Exploració del projecte urbanístic i arquitectònic de Puig i Cadafalch per modernitzar Barcelona a principis del segle XX.

Els «palaus» entre mitgeres de l’Eixample

L’auge de la construcció que es viu a l’Eixample en l’època del modernisme ofereix a Puig la possibilitat de fer real el seu somni d’una Barcelona europea i monumental, car és en aquesta nova zona de la ciutat on es concentren els seus encàrrecs més importants. Bàsicament es tracta de cases de veïns, amb el pis principal ocupat pel propietari, però tractades com si fossin palaus, expressió més noble de l’arquitectura de l’habitatge. En aquests immobles Puig s’inspira en la tradició tardomedieval del nord d’Europa, introduint elements arquitectònics forans que combina amb els més propis del gòtic català.

Tant la casa Amatller com el Palau del Baró de Quadras foren fruit de reformes d’edificis preexistents. En el primer cas s’evita l’habitual renglera de balcons, mentre que en el segon es manté la regularitat de la façana, emmascarant-la mitjançant la tribuna del principal i la galeria del segon pis.

Les cases Macaya, Terradas i Serra són edificis de nova planta. La primera s’inspira en els palaus medievals catalans; la segona, adopta l’aspecte d’un castell nòrdic, però la Casa Serra destaca pels elements renaixentistes que Puig introdueix per primera vegada en consonància amb la seva transició des dels medievalismes nòrdic cap a la tradició mediterrània seguint els pressupòsits del noucentisme.

Amb tot, aquesta nova tendència, desenvolupada a partir del 1902, és poc present a l’Eixample, en bona part per la dificultat d’adaptar una tradició arquitectònica de marcat desenvolupament horitzontal a una tipologia necessàriament vertical, la casa de veïns entre mitgeres. Així només tenim dos exemples, també reformes d’edificis preexistents, la Casa Puig i Cadafalch, on trobem pèrgoles i balustrades italianitzants i la casa Casarramona per la façana de la qual reparteix generosament més balustrades, garlandes i gerres aplicant l’equilibri i l’elegància de l’arquitectura mediterrània a un edifici que combina habitatges i oficines.

Plànols

Casa Riera al carrer Nàpols 166

Casa Riera al carrer Nàpols 166

Casa Riera al carrer Nàpols 166 (1895) Alçat de la façana. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 5927 de 1895. R.0163.
 
Casa Amatller al passeig de Gràcia 41

Casa Amatller al passeig de Gràcia 41

Casa Amatller al passeig de Gràcia 41 (1898) Alçat original de la façana. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 7294 de 1899. R.0036.
 
Casa Amatller al passeig de Gràcia 41

Casa Amatller al passeig de Gràcia 41

Casa Amatller al passeig de Gràcia 41 (1899) Alçat de la façana adaptat a la normativa municipal. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 7294 de 1899. R.0040.
 
Casa Macaya al passeig de Sant Joan 108

Casa Macaya al passeig de Sant Joan 108

Casa Macaya al passeig de Sant Joan 108 (1899) Planta baixa. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 7355 de 1899. R.0189.
 
Palau del Baró de Quadras a l’avinguda Diagonal 373

Palau del Baró de Quadras a l’avinguda Diagonal 373

Palau del Baró de Quadras a l’avinguda Diagonal 373 (1902) Alçat de la façana posterior (C. Rosselló). AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 9459 de 1902. R.0150.

 
Palau del Baró de Quadras a l’avinguda Diagonal 373

Palau del Baró de Quadras a l’avinguda Diagonal 373

Palau del Baró de Quadras a l’avinguda Diagonal 373 (1902) Alçat de la façana principal (Av. Diagonal). AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 9459 de 1902. R.0151.

 
Casa Serra a rambla de Catalunya 126

Casa Serra a rambla de Catalunya 126

Casa Serra a rambla de Catalunya 126 (1903) Alçat de l’annex a la Diagonal (parcialment construït). AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 8392 de 1902. R.0180.
 
Casa Serra a rambla de Catalunya 126

Casa Serra a rambla de Catalunya 126

Casa Serra a rambla de Catalunya 126 (1902) Façana principal. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major - Eixample, exp. 8392 de 1902. R.0181.
 
Casa Terradas (1903)

Casa Terradas (1903)

Casa Terradas (1903) Alçat de la façana, edifici a l’avinguda Diagonal 418. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 9548 de 1904. R.0144.
 
Casa Terradas (1903)

Casa Terradas (1903)

Casa Terradas (1903) Alçat de la façana, edificis de l’avinguda Diagonal 416 i 420 (cantonada Bruc i cantonada Roger de Llúria). AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 9548 de 1904. R.0530.

 
Casa Serratosa a la rambla del Poblenou 57bis-59

Casa Serratosa a la rambla del Poblenou 57bis-59

Casa Serratosa a la rambla del Poblenou 57bis-59 (1912) desapareguda. Alçat de la façana. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 13209 de 1912. R.0200.
 
Casa Puig i Cadafalch al carrer Provença 231

Casa Puig i Cadafalch al carrer Provença 231

Casa Puig i Cadafalch al carrer Provença 231 (1917) Alçat de la façana. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 17353 de 1917.
 
Casa Segarra al carrer Rosselló 168

Casa Segarra al carrer Rosselló 168

Casa Segarra al carrer Rosselló 168 (1920) Projecte de remunta de dos pisos. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 21805 de 1920. R.0684.
 
Casa Casarramona al passeig de Gràcia 48

Casa Casarramona al passeig de Gràcia 48

Casa Casarramona al passeig de Gràcia 48 (1921) Alçat de la façana. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 22746 de 1921. R.0256.

 
Casa Casarramona al passeig de Gracia 48 (1921)

Casa Casarramona al passeig de Gracia 48 (1921)

Casa Casarramona al passeig de Gracia 48 (1921) Dibuix demostratiu del caràcter artístic de l’edifici que acompanya la memòria sol·licitant l’aplicació dels articles 183 i 184 de les ordenances municipals que permetien una major alçada als immobles de gran bellesa. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major – Eixample, exp. 22746 de 1921