10. Estat del rètol després de la intervenció (Foto: Mar Valiente)

Notícies

Restauració i exposició del rètol del refugi antiaeri del carrer Riereta

En el marc de la mostra 1.322 refugis antiaeris de Barcelona

9 maig, 2023 , fa 11 mesos | 216 visites

Els mes de març passat es va inaugurar l’exposició fotogràfica 1.322 refugis antiaeris de Barcelona, a l’antiga presó La Model. La mostra inclou una selecció d’objectes trobats en refugis de la ciutat,  exposats en cinc cel·les convertides en sales d’exposició. D’entre els objectes volem destacar el rètol del refugi antiaeri núm. 254.

El rètol es va recuperar durant excavacions arqueològiques dutes a terme el 2008, al solar ubicat entre els carrers de Riereta, número 4c i el de Vistalegre, número 11, al barri del Raval. La intervenció arqueològica, motivada per la construcció d’un edifici de nova planta, va posar al descobert un refugi antiaeri de la Guerra Civil, identificat amb el número 254. Aquest rètol, juntament amb un segon, estaven situats a dues entrades diferents, s’hi podien llegir indicacions sobre el comportament que havien de seguir els veïns pel manteniment del refugi i pel bon funcionament de la instal·lació en cas de bombardeig.

El rètol de l’entrada situada al carrer Riereta indica:

AVISO

Queda terminantemente prohibido

salir del Refugio hasta que haya

cesado la alarma no estacionarse

en las escaleras ni en las entra

das del tunel

Se ruega circular al interior.

La comisión

Els cartells estan fets amb una preparació a base de guix aplicada directament sobre la paret del refugi. La preparació estava estesa sobre una extensió que deuria ser delimitada per llistons d’uns 2 cm de gruix, lliscada en superfície. Quan el guix encara estava fresc s’hi van marcar les línies de guia per escriure el text. Les lletres, de tipografia cargo, són de color negre i estan pintades amb trepa. La naturalesa del pigment així com l’aglutinant no han estat identificats, però el color negre intens podria correspondre a un pigment a base de carbó. No descartem que el pigment s’hagi aplicat sobre el suport encara humit, sense fer d’ús d’un aglutinant, fixant-lo a la manera d’una pintura al fresc.

L’excepcionalitat de la troballa, i el fet que el refugi hagués de ser destruït, van motivar la recuperació dels rètols, assumint els riscos d’una operació tan delicada com l’arrencament. Atès el feble gruix del cartell i la poca resistència dels materials, el rètol del carrer Riereta es va haver de tallar per ser extret en fragments. Prèviament, la superfície es va reforçar adherint-hi tres capes de teixit. El suport de guix es va poder desprendre de la paret però alguns fragments es van fracturar i algunes parts de la preparació van quedar adherides a la paret.

Un cop al laboratori de restauració, es va realitzar el dessalatge i la consolidació dels fragments pel revers. A continuació, es va rebaixar la preparació de guix i es va aplicar una capa de morter que anivellés tots els fragments i els donés més resistència. Tot seguit, es van retirar les dues capes de gasa de l’anvers de tal manera que es pogués veure la inscripció. Així, va ser possible col·locar correctament els fragments i fixar-los provisionalment amb tiretes de gasa. El conjunt es va girar i, pel revers, es va aplicar una nova capa de morter i una malla sobre tota la superfície. A continuació, el rètol es va fixar amb guix escaiola sobre un nou suport fet amb planxes de poliestirè extruït, un material previst inicialment per a l’emmagatzematge a les reserves i no com a suport expositiu. Aquestes operacions van ser descrites en un article publicat el 2013.

Probablement l’aportació d’aigua dels tractaments de restauració, juntament amb la presència de paper japonès de la primera capa de reforç van ser la causa d’un creixement biològic inesperat amb forma de punts negres. Gràcies a la col·laboració amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, els microorganismes es van identificar com a fongs de l’espècie Chaetomium. Per eliminar-los, el rètol va ser sotmès a un tractament d’anòxia que es va completar amb un tractament biocida.

L’última etapa del procés de conservació-restauració va consistir en la neteja del rètol així com la reintegració volumètrica i cromàtica de les pèrdues. Aquesta etapa va constituir un nou repte donada la fragilitat de la superfície, la varietat de taques i els diferents materials utilitzats per consolidar el guix i el pigment. Finalment, es va col·locar un marc d’alumini per assegurar el suport i facilitar la manipulació.

En conclusió, podem dir que malgrat les dificultats que va presentar aquesta intervenció de conservació-restauració i la dilatació en el temps de les operacions, el rètol arriba en bon estat a nosaltres. En podrem gaudir fins el 31 de juliol de 2023 a La Model, data en què es tanca la mostra 1.322 refugis antiaeris de Barcelona.

Compartiu l'article

  • Google +
  • 1. Localització original del rètol, en el primer gir del tram d’escales d’accés al refugi des de l’entrada del carrer Riereta (Foto: ÀBAC Conservació-Restauració SL)

    1. Localització original del rètol, en el primer gir del tram d’escales d’accés al refugi des de l’entrada del carrer Riereta (Foto: ÀBAC Conservació-Restauració SL)

  • 2. Procés d’extracció del rètol: reforç superficial amb capes de tela i arrencament en fragments (Foto: ÀBAC Conservació-Restauració SL)

    2. Procés d’extracció del rètol: reforç superficial amb capes de tela i arrencament en fragments (Foto: ÀBAC Conservació-Restauració SL)

  • 3. Consolidació amb morter pel revers (Foto: Raúl Gámez i Pau Garcia)

    3. Consolidació amb morter pel revers (Foto: Raúl Gámez i Pau Garcia)

  • 4. Unió provisional dels fragments amb tiretes de gasa sintètica (Foto: Raúl Gámez i Pau Garcia)

    4. Unió provisional dels fragments amb tiretes de gasa sintètica (Foto: Raúl Gámez i Pau Garcia)

  • 5. Assemblatge definitiu dels fragments per revers amb una capa de morter i malla sintètica (Foto: Raúl Gámez i Pau Garcia)

    5. Assemblatge definitiu dels fragments per revers amb una capa de morter i malla sintètica (Foto: Raúl Gámez i Pau Garcia)

  • 6. Realització d’un nou suport de poliestirè extruït i guix (Foto: Servei d’Arqueologia)

    6. Realització d’un nou suport de poliestirè extruït i guix (Foto: Servei d’Arqueologia)

  • 7. Tractament d’anòxia per controlar el creixement biològic (Foto: ESCRBCC)

    7. Tractament d’anòxia per controlar el creixement biològic (Foto: ESCRBCC)

  • 8. Eliminació de les capes de protecció i neteja de la superfície (Foto: Mar Valiente)

    8. Eliminació de les capes de protecció i neteja de la superfície (Foto: Mar Valiente)

  • 9. Reintegració cromàtica (Foto: Mar Valiente)

    9. Reintegració cromàtica (Foto: Mar Valiente)

  • 10. Estat del rètol després de la intervenció (Foto: Mar Valiente)

    10. Estat del rètol després de la intervenció (Foto: Mar Valiente)

  • 11. Revers del rètol (Foto: Mar Valiente)

    11. Revers del rètol (Foto: Mar Valiente)

  • 12. Exposició del rètol a la mostra 1.322 refugis aeris de Barcelona (Foto: Kusi Colonna-Preti)

    12. Exposició del rètol a la mostra 1.322 refugis aeris de Barcelona (Foto: Kusi Colonna-Preti)

Altres notícies