OBSERVACIÓ : A partir de 2020 les valoracions s’estan fent per anys naturals, motiu pel qual s’ha fet una correcció en l’any de validació.
Un projecte preventiu a partir del massatge infantil
- Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
- CDIAP EIPI de Nou Barris i CDIAP EIPI de Ciutat Vella
Els Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància (EIPI) de Nou Barris i Ciutat Vella són dispositius assistencials integrats dins la Xarxa de serveis d’atenció precoç de Catalunya. El projecte Acompanyar des del cos es basa en la necessitat de desenvolupar un treball de prevenció amb les famílies amb risc biològic o social que acaben de tenir un fill, un moment especialment vulnerable sobretot per a la mare.
Els primers vincles que estableix el nen són importants per a la configuració del complex desenvolupament psíquic i emocional, i la detecció precoç de possibles alteracions relacionals així com l’atenció d’aquesta família resulten fonamentals. El projecte es concreta a través de sessions de massatge infantil, que requereixen la presència, la disponibilitat i el desig de compartir i entendre per part de la família. Tots aquests aspectes fomenten el vincle afectiu, entès com a llaç de qualitat, incondicional, estable i continu.
La pràctica sorgeix, en el cas de Ciutat Vella, des de la proposta amb els pediatres, espai familiar i altres entitats dels barris que treballen en petita infància, i en el cas de Nou Barris, a partir de la col·laboració amb Càritas i un grup de mares i nadons atesos per l’entitat.
Aquesta pràctica està vinculada amb: infància, famílies, persones amb discapacitat, salut, salut mental, treball en xarxa, acció comunitària, districte
Fent del barri un referent en inclusió social
- IMPD - Servei de Promoció i Suport
- Direcció de Serveis a les Persones i Territori - Districte de les Corts
L’Espai d'Inclusió de Les Corts és una xarxa diversa d'acció i reflexió on diferents agents (empresarials, universitats, del tercer sector, incloses les persones amb discapacitat, i l'administració en clau de territori) treballen conjuntament en el disseny i desenvolupament de projectes que impactin en el territori i, en particular, en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat/diversitat funcional i de tota la ciutadania. Mitjançant aquest espai, i les accions que es desenvolupen, es vol incidir en el concepte de Barri Inclusiu i Territori Socialment Responsable.
L'Espai d'Inclusió de Les Corts treballa amb l'objectiu d'eliminar barreres i obstacles socials. Es promou l'acció, la reflexió i la interacció entre el conjunt dels agents implicats per tal de definir estratègies i projectes que promoguin un territori més amable, proper i inclusiu. Les accions i iniciatives de l’Espai d'Inclusió aglutinen els principis de compromís, igualtat, col·laboració, cooperació, confiança, respecte, transparència i participació. Els valors que impregnen el projecte són la proximitat, el treball en xarxa, la innovació, l’empatia i la complicitat.
Aquesta pràctica està vinculada amb: Districte (Les Corts), atenció social, associacionisme, drets civils, gestió pressupostària i administració, habitatge, noves tecnologies, participació, planificació, salut mental i treball en xarxa.
Espai de trobada per a les persones grans per prevenir el sentiment de soledat
- Centre Serveis Socials Carmel (IMSS)
Darrere una recerca basada en les dades demogràfiques del barri del Carmel, s’observa l’existència d’un elevat percentatge de població envellida en comparació amb la resta de grups d’edat. Segons dades estadístiques de l’any 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, la població de més de 65 anys registrava un 22,7% del total de la població del barri, de manera que era el segon grup més poblat. Aquest va ser un dels motius principals que van portar l’equip del Centre de Serveis Socials (CSS) Carmel a estructurar unitats especialitzades per atendre aquest col·lectiu (Unitat de Dependència, Servei d'Atenció Domiciliària SAD, i Unitat de Seguiment, Tractament i Atenció Col·lectiva USTAC).
Dins d’aquesta mesura neix el Grup Gran Hort com un espai de trobada que apareix després que al barri del Carmel es detecti l’existència d’un gruix important de persones grans que pateixen solitud no volguda o amb risc de patir-la. En aquesta línia, el CSS Carmel forma un grup amb l’activitat principal de pujar quinzenalment a cuidar un hort que s’instal·la al terrat de l’edifici. La voluntat i les ganes de fer activitats de les dones participants va afavorir que aquesta dinàmica no s’aturés i que es continués amb aquest projecte, que actualment ha creat una potent xarxa de dones grans.
Aquesta pràctica està vinculada amb: serveis socials, gent gran, salut, salut mental, treball grupal, treball en xarxa, acció comunitària, territori.
Aprenentatge i autonomia de les persones amb discapacitat a través de l’agricultura urbana
- Institut Municipal de Persones amb Discapacitat – Departament de Promoció i Suport
El projecte “Hort al terrat” fomenta la inclusió social de les persones amb discapacitat i en promou l’autonomia i aprenentatge en l’àmbit de l’horticultura. Amb aquesta finalitat s’han instal·lat diversos horts urbans als terrats en desús d’edificis municipals, i el seu funcionament ha estat confiat a entitats de persones amb discapacitat.
