Exploració del projecte urbanístic i arquitectònic de Puig i Cadafalch per modernitzar Barcelona a principis del segle XX.
Els «palaus» entre mitgeres de l’Eixample
L’auge de la construcció que es viu a l’Eixample en l’època del modernisme ofereix a Puig la possibilitat de fer real el seu somni d’una Barcelona europea i monumental, car és en aquesta nova zona de la ciutat on es concentren els seus encàrrecs més importants. Bàsicament es tracta de cases de veïns, amb el pis principal ocupat pel propietari, però tractades com si fossin palaus, expressió més noble de l’arquitectura de l’habitatge. En aquests immobles Puig s’inspira en la tradició tardomedieval del nord d’Europa, introduint elements arquitectònics forans que combina amb els més propis del gòtic català.
Tant la casa Amatller com el Palau del Baró de Quadras foren fruit de reformes d’edificis preexistents. En el primer cas s’evita l’habitual renglera de balcons, mentre que en el segon es manté la regularitat de la façana, emmascarant-la mitjançant la tribuna del principal i la galeria del segon pis.
Les cases Macaya, Terradas i Serra són edificis de nova planta. La primera s’inspira en els palaus medievals catalans; la segona, adopta l’aspecte d’un castell nòrdic, però la Casa Serra destaca pels elements renaixentistes que Puig introdueix per primera vegada en consonància amb la seva transició des dels medievalismes nòrdic cap a la tradició mediterrània seguint els pressupòsits del noucentisme.
Amb tot, aquesta nova tendència, desenvolupada a partir del 1902, és poc present a l’Eixample, en bona part per la dificultat d’adaptar una tradició arquitectònica de marcat desenvolupament horitzontal a una tipologia necessàriament vertical, la casa de veïns entre mitgeres. Així només tenim dos exemples, també reformes d’edificis preexistents, la Casa Puig i Cadafalch, on trobem pèrgoles i balustrades italianitzants i la casa Casarramona per la façana de la qual reparteix generosament més balustrades, garlandes i gerres aplicant l’equilibri i l’elegància de l’arquitectura mediterrània a un edifici que combina habitatges i oficines.
Plànols