Balls · Músiques · Resistències | Capoeira i l’arc ancestral
Un diàleg obert i una roda de capoeira per a conèixer, escoltar i practicar el saber femení, eina de comunicació i de resistència de l'arc ancestral: el berimbau.
L'Espai Avinyó realitza, el 16 març de 2023 en col·laboració amb l'associació RAI (Recursos d'Animació Intercultural), una nova sessió de la línia de treball 'Balls · Músiques · Resistències'.
La professora de capoeira, poeta i activista Dai Sombra Aisha, iniciada en la Senzala del Mestre Sombra a Rio de Janeiro i membre de Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo i de Ciclo Mujeres i Quilombo Unido, va ser l'encarregada de proposar aquest taller i xerrada sobre la capoeira.
La capoeira és una de les formes d'expressió cultural i espiritual brasilera, d'arrels africanes, que combina diferents pràctiques com la dansa, les arts marcials, la música i les acrobàcies. Aquesta trobada va enfocar la música com una eina de resistència i en especial en aliança amb el berimbau, instrument de corda, arc ancestral, eix de "connexió i comunicació" entre la diàspora i els ancestres.
Així doncs, Dai Sombra comença amb la història dels orígens de la capoeira que va néixer de l'espiritualitat bantú de la diàspora africana. S'enfoca en la història del berimbau - "l'arc ancestral" i la seva relació amb les feminitats, i acaba amb un taller amb la participació del públic en una roda de capoeira, el seu espai circular i ritual.
Compartim algunes reflexions de Dai Sombra Aisha:
- "Al Brasil la capoeira va ser una activitat criminalitzada. Estava prohibida per llei. [...] Durant molt de temps hem buscat formes de resistència. Maneres d'existir", explica Dai en referència a com la capoeira és una eina de comunicació, descolonització i aprenentatge de formes de resistències enfront de la dominació colonial com l'esclavitud i també entorn de les lleis estatals que prohibien i criminalitzaven la capoeira al Brasil.
- L'arc ancestral (berimbau) és tocat tant per feminitats com per masculinitats, però segons la cosmologia bantú és "un saber i una responsabilitat femenina" que des del cànon europeu ha estat invisibilitzat perquè es relaciona la música africana amb instruments com el tambor, però no amb els instruments de corda.
- En el cas de les celebracions fúnebres era important la presència de dones tocant el berimbau com "generadores de vida perquè la persona morta faci el camí de tornada". És per això que es toca recolzat en el ventre.
- La música i la filosofia de la capoeira és d'herència bantú, i permet en tots els estadis de la vida fer circular les energies necessàries per canviar: potenciar una celebració o generar i curar malalties.
- "Es canta perquè l'oralitat es mantingui", explica Dai sobre les cançons. Les lletres de la roda de capoeira, antigament, podien improvisar-se. A més de cançons antigues, podien ser nanes i històries de situacions quotidianes del present, històries per preservar l'espiritualitat i els sabers ancestrals.
