que passés per la porta. Tanmateix, el treball de grup amb objectius compartits i clars no falla mai, i així el capgròs va anar agafant forma. Quan li van posar les pestanyes, van decidir que sense cap mena de dubte seria una elefanta.

Com li dirien? Es va proposar preguntar als nens i les nenes i ho van resoldre en un tres i no res: es diria Duduà, com l’elefanta de la cançó!

Per acabar, li van fer unes trenes amb cintes dels colors de l’arc de Sant Martí, que simbolitza l’escola.

Per a l’estrena es va fer una rua al pati del centre. La Duduà va ballar acompanyada pels grallers i els capgrossos del barri, que van venir a fer-li els honors, i es va passejar tirant confetis i caramels tot saludant i apropant-se a les nenes i els nens de tot el barri.

Ara, l’escola ja té la seva portaveu: una capgrossa feta amb amor, entusiasme i companyonia d’un grup de persones que van voler sorprendre deixant la seva petjada a través de la fantasia!