Aquesta ‘creu urbana’, al sector Llevant 22@, és un exemple de la renovació que s’està fent a les àrees industrials del Poblenou (i en aquest cas en concret a cavall de Provençals del Poblenou i el Besòs i el Maresme), davant la necessitat de dotar-la d’una infraestructura adient. El projecte de millora inclou, bàsicament, la intersecció de dos àmbits: el parc lineal de Cristóbal de Moura, i el carrer de Puigcerdà.
Una de les peces urbanes més importants de l’anomenat sector Llevant 22@ ja ha començat a tenir forma: es tracta de la trobada entre el parc lineal amb què s’està convertint l’eix de Cristóbal de Moura i l’eix verd que configura el carrer de Puigcerdà, entre el barri de Provençals del Poblenou i el Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí.
La millora urbanística abastarà, en concret, el tram dels carrers de Puigcerdà (entre Marroc i Pallars), i dels carrers Cristóbal de Moura, entre Maresme i Josep Pla; un àmbit que, cal recordar, es regeix per la modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou (22@), i on el Pla Especial d’Infraestructures permet concretar i planificar el procés d’aquesta nova urbanització dels sòls industrials davant de la necessitat de dotar-los d’una infraestructura adient. I amb un entorn on conviuen edificacions antigues, de nova construcció i solars buits.
El projecte, doncs, es divideix en dos àmbits: el primer, que correspon al carrer de Cristóbal de Moura; i un segon, al de Puigcerdà.
Així, i pel que fa al carrer de Cristóbal de Moura, aquesta via tindrà una amplada de 30 m, entre Josep Pla i Puigcerdà; i de 40 m entre Puigcerdà i Maresme, amb franges de panot i formigó, que s’alternen tant en la zona de circulació exclusiva per a vianants, com de circulació restringida i a baixa velocitat de vehicles; a més d’un espai central destinat a jardí, acompanyat en el seu recorregut per dos camins sinuosos de formigó de 2 m d’amplada d’ús exclusiu de vianants i bicicletes.
Aquesta linealitat queda interrompuda per camins d’encreuament inclinats i perpendiculars a l’eix de Cristóbal de Moura, uns camins que generen petites zones d’estada on s’ubiquen bancs, punts de llum i papereres.
Cal subratllar, però, que a Cristóbal de Moura (entre els carrers de Josep Pla i Puigcerdà), hi ha un àmbit que no es podrà urbanitzar perquè existeixen unes edificacions que no ho permeten; per tant, la millora que es farà arribarà, de moment, fins a la seva façana existent.
Quant al carrer de Puigcerdà (entre Cristóbal de Moura i Pallars) és un carrer consolidat d’amplada mitjana de 20 m i de secció convencional, amb dos carrils de circulació. Aquí s’adoptarà la plataforma única, amb les consegüents característiques de circulació restringida, bicicletes , vianants, etc. Així, entre la franja de voreres i la franja central, queda un espai lliure a banda i banda que combina paviments de panot, formigó drenant i zones amb vegetació. D’aquesta manera, es genera un espai longitudinal (a banda i banda de carrer) destinat a verd, àrees d’estada i parada; i és aquí on s’ubicaran els punts de llum i la resta de mobiliari.
Les obres que ara es posen en marxa abasten una àrea de transformació que suma uns 4.300 m².
Mobiliari urbà
Tots els elements del mobiliari urbà estaran situats a les franges intermèdies de la nova urbanització, col·locats per al bon ús de l’espai públic, i perquè no entrin en conflicte amb la circulació de vianants i vehicles. Hi trobarem bancs i cadires individuals, amb seient i respatller de fusta massissa; elements per a aparcar bicicletes amb tub d’acer galvanitzat encastat al paviment. Els fanals amb bàcul vertical d’acer galvanitzat d’entre 6 m i 9 m d’alçada, tindran llums LED d’alta eficàcia (42/77 W i 3.000 graus K). I també hi haurà diverses papereres (model Barcelona, de 70 l de capacitat).
Exemple de sostenibilitat a l’espai públic
En els dos àmbits lineals (Cristóbal de Moura i Puigcerdà) es mantindrà l’arbrat existent, complementat amb arbrat de nova plantació, que pot oscil·lar entre 3m i 6m d’alçada. Així, per exemple, de les espècies previstes hi destaquem: casuarines, albízies, jacarandes, tabebuies, gingko biloba, hedera helix, salvia o rosmarinus officinalis.
A més, la configuració dels parterres, tant en el carrer com en les placetes es completarà amb la instal·lació de manta antiherbes i amb l’estesa d’un jaç protector de bruc.
Mentre que la xarxa de reg s’ha dimensionat en dues escomeses, una per cada àmbit; una xarxa que es divideix en diferents xarxes primàries i/o secundàries, i on també trobarem sistemes per degoteig i sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), aquests últims, elements de drenatge alternatius complementaris als convencionals, laminant cabals, augmentant la infiltració i millorant la qualitat mitjançant contacte amb el terreny i la vegetació.
A més, està prevista la implantació de pèrgoles de generació, amb zones d’umbracle en cinc ubicacions dels camins de la zona verda central de Cristóbal de Moura. Seran pèrgoles d’estructura d’alumini amb plaques fotovoltaiques de ‘vidurglass’.
Una urbanització global, doncs, que vol ser un exemple d’eficiència energètica i sostenibilitat, ja que s’han mantingut les recomanacions de l’Agència d’Energia de Barcelona tant des del punt de vista de la xarxa d’enllumenat (LED), amb el consegüent estalvi energètic (que s’ha estimat que serà aproximadament del 20%), l’augment de la superfície verda, o la transformació de l’espai en zona de prioritat de vianants.
Aquestes obres estan impulsades per l’Institut Municipal d’Urbanisme i tindran una durada aproximada de catorze mesos.