Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

La nicarbazina per controlar la població de coloms urbans es comercialitza juntament amb grans de blat de moro i està recoberta amb una silicona alimentària perquè romangui sobre el blat de moro encara que es manipuli o s’humitegi.

Composició del producte per cada 100 g

La nicarbazina està inclosa en el grup dels carbonílics, que pertany als anticoccidians. És un complex equimolecular de 4,4’dinitrocarbanilida (DNC) i 2-hidroxi-4,6-dimetilpirimidina (HDP).

Nicarbazina (C19H18N6O6)

Es tracta d’una pols groga pàl·lida, sense sabor ni olor i poc soluble en aigua, però soluble en alcohols i alguns dissolvents orgànics.

Quan els coloms ingereixen nicarbazina, a diferència de la progesterona, la metabolitzen ràpidament i es dissocia en els dos components, la DCN, que és el component actiu, i l’HDP, que permet que s’absorbeixi a l’intestí de les aus.

Quan no està en complex amb HDP, els agregats de DNC formen partícules massa grans per a la seva absorció a l’intestí, per la qual cosa cap organisme no pot assimilar la DNC. Això també passa quan la nicarbazina es dissol en aigua o passa a la superfície del terra.

Efectes de la nicarbazina sobre la funció reproductiva dels coloms

Hi ha estudis duts a terme administrant nicarbazina a coloms urbans que han demostrat que no és tòxica per a aquestes aus.

També s’ha comprovat que produeix una alteració reversible de la reproducció (quan deixa d’administrar-se, els coloms es poden tornar a reproduir).

La nicarbazina es caracteritza per tenir poca toxicitat a escala sistèmica. Tanmateix, aquest compost produeix un desequilibri hormonal que afecta de manera molt important la producció (disminució de la posta) i a la qualitat dels ous: provoca disminució del pes, reducció del gruix de la closca i clapejat del rovell.

També apareixen taques blanques a causa del pas de líquid des de la clara fins al rovell en incrementar-se la permeabilitat de la membrana d’aquest darrer.

La ruptura de la membrana del rovell causa la barreja amb la clara i n’altera les condicions necessàries per al desenvolupament viable dels embrions.

Toxicitat i efectes secundaris en altres espècies

Perquè la nicarbazina tingui efecte esterilitzant, la ingestió ha de ser continuada i a partir d'una determinada certa dosi diària (10 g de producte al dia per a coloms).

Els estudis de toxicitat en mamífers i aus que havien rebut una dosi de nicarbazina a curt i llarg termini van revelar efectes mínims. Els efectes adversos en animals generalment s’han observat només després d’un any de tractament o més, fet que no és possible quan es duu a terme durant vuit mesos aproximadament.

Aus

Respecte a les espècies granívores, la mida dels grans de blat de moro impedeix que els puguin ingerir altres aus de mida inferior a les d’un colom, com el pardal.

Per a les aus de mida igual que els coloms, en ajustar-se la dosi al nombre de coloms que hi ha al lloc, la voracitat i agressivitat propis de l’espècie fan que la ingesta del producte per part d’altres espècies sigui puntual, la qual cosa causarà una desparasitació de coccidis i no l’esterilització.

En qualsevol cas, aquestes espècies tenen un període de reproducció limitat a un parell de mesos durant els quals, si es verifica que hi ha risc, es pot interrompre temporalment el tractament dels coloms.

Aus rapinyaires

Per als rapinyaires no hi ha cap risc si s’alimenten de coloms tractats amb nicarbazina.

Quan els coloms ingereixen nicarbazina la metabolitzen ràpidament i es dissocia en els dos components, la DCN, que és el component actiu, i l’HDP, que permet que s’absorbeixi a l’intestí de les aus. Per tant, quan un rapinyaire consumeix un colom tractat, està ingerint la nicarbazina de forma dissociada i conseqüentment inactiva, per la qual cosa no podrà ser absorbida pel seu organisme. Tot i així, les restes de nicarbazina inactiva que pugui consumir són irrellevants, a causa de l’escassa quantitat que queda en els teixits i òrgans dels coloms.

Es van trobar les concentracions de nicarbazina següents en coloms tractats amb el producte:

Per tant, un depredador ornitòfag consumiria 0,30-0,45 mg de nicarbazina, una dosi 20 vegades inferior a la dosi mínima perquè tingui qualsevol efecte.

Mamífers

Els estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indiquen que els mamífers (inclosos els humans) haurien de consumir quantitats molt elevades del producte per manifestar efectes tòxics.

Segons l’EPA (l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units), basat en les dades toxicològiques orals agudes d’LD50 de la rata i per al producte americà (2.500 ppm) amb una concentració de nicarbazina tres vegades superior al producte europeu (800 ppm), una ingestió única aguda per a un nen (15 kg pv) hauria de superar els 60 kg de producte i, per a un gos (10 kg pv),  els 40 kg de producte per causar efectes letals en el 50% de la població que en consumeixi.

Per tant, el producte utilitzat a la ciutat de Barcelona només té efectes tòxics a partir de 12 kg de producte per cada quilogram de pes del mamífer. En conseqüència, el consum diari de producte no és possible i molt menys ingerir la quantitat de producte que pot ser problemàtica.

Impacte ambiental

Partint de la concentració del fàrmac i dels seus metabòlits als excrements, s’ha valorat l’impacte ambiental.

La quantitat de nicarbazina i dels seus metabòlits eliminats en l’ambient per una població de coloms tractats amb la dosi indicada resulta 100 vegades inferior al límit indicat per la normativa europea vigent en matèria d’environmental risk assessment (ERA), que fixa aquest límit per a l’esmentada substància en 10 µg per quilogram de terreny.

La persistència en l’ambient és limitada a causa de la sensibilitat als rajos ultraviolats i a la dissociació de la molècula.

El tractament de coloms en gàbies individuals ha permès recollir i analitzar les dejeccions i valorar la presència de nicarbazina residual.

Arran del DDT i altres plaguicides nocius per a les aus i la vida silvestre, l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels EUA ha adoptat una posició proactiva en la reducció dels riscos. Per a la comercialització de la nicarbazina per al control de coloms i oques canadenques, ha hagut de passar els controls de l’EPA, que en té l’aprovació des de l’any 2005.  En els estudis que ha hagut de passar per a la seva aprovació, es demostra que els efectes en els organismes terrestres i aquàtics són pràcticament no tòxics (la categoria més baixa), fins i tot en concentracions més grans que les utilitzades per al control de la reproducció.