Un mapatge en moviment de projectes que impulsen l'ensenyament de llengües familiars no hegemòniques a Barcelona i un recital poètic per escoltar-les.

En el marc del cicle Barcelona, la ciutat de les 300 llengües i del 21 de març (Dia Internacional contra el racisme i de la poesia, 2024), l'Espai Avinyó realitza una col·laboració amb Biblioteques de Barcelona i el CIEMEN amb el propòsit de presentar, de la mà de Charo Reyes i Irene Kosanovic, una diagnosi de projectes que impulsen l'ensenyament de llengües familiars no hegemòniques a Barcelona.

Promogut pel Programa Barcelona Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona, la diagnosi de l'ensenyament de llengües familiars a Barcelona 2023 és un estudi del grup d'investigació EMIGRA de la UAB i Europa Sense Murs, que pretén ser una eina per oferir claus per exercir els drets lingüístics i culturals de la seva població i que, segons Charo Reyes, s'enfronten a una "ideologia monolingüe", que impedeix el seu exercici ple.

Després de la presentació, escoltem a membres de la Comunitat Islàmica Amics de la mesquita de la Pau, associació on s'autogestiona l'ensenyament de l'àrab i a PROLLEMA, associació que vincula joves migrants perquè es formin com a professors de la seva llengua materna (amazic, fula, entre d'altres). Són iniciatives de transmissió i aprenentatge de llengües que són al seu torn l'expressió de memòries, sabers i pràctiques culturals no sempre prou conegudes, reconegudes o secundades per les institucions.

En acabar la reflexió, assistim a un tast poètic dinamitzat per la plataforma ExpresArte escenario abierto, de la mà de Maisa Perk, amb els artistes Aparna M Das (Kerala, Índia), Yaguemart a.k.a Slam Gueya (Saint-Louis, Senegal), Yeshihareg Comas (Etiòpia) i Kleo La Farona (Síria), que van compartir textos en amazic, malaiàlam, àrab i wòlof.

Compartim algunes reflexions de la trobada:

• "Apropant-nos als projectes d'ensenyament de llengües familiars, als àmbits d'educació formal o associatius, hem pogut detectar que el que més es valora és l'oportunitat de rebre un saber comunitari reconegut i saber teixir vincles amb el territori d'origen i d'acollida", diuen Charo Reyes i Irene Kosanovic.
• "Els nostres obstacles per ensenyar la llengua són la falta de valoració a les escoles del bagatge cultural plural dels més joves, falta de temps d'ensenyament en l'horari de les escoles i les condicions precàries dels espais d'ensenyament", diu Mohammed Chair.
• "A Prollema el jove és protagonista del seu procés vital i de futur i desitjaríem, sense una visió assistencialista, que tinguessin millors condicions els espais on ensenyen, amb una xarxa veïnal i institucional de suport", comenta Julia Nuño de la Rosa.
• "Recomanem que es valori positivament el plurilingüisme, que es promogui la comunicació entre els projectes d'ensenyament i les escoles, que existeixin més subvencions per al seu ensenyament", diuen Charo Reyes i Irene Kosanovic.
• "Imagina que poguéssim parlar totes les llengües dels nostres ancestres, quina riquesa seria. Imagina que cada persona d'aquest planeta pogués expressar-se en la llengua dels seus progenitors, quina delícia seria, parlaria sranan tongo, la llengua que vaig perdre...", obre així el recital poètic, Maisa Perk.