Àrabgrafies de paisatges urbans 

Una passejada pel Parc de les Glòries per evocar el llegat àrab en la llengua catalana i la seva presència en el paisatge urbà de Barcelona. 

L’Espai Avinyó, en col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona - Àrab i el projecte Arabegrafia de Laura Jabbour, va proposar una passejada pel nou Parc de les Glòries per gaudir del llegat de la llengua àrab en el català a través de paraules que descriuen el paisatge urbà. També vam comptar amb el suport de Tànit Assaf Muntané, professora del Departament d'Àrab de l'EOI. 

El parc s’estructura en nodes, explica la Laura, que es divideixen en dos tipus: uns de programa, amb activitats pròpies, com l’àgora dedicada a l’activista del poble lenca Berta Cáceres, que ofereix un espai de tranquil·litat i reflexió; i uns altres de biodiversitat, que funcionen com a refugis de natura. Al llarg del recorregut vam passar per alguns d’aquests nodes connectats per l’aigua, espais que combinen vegetació i disseny arquitectònic i que evoquen paraules d’origen àrab com sèquia, rambla o tabic. 

Així, a cada parada, la conversa va establir relacions entre llengua, memòria i paisatge, mostrant com la història de la ciutat també es reflecteix en les paraules que utilitzem. La trobada va acabar al centre del parc amb una activitat d’àrabgrafia, on les participants, inspirant-se en els brodats de la Laura, van escriure paraules per Barcelona com amor (حب) i gessamí (ياسمين). 

Algunes reflexions del diàleg: 

  • “Cada dia, després d’estudiar quatre hores a l’escola, caminava. Aquesta era la meva manera d’estudiar l’idioma: caminar moltes hores pel centre de Barcelona, observant la sensació o el record que m’evocava cada lloc. Vaig triar la paraula gessamí (ياسمين) per a l’Hospital de Sant Pau perquè aquell pati em recorda molt a Damasc. Aquí, l’olor del parc també em recorda molt la meva ciutat.” – Laura Jabbour 
  • “Totes les paraules tenen històries al darrere, són com llavors que viatgen i arrelen allà on algú les acull. Moltes de les que fem servir cada dia provenen de l’àrab (com paella, que ve d'al-baqaya, ‘les restes’, o arròs). Aquestes paraules ens parlen dels intercanvis i les influències que han donat forma a la nostra llengua i cultura.” – Tànit Assaf Muntané
  • “Quan els àrabs arriben a la península, al segle VIII, no només porten una llengua, sinó també coneixements, tècniques i maneres d’entendre el paisatge i l’aigua. Tot això es barreja amb el que ja hi havia, i és d’aquesta barreja que neixen moltes de les paraules i dels espais que encara tenim avui.” – Tànit Assaf Muntané 
  • “Tota l’aigua de pluja que cau al parc es recull i es condueix als subterranis a través de les sèquies, i després es reutilitza per regar les plantes, filtrant-se a través de la vegetació i mantenint un consum eficient d’aigua. Aquesta paraula, sèquia, prové de l’àrab i recorda els sistemes tradicionals de conducció d’aigua.” – Laura Jabbour i Tànit Assaf Muntané