L’objectiu d’aquesta trobada, organitzada per Aethnic, entitat que impulsa el Turisme Responsable i Sostenible (TRS) és presentar un espai per debatre sobre el model turístic actual i obrir camí cap a noves maneres de relacionar-nos amb els territoris. 

La jornada va posar sobre la taula els límits del model turístic actual i els camins emergents cap a un model regeneratiu, capaç de generar vitalitat ecològica, social i comunitària. L’acte va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, finançat amb l’impost turístic.

La conferència inaugural, amb el títol «La regeneració com a procés viu i en evolució constant» va anar a càrrec de Charles van der Kerkhof (Fjällgås Agency) qui va posar el focus en la salut humana i planetària i en la necessitat de protegir la natura i l’ecosistema.

A continuació es van presentar dues taules rodones des de les quals es va posar de relleu les mirades institucionals, comunitàries, acadèmiques i d’experiències pràctiques transformadores.

La primera taula rodona «Turisme sota pressió: reptes i tensions del model actual» va evidenciar la impossibilitat de mantenir l’actual statu quo i que cal obrir espais de governança compartida per afrontar un context de límits ecològics, socials i humans. En aquest espai va intervenir José Antonio Donaire, Comissionat de Turisme Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona que va destacar que el turisme genera oportunitats econòmiques però també desigualtats laborals, expulsió residencial i tensions entre la preservació de la qualitat de vida del resident i de la seva identitat i la banalització dels espais de la ciutat. 

Donaire també va explicar algunes de les accions i mesures que s’estan prenent a Barcelona per gestionar l’activitat turística i també per limitar-ne el creixement. Per exemple: la reducció de 7 a 5 terminals de creuers al port de Barcelona; la gestió de l’accés d’autocars turístics a la ciutat mitjançant la introducció del projecte Zona Bus 4.0 que implicarà la demanda d’un permís diari; l’extinció de llicències de més de 10.000 HUTs; i el Pla d’Espais de Gran Afluència turística per reduir-ne la massificació i impulsar la recuperació de la vida veïnal.

La segona taula rodona «Del límit a l’oportunitat: cap a un model regeneratiu» va aprofundir en el concepte de turisme regeneratiu des de quatre mirades complementàries: governança comunitària, projectes europeus, experiències transformadores al territori i propostes de canvi basades en la coherència personal.

Les principals conclusions de la jornada van ser que no és possible una transició regenerativa sense posar límits ecològics, socials i polítics. En aquest sentit, la regeneració ha de ser una pràctica relacional i comunitària que es construeixi en processos lents, situats i dialogats. Finalment, les experiències compartides mostren que és possible transformar projectes, organitzacions i territoris amb coherència i governança distribuïda.