• “Vinc d’un context de saqueig (Guatemala)… allà hi ha producció d’aliments tot l’any i és irònic que la gent es mori de gana o que quan venim aquí (Espanya), moltes vegades entrem a cadenes de producció d’aliments, que són violentes amb la terra i amb els nostres cossos”, diu Julieta. Això ens fa preguntar-nos: “No és la migració de persones del sud global una migració forçada, obligades a sortir de les seves terres i a vendre la seva força de treball a baix cost, sense drets ni condicions laborals dignes?”.
• Estem davant del capitalisme racial, ens diu Kaire al·ludint a un concepte desenvolupat pel professor Cedric Robinson, vinculant present i passat de l’economia colonial. En el S.XIX, després de l’abolició de l’esclavitud, des de les institucions són activats mecanismes com els codis negres, per criminalitzar a la població negra als EUA, per exemple, i l’arrendament d’exconvictes, per fer-se amb la seva força de treball. Mecanismes institucionals comparables avui dia amb la Llei d’Estrangeria en el context espanyol. Kaire ens fa pensar si criminalitzar i no reconèixer drets bàsics als treballadors migrants i racialitzats en els camps de Lleida, no és una eina més per perpetuar la colonialitat i l’esclavitud en el present?

Després de la projecció del documental, vam poder conversar amb Pablo Rogero sobre el procés de creació del documental, i gràcies a aquestes experiències i anàlisis, vam poder plantejar qüestions sobre la insostenibilitat de sistemes d’alimentació basats en maneres de producció extractivistes i sobre la necessitat d’abolir mecanismes institucionals de criminalització, que recauen sobre cossos i comunitats de les excolònies per al benefici d’Occident. També, sobre les condicions de possibilitat perquè existeixi un sistema d’alimentació just, alineat amb polítiques de reparació per a persones i comunitats criminalitzades.