25N | Els (curt)circuits del sistema: poden perpetuar la violència masclista?
El dijous 28 de novembre de 2019 va tenir lloc a l'espai veïnal Calàbria 66 l'activitat 'Els (curt)circuits del sistema: poden perpetuar la violència masclista?, una taula rodona formada per Kenza Benzidan, Natàlia Zaro i Fatiha El Mouali, amb la conducció de Patricia González. La taula rodona va iniciar amb les paraules de benvinguda de Mar Trallero, de la vocalia de dones de l'Associació de veïns i veïnes del barri de Sant Antoni, i Cristina Velásquez, coordinadora del Programa Barcelona Interculturalitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Aprofitant la celebració del 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència vers les Dones, aquesta taula rodona va posar el focus d'atenció sobre les dinàmiques de violència que es donen en els circuits institucionals d'intervenció social, tant en el pla del gènere com el de la migració, ocasionades per la manca de perspectiva intercultural i interseccional en els plantejaments, les estratègies, les accions i el personal responsable.
Destaquem del diàleg:
- Tal com va apuntar la jurista feminista Patricia González, conductora de la taula: "El derecho brinda apariencia de tener derecho, ¿pero cómo podemos mirar de forma estructural a las problemáticas? ¿Cómo poder revisar las prácticas dentro de los equipos interdisciplinares de intervención social?" L'activista Kenza Benzidan va apuntar a la manca de personal racialitzat i culturalment divers a les institucions, i la necessitat de treballar des de l'enfocament interseccional per evitar dinàmiques sustentades en la islamofòbia, el racisme i l'homonacionalisme. "Quan treballo a les aules, el professorat no apunta al racisme existent al grup, només s'apunta al suposat masclisme i homofòbia dels alumnes racialitzats".
- Fatiha El Mouali, en la mateixa línia, llançava la reflexió: "Com pot ser que les dones d'aquest país, on les dones tenen una veu forta, no s'hagin fixat en com està redactada la llei d'estrangeria, i en el fet que aquesta llei afecta altres dones, com elles, que es troben vulnerades i explotades a casa seva?", fent reflexió al voltant de la mirada interseccional també necessària en entorns de lluita feminista. Fatiha, que treballa en el sector de l'acollida, va afegir: "Quan acompanyo a una dona marroquina víctima de violència masclista als serveis socials, si la dona no porta el vel, la tècnica d’acollida es pensa que la dona maltractada soc jo".
- Natalia Zaro va relatar-nos el cas d'algunes dones, en aquest cas, d'Amèrica Llatina, que, a causa de situacions de violència masclista en el si de la parella, decideixen fugir dels seus països, emprenent un procés migratori en què es veuen exposades a una violència masclista i sexual flagrant: en aquest viatge migratori, molts cops són utilitzades com a 'mules' del narcotràfic, reclutades en màfies de tracta, i, com relatava Zaro, un cop arribades aquí, han d'afrontar situacions de precarietat extrema i manca de cura a què el sistema patriarcal, capitalista i racista les exposa.
