En el marc de la II Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa del passat 26 de juny, es va proposar un espai d’intercanvi d’experiències per reflexionar sobre els límits i reptes d’un sistema alimentari sostenible i just que tingui en compte les realitats, problemàtiques específiques i els esforços que es realitzen des de l’economia social i solidària, liderada per col·lectius de persones migrades i racialitzades de la ciutat.

La intenció de l’activitat “Ara, aquí, per l’economia migrant i solidària” va ser contribuir als debats generats en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible (Barcelona, 2021), per tal de complexitzar o aportar matisos, des d’una mirada intercultural i contextualitzada, sobre les dimensions que s’han definit com a marc d’acció per aconseguir una alimentació sostenible.

En aquest sentit, la conversa que va guiar l’intercanvi d’experiències va implicar posar sobre la taula dues grans qüestions:

• Què han de complir els circuits de producció, distribució i consum de productes per ser considerats sota el segell ‘Alimentació sostenible’?
• Com es pot influir de manera positiva en la sostenibilitat alimentària i les seves lògiques ecològiques sense perdre de vista la necessitat d’alternatives econòmiques que posin al centre la dignitat de les persones?

Per dinamitzar la conversa, comptem amb el Cercle de migracions i economia solidària antiracista de Coopolis, una proposta d’economia popular com a eina de transformació social, sobre la base de la solidaritat i la lluita contra el racisme. Des d’aquesta iniciativa, es promou i es dona suport a iniciatives col·lectives tenint en compte la generació d’ocupació i l’exercici de drets bàsics dirigits a la població migrant i racialitzada.

Per nodrir la conversa, comptem amb:

• Mercedes Gómez i Mariló Fernández de Keras Buti, (“fem coses” en romanó), cooperativa de consum, distribució i venda de productes agroecològics i de proximitat, produïts al Parc Agrari del Baix Llobregat de l’Escola Popular.
• Julieta Lara del projecte autogestionat La Ambulante (Kantina Migrante), migrant, mare, creadora i diversa funcional, que barreja sabors vegans i l’amor de les receptes de les seves ancestres, realitzades amb productes de proximitat i de temporada per no generar demandes nocives a les comunitats originàries.
• Cheihk Drame d’Abarka Càtering, una cooperativa sense ànim de lucre d’iniciativa social que creu en la gastronomia com a eina per generar oportunitats laborals de persones de la comunitat, posant en valor la riquesa de les cultures africanes.
• Magnolia Álvarez de Cooprodom, una cooperativa internacional d’importació de productes dominicans, especialment del cafè La Tambora.

Per emmarcar el diàleg, cada experiència va manifestar la diversitat de motius per crear iniciatives com aquestes, entre les quals, destaquen les necessitats econòmiques de les diferents comunitats que representen (voler crear ocupació per a dones, persones migrades, gitanes, etc.), autoorganitzar-se i crear solidaritat en les seves respectives comunitats, així com de la necessitat de generar economia de proximitat o contribuir a les economies cooperatives als països d’origen.

Julieta Lara destaca, amb relació a posar al centre la proximitat, que “productes com l’alvocat, el cafè o la xocolata provoquen molt dolor a la meva terra; és còmoda la posició passiva que mantenen els restaurants que compren aquests productes? Nosaltres preferim no perpetuar aquest extractivisme”.

En canvi, cooperatives com Cooprodom o Abarka Càtering aposten per productes dominicans i africans, respectivament, per poder potenciar als petits agricultors d’aquestes regions i així ajudar a les seves economies des de l’exterior. De fet, Cheikh Drame va comentar: “Nosaltres utilitzem el menjar com a eina o, fins i tot, com a excusa per posar en valor la diversitat i la riquesa de les cultures africanes, ja que sinó hi hauria altres persones europees que s’apropiarien i comercialitzarien els nostres productes”.

A continuació, es van examinar les diferents dificultats o desafiaments que comporta crear projectes que apostin per l’alimentació sostenible. Les representants de Keras Buti van parlar de com la ciutat i voltants de L’Hospitalet (on tenen els seus propis horts) estan sent amenaçats per l’especulació urbanística, ja que cada any puja el lloguer dels camps agrícoles, la qual cosa complica aconseguir productes de quilòmetre 0.

Per a Julieta de Kantina Migrante, és molt important parlar del concepte de ‘sobirania alimentària‘ i la seva correlació amb el fet que les persones del sud global, en molts casos, migren perquè se’ls han arrabassat les seves terres, i vénen a Europa per reforçar aquest mateix sistema alimentari treballant en les plantacions i vivers on són explotats com a mà d’obra.

Per la seva banda, Magnolia de Cooprodom recalca els estralls que han causat la pandèmia en iniciatives petites com aquesta; s’han trobat amb barreres a les duanes, complicant l’exportació dels productes provinents de les cooperatives de producció agrícola i ecològica del cafè a República Dominicana. Aquest fet ha ocasionat aturar el projecte i tota l’economia solidària generada. Això confirma la precarietat i les dificultats afegides que iniciatives com aquestes, tenen per poder implantar altres formes de fer amb relació a l’alimentació.

Finalment, Cheikh d’Abarka Càtering assenyala com és de difícil crear una cooperativa on es posa a la persona al centre “quan alhora has de competir amb una societat capitalista que precaritza especialment als cossos racialitzats”.