21F | اردو: Plurilingüisme en el context escolar

L'urdú com a eina per crear espais d'identitats múltiples, expressions i agències culturals i polítiques, dins i fora del context escolar.
 
En el marc del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, celebrem aquesta taula rodona, el 23 de febrer de 2023, amb la col·laboració de Casa Asia i l'Espai jove Les Basses. Convidem a un grup de dones i feminitats d'origen pakistanès per mirar de prop l'urdú.
 
En primer lloc, hem comptat amb la participació de Noreen Akhterkhan Begum, membre del Consell escolar de l'Escola El Turó a Nou Barris; Asiya Mustansar, mediadora professional i professora d'urdú també a l'Escola el Turó i a l'Escola Trinitat Nova; i Saba Mohamed Bibi, dietista i nutricionista, doctoranda en Alimentació i Nutrició de la Universitat de Barcelona i dinamitzadora d'aquesta taula. Totes tres formen part del projecte "Llengües de l'herència" a El Turó.
 
En segon lloc, i no menys important, escoltem a Rubia Naz Ali Kousar d'ECOP, col·lectiu destinat als estudiants pakistanesos amb el propòsit d'assessorar i motivar per a aconseguir un millor rendiment acadèmic, i Ulà Saeed, que treballa en el Punt InfoJOVE Sant Martí com a informadora i orientadora juvenil i ha treballat en altres projectes com Projecte Clip i AFEM de Casa Asia.
 
Per acabar, gaudim d'un recital i de cants en urdú proposats pel poeta Abdullah Amjad i el cantant Samir. Abdullah comparteix poesia de Mirza Ghalib i de la seva collita, mentre Samir selecciona cançons de Reshma i A.R. Rehman.
 
Ressaltem algunes reflexions del debat:
 
  • La iniciativa de crear un espai d'aprenentatge de l'urdú a Nou Barris va ser de la Noreen, qui va detectar la pèrdua gradual de la llengua en els infants i va suggerir-ho a l'Escola el Turó, una mostra d'agència necessària de la població migrant al barri fent front a l'assimilació.
  • Per a la professora Asiya la traducció és "una opció, mentre l'aprenentatge, de l'urdú és la solució" per a la diàspora pakistanesa, segons ella la sisena més gran del món, que vol transmetre l'urdú i els seus dialectes.
  • En el cas d'Ulà, la necessitat dels més joves d'aprendre i ensenyar urdú, al contrari de ser un pes, representa una herència i una eina de coneixement, que ha de ser acompanyada per iniciatives de la mateixa comunitat i també per les institucions educatives i culturals de la ciutat.
  • Els processos i activitats com aquestes, de fort impacte per la comunitat pakistanesa funcionen a causa de la gestió col·lectiva d'aquests processos: fent activitats co-dissenyades, amb referents de la mateixa comunitat i escoltant les necessitats dels col·lectius.
  • Aquestes mirades i iniciatives són una gran mostra de la capacitat d'agència de les dones i feminitats diverses que afronten reptes a l'hora de confrontar la invisibilització de les dones a les institucions i als barris de la ciutat, com diu Rubia.

21F | اردو: Plurilingüisme en el context escolar © Violeta Ospina