Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

La Relació d’habitants i cases s’elaborà en el marc de la visita reial de Carles IV a la ciutat de Barcelona l’any 1802. El rei viatjava a la ciutat per assistir a ratificació de les noces dobles dels seus fills amb els hereus napolitans. Era la primera vegada que el rei Carles IV estava a la ciutat, i la primera vegada que un rei espanyol la trepitjava des que el seu pare, Carles III, visità la ciutat el 1759.

Acollir unes noces tan importants era, doncs, un moment històric per la ciutat. A l’esdeveniment havien d’assistir tres Corts reials borbòniques del moment: l’espanyola, la napolitana i la del recent regne d’Etrúria. L’Ajuntament treballà des del primer moment per presentar la millor imatge de la ciutat que es pogués oferir als seus futurs hostes, duent a terme algunes millores i reformes dels carrers i façanes, i netejant la ciutat. De la mateixa manera, es prepararen tota mena de diversions pels convidats durant el període de visita reial, que seria de l’11 de setembre al 9 de novembre. Es planificaren concerts, balls públics i mascarades, obres de teatre, corrides de toros, banquets, focs d’artifici i fins i tot un viatge en globus.

Tota aquesta prodigalitat no només suposà un repte en l’àmbit pressupostari, com és de preveure, sinó que calgué preparar degudament l’organització, la intendència, l’abastiment i la logística necessaris perquè tot l’esdeveniment fos un èxit rotund.

Un dels majors problemes fou gestionar els allotjaments de tots i cada un dels membres de les tres Corts que havien d’arribar, així com el seu servei, tots els curiosos que volguessin ser partícips de les festivitats i els militars que acompanyaven els monarques. En total, es calcula que havien d’arribar a Barcelona més de 5000 persones, una xifra impossible d’abastar per les pensions i hostals de la ciutat. Per aquest motiu s’hagué de recórrer a un sistema ja utilitzat anteriorment a la ciutat: els allotjaments a les cases dels veïns.

Aquest sistema, organitzat per la Comissió d’Allotjaments de l’Ajuntament, distribuïa als hostes entre els habitatges dels veïns tenint en compte la mida de les cases i la dignitat dels allotjats. S’havia dut a terme des del 1714 fins al 1740 de forma regular per les tropes ordinàries que guarnien la ciutat, i després, de forma extraordinària per gestionar esdeveniments com el que anava a tenir lloc. La documentació d’aquest sistema ha quedat recollit a la sèrie municipal Allotjaments i Utensilis (11/1K.I)

Era important saber quines cases de la ciutat eren aptes per a la tasca, però es disposava d’una informació desactualitzada que calia renovar. Per aquest motiu s’ordenà l’elaboració d’un document que recopilés les dades necessàries per distribuir els allotjaments. Aquest document és el que ara es coneix com a Relació de cases i Habitants de la ciutat.

Estava format per 40 quaderns, un per cada barri de la ciutat, segons la divisió territorial barcelonina en aquell moment. En aquests quaderns els alcaldes de barri, acompanyats d’un escrivent, passaren revista i anotaren l’estat de les cases de cada carrer, assenyalant-ne la mida (petita, mitjana o gran) i qui l’habitava, així com la seva professió i en quin règim hi residia. Les portades dels quaderns presenten un resum del seu contingut, i es detalla el nom oficial del barri, els carrers que el componien i les sumes totals de les tipologies de cases segons la seva mida.

Tot i que segurament no és del tot exacta, la informació que proporciona el document és única, i pot ajudar a investigacions demogràfiques, socials i genealògiques, juntament amb la resta de documentació de la sèrie Allotjaments i Utensilis.