8M | La història de la meva vida
Aprenem de la història de lluita, fortalesa i resistència de Sojourner Truth a través d'eines com la interseccionalitat.
El 9 de març, l'Espai Avinyó presenta una performance i xerrada en col·laboració amb la Biblioteca Francesca Bonnemaison i en el marc del 8 de març, Dia Internacional de les Dones treballadores.
La trobada comença amb el poema de l'artista i activista Micaela Mahi basat en el discurs "Que no soc una dona?", de l'afroamericana Sojourner Truth (1797–1883), que apareix a La història de la meva vida, el seu llibre autobiogràfic.
Després continua amb la intervenció de Fares Montaño, "filla del senyor Edinson i la senyora Mari, negra, colombiana i queer", que proposa, primer, destacar la importància de la interseccionalitat com a eina en els feminismes i sobretot, desmuntar la idea que existeix un "feminisme interseccional" i indagar en l'autobiografia des d'aquesta mirada.
Així, des d'un llenguatge proper que intenta fugir del discurs acadèmic, Fares desglossa parts de la vida de l'oradora, revelant les múltiples opressions que van travessar a l'autora com a persona esclavitzada i també en llibertat, quan va esdevenir oradora i es va dedicar a recórrer els Estats Units exposant les seves idees sobre la justícia social i la dignitat.
Ressaltem algunes reflexions del diàleg:
- La importància de comprendre "la interseccionalitat com una eina" utilitzada i teoritzada pel feminisme negre – citant a Kimberlé Crenshaw -, per interpretar les opressions que travessen un cos davant les institucions de poder, la discriminació i el racisme sistèmic.
- L'autobiografia de Sojourner Truth és una memòria de lluita vigent davant el colonialisme que ha "transfigurat", diu Fares, i que continua després de les lluites per l'abolició de l'esclavitud, tant als EUA dins el sistema penitenciari, com a Europa dins els Centres d'Internament d'Estrangers i les morts a les fronteres.
- Quan llegim l'autobiografia de Sojourner (Isabella), Fares ens convida a repensar la "caritat" i salvació de les abolicionistes blanques, ja que és un tema de "respecte" i també, perquè s'invisibilitzen "els processos de cimarronaje i les lluites per l'abolició de l'esclavitud".
- La necessitat permanent d'escoltar, acompanyar i aprendre de les eines d'interpretació de les opressions dels feminismes rurals, feminismes indígenes i feminismes comunitaris en el sud global i les lluites contra "el patriarcat après amb el colonialisme", diu Fares parafrasejant a Andrea Guzmán.
