Repensar les imatges per desmuntar l’inconscient colonial.

En el marc del 21 de març de 2025, l’Espai Avinyó va organitzar una jornada de reflexió sobre la genealogia de la imatge com a eina de reproducció d’imaginaris racistes. L’exposició La infàmia. La participació catalana en el tràfic atlàntic i l’esclavatge colonial, al Museu Marítim de Barcelona, va servir com a punt de partida per analitzar com aquests imaginaris s’han perpetuat històricament i com continuen presents en l’actualitat.

Mitjançant un taller dinamitzat per Anyely Marín C., doctora en Història de la Ciència i codinamitzadora del col·lectiu de recerca @criticaldias, es van identificar i analitzar exemples concrets en campanyes de comunicació, exposicions i materials educatius. Es va posar en evidència com s’ha entrenat l’ull històricament, generant un inconscient colonial mitjançant la creació de codis “compartits” que reprodueixen racisme a través de l’ús que fem de les imatges: des del racisme més evident, fins a la indiferència o l’ús com a capital simbòlic.

L’activitat, adreçada especialment a professionals de la comunicació d’administracions i equipaments culturals, va generar un espai de diàleg i reflexió necessari per repensar les narratives visuals i promoure representacions més justes.

Durant la sessió, les persones participants van debatre sobre més imatges i van compartir dubtes i estratègies per analitzar i trencar amb aquestes representacions, tot reconeixent que moltes es generen des de la bona intenció de l’emissor o del replicador. Posteriorment, Anyely Marín C. va posar en comú alguns criteris per a un ús més crític i responsable de les imatges, especialment en l’àmbit de la difusió institucional i cultural. També es van compartir propostes per afrontar aquests reptes.

Alguns criteris proposats per Anyely:

• Quan parlem de racisme, esclavatge o colonialisme, millor assenyalar l’opressor i no l’oprimit; el victimari i no la víctima.
• Quan es mostren imatges que reprodueixen violència, cal explicitar de manera àmplia i fonamentada quina és la intenció de mostrar-les.
• No apropiar-se, des de la institució, d’imatges (escenes, esdeveniments, eslògans, icones) generades pels moviments de resistència.
• No utilitzar imatges de persones racialitzades si en el contingut (panell, organització o programació de l’esdeveniment) no hi ha presència real i significativa de persones racialitzades.
• Reconèixer la posició de poder que ocupa l'emissor —ja sigui una institució pública, un museu, un mitjà de comunicació o una editorial.
• Aprofitar el paper legitimador de les institucions en la producció i circulació d’imaginaris racialitzants per impulsar i difondre imatges reparadores.
• Reconèixer i activar el potencial transformador de les imatges en la construcció i democratització de l’espai públic.

Altres criteris o reflexions sorgides del debat:

• A vegades, no cal reproduir cap imatge: cal pensar en altres formes d’il·lustrar les nostres activitats i resistir a la temptació d’exposar imatges violentes com a reclam.
• Imatges sexualitzants, exotitzants, folcloritzants, objectualitzants, caricaturesques o distorsionades també són violència.
• Una mateixa imatge pot significar coses oposades segons l’emissor, el context o la intencionalitat del seu ús (per exemple, la circulació d’imatges que provenen de Gaza).
• Cal identificar el racisme en imatges aparentment benintencionades però que classifiquen, invisibilitzen o jerarquitzen, o que associen certs cossos a aspectes com l’esclavatge, la pobresa o la marginació (per exemple, en relació amb el menjar o el comerç de proximitat).
• Cal teixir una xarxa de sabers i col·laboracions més enllà de l’acadèmia occidental, i treballar amb especialistes que ja han abordat aquests imaginaris i tenen altres coneixements o referents culturals sobre les imatges i/o objectes que utilitzem.
• No és el mateix un espai de recuperació de la memòria colonial dirigit a persones afrodescendents que una exposició en un museu amb un marc colonial imperial: cal tenir cura de si estem resignificant o reproduint la violència.
• És important aplicar una mirada interseccional sobre les imatges exposades, i ser conscients de com s’entrecreuen el racisme, el gènere, la classe social o les relacions de poder. Una imatge amb una intenció feminista o LGTBI pot, alhora, reproduir narratives racistes (per exemple, l’imaginari de l’home racialitzat com a agressor versus la dona blanca en perill).
• Cal respectar la imatge com a document històric i ser conscients dels sentiments que volem mobilitzar quan seleccionem o ampliem determinades parts de la imatge (menors, dones, cossos violentats...).