Exploració del projecte urbanístic i arquitectònic de Puig i Cadafalch per modernitzar Barcelona a principis del segle XX.
L’arquitectura privada
El 1891 Puig i Cadafalch va obtenir el títol d’arquitecte a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on havia tingut de professors a Elias Rogent i Lluís Domènech i Montaner, entre d’altres. El 1892 esdevé arquitecte municipal de Mataró, on ell havia nascut, càrrec que ocupa fins el 1896. Ja el 1895 comença a treballar a Barcelona en encàrrecs modestos, bàsicament reformes de botigues, amb l’excepció de la Casa Martí, el primer edifici que construeix a la ciutat, l’any 1896.
És precisament en el camp de l’habitatge burgès on Puig desplega la major part de la seva activitat com arquitecte privat, amb nombrosos exemples de «palaus» a l’Eixample, a més dels xalets agrupats principalment a la part baixa de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles.
A banda dels immobles residencials, Puig també construeix moderns edificis d’oficines en un centre de la ciutat en plena renovació urbanística; magnífics conjunts industrials i fins i tot senyorials tombes i panteons, cobrint així totes les necessitats edilícies d’una clientela formada per una burgesia industrial en auge delerosa de mostrar al seu estatus social mitjançant unes arquitectures de gran qualitat.