Els objectius generals són la millora de la salut física, social i emocional de les persones amb discapacitat i l’augment del nombre d’àrees verdes de la ciutat. L’experiència també pretén crear sinergies entre l’Administració local de la ciutat, organitzacions d’agricultura urbana i entitats de persones amb discapacitat. D’aquesta manera, l’experiència fomenta l’agricultura urbana i el cultiu d’abastament local, que proporciona maneres innovadores de gestionar l’aigua i el sòl, garanteix una producció sostenible i de qualitat i ofereix productes cultivats localment a organitzacions que treballen amb persones en risc d’exclusió.
Més concretament, el projecte promou la inclusió social mitjançant la normalització i l’activitat agronòmica, es proporcionen aprenentatges pràctics i es contribueix a l’apoderament de les persones amb discapacitat com a participants actius de la comunitat. Alhora fomenta una ciutat més ecològica i promou la idea de consum local. Així mateix, els horts al terrat permeten fer front a la manca de terres disponibles en una ciutat tan densa com Barcelona. Per acabar, els excedents, inicialment destinats al consum propi dels participants, es lliuren a col·lectius de persones vulnerables, promovent així el rendiment social de la inversió.
En definitiva, el projecte recull una dimensió educativa en el treball amb persones amb discapacitat, una dimensió ambiental de reutilització i aprofitament d’espais, una dimensió d’obertura a la ciutadania d’un espai o equipament públic, una dimensió d’innovació en la producció sostenible d’hortalisses i, finalment, una dimensió social en el moment en què es fa donació dels excedents del cultiu a col·lectius vulnerables mitjançant menjadors socials i banc d’aliments.
Aquesta pràctica està vinculada amb: persones amb discapacitat, acció comunitària, gestió del temps, salut mental, noves tecnologies, voluntariat.
Avancem compartint experiències
- Centre de Serveis Socials Antiga Esquerra de l’Eixample
La Colla Cuidadora és una xarxa de grups de persones que cuiden als seus familiars amb dependències (majoritàriament persones grans), impulsada per persones cuidadores i professionals de diferents serveis socials i sanitaris. Té els seus orígens al 2003 amb un primer grup de suport per part del CSS de l’Esquerra de l’Eixample.
El projecte inicial es va convertir en un projecte en xarxa l’any 2005 (la "Xarxa de Grups de Cuidadors"). Aquell any, a més d’incorporar-se nous actors, i a petició de les persones que havien participat als grups de suport, es va crear un grup diferent per tal d'oferir un suport més continuat en el temps. Al 2009 aquell grup de continuïtat es va transformar en un grup comunitari, tant pel que fa a la seva organització interna com a la seva orientació i sentit. Fruit del procés participatiu endegat, el projecte va passar a anomenar-se “La Colla Cuidadora”.
Al llarg de 15 anys s'han produït diferents canvis no només respecte les persones, sinó també respecte els serveis i entitats promotores del projecte. En relació a aquests últims, en aquest moment són impulsades per la major part dels centres de serveis socials i una bona part de les àrees bàsiques de salut de l'Eixample. “La Colla Cuidadora” és un projecte de suport a familiars cuidadors de persones dependents que funciona en xarxa tant des del punt de vista interdisciplinari (treballadores socials, infermeres, psicòlogues, metgesses), com des d’un punt de vista mixt (els grups són dinamitzats de manera compartida per professionals de serveis diferents).A més, és un projecte que integra i articula les tres dimensions del treball social (individual, grupal i comunitària).
La Colla Cuidadora disposa d’un bloc públic del que es cuiden persones dels grups (www.lacollacuidadora.net). Com a conseqüència de la tasca d’aquest anys, La Colla Cuidadora ha col·laborat i col·labora en diferents recerques sobre la cura i els familiars cuidadors, en programes i activitats, tant de barri com de ciutat, per la sensibilització i defensa dels drets de les persones cuidadores, i, singularment, en accions comunitàries al barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample on són un dels promotors de l’Eixgran.
Aquesta pràctica està vinculada amb: grups, acció comunitària, persones grans, famílies, població adulta, treball en xarxa, cures, salut, igualtat de gènere.
Per una convivència saludable
- Centre de Serveis Socials Clot-Camp de l’Arpa del Institut Municipal de Serveis Socials
El projecte "Escales" desenvolupa un abordatge integral de les dificultats de convivència en l’àmbit veïnal derivades de problemàtiques de salut mental. Des de l’any 2011, els Serveis Socials del Clot-Camp de l’Arpa impulsen un projecte per abordar els conflictes a les escales de veïns on poden viure persones aïllades amb trastorns mentals no diagnosticats ni tractats. Donada la important quantitat de demandes veïnals i la complexitat de les situacions, el projecte "Escales" estableix uns canals d’actuació coordinats entre tots els serveis implicats o coneixedors d’aquest tipus de casos. Hi participen serveis de l’àmbit de la salut, salut mental, serveis socials, serveis especialitzats, Projecte d’intervenció comunitària intercultural Clot i Camp de l’Arpa, Districte Sant Marti, així com diverses entitats socials en el camp de la salut mental, etc. Un altre element clau és la participació dels veïns i veïnes afectats per aquestes situacions. El projecte ha contribuït a la millora de la qualitat de vida de les persones afectades.
