BCN Acció Intercultural

El cicle Geografies Tèxtils s’ha desenvolupat com un espai sostingut de trobada entre pràctiques de costura comunitària, memòries de barri i mirades interculturals en diferents punts de Barcelona. A través de tallers, rutes urbanes, diàlegs i accions a l’espai públic, el cicle ha posat en relació cosidores, artistes, veïnes, col·lectius i entitats socials, reconeixent la costura no només com una tècnica, sinó com una pràctica social situada, travessada per històries de migració, treball, gènere, colonialitat i cures comunitàries.

Lluny d’una visió nostàlgica o folkloritzant del tèxtil, les activitats han abordat la costura com una eina viva d’articulació comunitària, capaç d’activar memòries, generar aliances i obrir preguntes polítiques sobre el valor del treball manual, la sostenibilitat, el dret a la ciutat i la transmissió de sabers. El cicle ha funcionat com una geografia en moviment: un mapa construït a partir de les experiències concretes de les persones que cusen, broden i reparen col·lectivament, des dels barris i per als barris.

Deu reflexions:

1. Cosir en col·lectiu fa visible que els oficis tèxtils continuen sent treball, malgrat haver estat històricament invisibilitzats, feminitzats o desvaloritzats davant les lògiques industrials i productivistes.
2. Com podem sostenir en el temps els espais de costura comunitària sense que perdin la seva autonomia, el seu caràcter crític i la seva arrel veïnal quan entren en circuits institucionals o culturals més amplis?
3. La costura comunitària demostra que l’espai públic pot ser un lloc de trobada real, on cosir plegades activa conversa, confiança i sentit de pertinença, i no només trànsit o consum.
4. Recuperar pràctiques tèxtils en barris amb passat industrial permet reactivar memòries obreres i colonials, però també obliga a preguntar-se qui explica aquesta història i des de quin lloc es posa en valor.
5. El reciclatge tèxtil, quan es practica col·lectivament, deixa de ser una responsabilitat individual per convertir-se en una forma compartida de cura ambiental i social.
6. Com evitar que la costura comunitària sigui llegida només com a activitat terapèutica o d’oci, i reivindicar-la també com a pràctica política, cultural i de producció de coneixement col·lectiu?
7. La costura comunitària no es sosté només en l’aprenentatge tècnic, sinó en els vincles que es generen: compartir temps, menjar, històries i afectes forma part central del procés.
8. Les pràctiques tèxtils permeten reconstruir vincles amb la terra i el territori, especialment en contextos de migració i desarrelament, assenyalant que la pèrdua d’aquesta relació no és casual, sinó històrica i estructural.
9. Els vestits festius i tradicionals revelen formes comunitàries d’organitzar la vida, on la celebració, el treball col·lectiu i la transmissió cultural estan profundament entrellaçats.
10. En contextos d’exili, censura o negació de drets, la costura i el brodat funcionen com a llenguatges de resistència: sostenen la memòria, transmeten sabers i afirmen la continuïtat de la vida col·lectiva davant la violència.