Exploració del projecte urbanístic i arquitectònic de Puig i Cadafalch per modernitzar Barcelona a principis del segle XX.
Residències per a l’eternitat
Com era habitual en l’època, les «residències» d’eternitat solien ser construïdes pel mateix arquitecte que havia projectat els habitatges, les cases d’estiueig o les fàbriques; en el cas de Puig i Cadafalch, rep encàrrecs dels Terradas i els Monserdà, a més dels Dam i Montells i els Valldaura.
En general, es tracta de construccions funeràries molt sòbries en què l’element protagonista és una columna aïllada rematada per una creu. En el cas dels hipogeus, o enterraments subterranis, de la família Dam i Montells i la família Monserdà la creu se situa al nivell del terra marcant el lloc d’enterrament, mentre que en el panteó Terrades s’ubica al capdamunt d’una estructura esglaonada que dona cabuda als nínxols.
Per la seva banda, els Valldaura, amb un afany de monumentalitat, es van fer construir una veritable capella neoromànica envoltada d’arcuacions i amb la forma d’una arqueta de relíquies, per a la qual van comprar diverses parcel·les en un punt destacat del cementiri.
Plànols
Panteó Família Dam i Montells al Cementiri del Sud-oest
Panteó Família Dam i Montells al Cementiri del Sud-oest (1899) Planta, alçat frontal i alçat lateral. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: S139 Cementiris – Obres i ornamentació, exp. 4709 de 1899
Panteó de la Família Terradas al Cementiri del Sud-oest
Panteó de la Família Terradas al Cementiri del Sud-oest (1905) Alçat. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: S139 Cementiris – Obres i ornamentació, exp.5324 de 1905
Sepulcre Dolors Monserdà (o Moncerdà) al Cementiri del Sud-oest
Sepulcre Dolors Monserdà (o Moncerdà) al Cementiri del Sud-oest (1932) Alçat AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: S139 Cementiris – Obres i ornamentació, exp. 14982 de 1932