Exploració del projecte urbanístic i arquitectònic de Puig i Cadafalch per modernitzar Barcelona a principis del segle XX.
La Barcelona fabril
El pes de la indústria en la prosperitat de la ciutat de Barcelona es fa evident repassant els cognoms dels promotors dels «palaus» que hem vist: Amatller, Macaya, Terradas, Guarro, Casarramona... És per a aquesta darrera família que Puig construeix un complex fabril al peu de Montjuïc, amb la idea de reunir en un únic espai les seves diferents factories, i així crea una mena de petita ciutat enmig del no-res.
El projecte original, del 1909, preveia dues grans naus longitudinals, l’una per a filats i l’altra per a teixits, entre les quals es disposarien els espais auxiliars, separats per carrers interiors, que havien de facilitar la càrrega i descàrrega de materials i productes.
Una torre marca el lloc de l’entrada principal i les oficines, mentre que l’altra, afegida al projecte el 1911, conté un dipòsit d’aigua. Pensant a dotar les naus del màxim d’il·luminació i ventilació, Puig s’inspira en els grans finestrals de les catedrals, a més d’aplicar un reguitzell d’elements verticals, pinacles i pilastrons, també medievalitzants, que junt amb les torres compensen la marcada horitzontalitat del conjunt.
Plànols
Tallers de l’empresa Ballarín de ferros artístics al carrer Venus s/n
Tallers de l’empresa Ballarín de ferros artístics al carrer Venus s/n (1907) Alçat del projecte d’una nova nau amb façana al carrer Perill. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major- Foment, exp. 1552 de 1907
Fàbrica Casarramona al carrer Mèxic
Fàbrica Casarramona al carrer Mèxic (1911) Alçat de la torre amb el dipòsit d’aigua. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major- Eixample, exp. 12190 de 1910. R.0259.