L’Ajuntament posa en marxa un model pioner per gestionar les zones més turístiques de la ciutat

L’Ajuntament posa en marxa un model pioner per gestionar les zones més turístiques de la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona ha definit un nou pla de gestió del turisme a la ciutat que es basa en la definició de 16 Espais de Gran Afluència (EGA).

L’objectiu del pla és minimitzar les externalitats negatives que l’activitat turística pot generar en determinats moments i, a la vegada, garantir que el turisme continuï sent una història d’èxit a Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona ha definit un nou pla de gestió del turisme a la ciutat que es basa en la definició de 16 Espais de Gran Afluència (EGA). El pla de gestió dels EGA té en compte les particularitats de cada zona i fixa un únic model de governança sòlid, actiu i col·laboratiu. L’objectiu últim del Pla d’EGA passa per minimitzar les externalitats negatives que l’activitat turística pot generar i, a la vegada, garantir que el turisme continuï sent una història d’èxit a la ciutat de Barcelona i segueixi aportant riquesa i dinamisme.

El consistori barceloní ha estat històricament pioner en la regulació del turisme. Ara, vol fer un pas més amb el Pla d’EGA que s’ha començat a desplegar. Vol que Barcelona segueixi sent una ciutat capdavantera en la gestió del turisme, i defineixi un model específic per a les zones de la ciutat que experimenten una major afluència de persones, ja siguin residents o visitants. Els 16 EGA concrets tenen en comú que suporten una ocupació i saturació de l’espai públic amb un gran volum de mobilitat i fluxos, han viscut una transformació d’activitat i usos amb predominança d’aquells enfocats al visitant i, fins i tot, mantenen una certa dificultat per desenvolupar l’activitat quotidiana i la vida comunitària.

Els 16 EGA definits per l’Ajuntament són: La Boqueria – La Gardunya, La Rambla, Barri Gòtic, Sant Pere – Santa Caterina – La Ribera, Barceloneta, Mercat de Sant Antoni., Pg. de Gràcia – Pl. Catalunya, Sagrada Família, Montjuïc – Poble-sec, Camp Nou, Park Güell, Turó de la Rovira, Les Glòries, Rambla del Poblenou, Front Litoral i Parc del Fòrum.

D’entre tots es consideren eminentment turístics la meitat: Park Güell, Sagrada Família, Boqueria – Gardunya, Passeig de Gràcia – Plaça de Catalunya, Barri Gòtic, La Rambla, Sant Pere – Santa Caterina – La Ribera i la Barceloneta.

La definició dels EGA i del seu model de governança ha arrencat amb la priorització de tres zones que són les que presenten una major afluència de visitants: l’entorn de la Sagrada Família, el Park Güell i la zona compresa entre el Mercat de la Boqueria i la plaça de la Gardunya. La posada en marxa del Pla d’EGA i la priorització dels tres primers espais suposa el desplegament de 33 accions concretes i una inversió de com a mínim 44,2 milions d’euros en aquest mandat.

Les mesures que implica el pla

Entre les mesures de ciutat, hi ha la creació d’una Oficina de Coordinació Tècnica dels EGA que gestiona l’empresa municipal Foment de Ciutat conjuntament amb la Direcció de Turisme de l’Ajuntament i amb un pressupost de 150.000 euros anuals, la creació d’una oficina de dades EGA per conèixer i analitzar correctament els impactes en aquests entorns. També hi ha la dotació de recursos extraordinaris per a desenvolupar mesures en aquests EGA i que s’ha xifrat en 1 milió d’euros anuals que provindran de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET).

En àmbit de ciutat, el Pla d’EGA també suposa l’ampliació de la dotació d’agents cívics fins als 70 efectius durant la campanya d’estiu respecte als 58 que hi ha la resta de l’any, la posada en marxa d’un programa de suport al comerç de proximitat en aquests espais, la intensificació durant aquests mesos de la campanya de control de la venda ambulant o bé els reforços dels operatius de neteja i seguretat, entre d’altres.

L’EGA Sagrada Família

En el cas dels EGA prioritzats, des d’aquest mateix estiu a l’entorn de la Sagrada Família s’ha començat a treballar en la definició del projecte d’urbanització dels carrers de Provença i Marina i de millora dels accessos al metro, amb la previsió de destinar-hi 11 milions d’euros, la inversió d’uns 2,75 milions d’euros per a la reforma de la plaça de Pablo Neruda, la reordenació de l’espai públic i dels elements urbans existents al voltant del temple amb un cost d’uns 150.000 euros, el soterrament de línies aèries de subministrament amb 800.000 euros, mesures de suport al comerç de proximitat per enfortir l’Eix Avinguda Gaudí o bé l’anàlisi de l’accessibilitat a la zona. Així com d’altres que ja s’han posat en marxa, com per exemple la reordenació de l’estacionament d’autocars turístics que s’ha fet.

EGA Gardunya – Boqueria

Pel que fa a l’EGA Gardunya – Boqueria, està previst destinar 1,8 milions d’euros a la millora dels Jardins del Doctor Fleming i intervencions puntuals a la plaça de la Gardunya, la contractació de quatre nous agents cívics al Mercat de la Boqueria i els seus entorns, la reforma i consolidació del porxo dels Jardins de Rubió i Lluch i la façana del recinte del carrer de l’Hospital, a banda d’un pla específic per canviar les dinàmiques de convivència i seguretat a la plaça de la Gardunya.

EGA del Park Güell

A l’EGA del Park Güell, algunes mesures previstes en el pla ja s’han presentat recentment, com l’ampliació de l’àrea de restricció del trànsit al barri de la Salut, la reordenació de les parades de taxi, la introducció de reforços en les línies de bus 24, V29 i 116 –aquesta última s’ha eliminat de les aplicacions d’enrutament–, així com la instauració de la venda d’entrades únicament per internet. El Pla d’EGA contempla també altres mesures com la inversió d’uns 7 milions d’euros per a la reurbanització dels entorns del Park Güell, com el carrer del Torrent del Remei, la Font del Carbó o la connexió del carrer del Repartidor amb el passatge Turull. El pla també preveu l’adquisició de La Miranda com a equipament públic al barri de la Salut per consolidar-lo com a espai cultural i comunitari del barri.

 

 

no content