Aquesta pràctica està vinculada amb: serveis socials, mediació, prevenció, salut mental, treball en xarxa, districte
Habitatge estable per a l’empoderament i l’autonomia
- Direcció de Serveis d´Atenció al Sensellarisme. Institut Municipal de Serveis Socials
El Projecte Primer la Llar està basat en el model Housing First. A diferència del model d'Escala (caracteritzat perquè la persona sense llar aconsegueix l'habitatge al final del seu procés de recuperació), el model Housing First defensa que per a que una persona sense llar millori, primer necessita tenir un habitatge permanent. A partir d'aquest model, l'Ajuntament de Barcelona decideix en 2015 implementar el Projecte pilot Primer la Llar, que consisteix en 50 habitatges distribuïts en 2 lots de 25 habitatges cadascun i amb equips de professionals de l'àmbit social i de la salut.
Aquests habitatges s'ofereixen de manera permanent (i amb suport i seguiment socioeducatiu) a persones sense llar i en situació d'exclusió social severa. Les persones sense llar seleccionades són totes majors de 18 anys i es caracteritzen per portar una llarga trajectòria de vida al carrer, un estat de salut precari (malaltia mental i/o addiccions), tenir autonomia funcional per a la vida diària i disposar d'ingressos econòmics (o capacitat de tenir-ne). Les persones participants han d'acceptar la visita d'un professional un cop a la setmana com a mínim, contribuir al cost del lloguer (màxim un 20% del total), respectar la convivència veïnal i comunitària i acceptar ser avaluats per fer el seguiment del projecte.
El Projecte pilot té una durada inicial de 3 anys (2015 - 2018). A partir de 2018 deixarà de ser pilot per passar a ser un servei més de la Cartera de Serveis per a Persones Sense Llar de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquesta pràctica està vinculada amb: habitatge, atenció social, salut mental, immigració i interculturalitat, dones, població adulta.
Metodologia de l’escolta activa, que pretén provocar canvis en les persones
- Departament de Salut Mental
El Telèfon de Prevenció de la conducta suïcida (TPS) és una línia telefònica d’escolta activa gratuïta i confidencial, disponible 24 hores i durant 365 dies de l’any (24/7), adreçada a persones que mostren signes de conducta suïcida (des de la ideació fins a situacions de risc imminent o suïcidi en curs); a persones que han perdut un familiar o persones del seu entorn a causa d’una mort per suïcidi (supervivents); i a persones que tenen en el seu entorn proper algú que mostri signes d’aquesta conducta. Les trucades són ateses per persones voluntàries, amb experiència específica en acompanyament emocional, formades en l’abordatge preventiu del suïcidi i en l’atenció en situacions de crisi, i supervisades per professionals de la salut mental. Es tracta d’un servei promogut en col·laboració pel Departament de Salut Mental de l’Ajuntament de Barcelona i per l’entitat Fundació Ajuda i Esperança.
Al mes de maig del 2022, el TPS guanya un dels premis Health Awards 2021 de la Comissió Europea, com a servei pioner a tot l’estat que va contribuir en alleujar l’impacte de la COVID 2019 a l’àmbit de la salut mental.
El TPS és una pràctica innovadora en relació a diferents aspectes, entre els quals destaquem que no és un servei de salut, sinó que ofereix acompanyament pal·liatiu del patiment a partir d’una conversa propera, empàtica i horitzontal (pel fet que estigui atès per persones voluntàries que no ofereixen suport en tant que professionals). Aquest suport emocional pretén reduir el nivell de risc de conducta suïcida i, al mateix temps, detectar si n’hi ha d’imminent per activar els serveis d’emergència. Després, cal destacar l’enfocament integral de l’abordatge sobre la situació de patiment viscuda i l’impacte que genera, no només en les persones implicades directament (amb conductes de risc evident), sinó també en l’entorn proper.
El servei es desenvolupa per part de persones voluntàries de la Fundació Ajuda i Esperança, que conformen els equips d’orientadors que atenen al telèfon, i els de suport per situació de crisi imminent. Aquest abordatge metodològic es centra en la idea que les característiques d‘aquests equips, que es fonamenten en l’horitzontalitat de la interacció amb qui truca, té característiques facilitadores per complir amb els objectius d’una línia telefònica d’escolta.
Aquesta pràctica està vinculada amb: Salut mental, prevenció suïcidi, voluntariat, atenció telefònica, suport emocional.
