Balls · Músiques · Resistències | De cos i veu
Una taula rodona que reflexiona en clau intercultural sobre el pes colonial de la mirada en relació amb les danses, la memòria i l'espai públic.
El passat 16 d'octubre de 2022, en el marc de la +Biennal de Pensament 2022, el cicle Estar, ballar, 3, 4 del programa de mediació comunitària el Bornlab de El Born CCM i la línia de treball 'Balls, músiques i resistències' de l'Espai Avinyó coorganitzen aquesta taula rodona 'De cos i veu' a la Plaça Comercial.
'De cos i veu' és un espai per a compartir idees que connecten migració, diàspores i expressions vinculades al ball i la memòria, on convidem a diverses artistes, que han format part anteriorment de 'Balls, músiques i resistències', a reflexionar sobre com les seves expressions ocupen places, carrers i infraestructures públiques en tan que pràctiques artístiques i crítiques.
En aquesta taula rodona participen Ana Chinchilla, professora de Twerk & bootydance certificada per la coreògrafa Kim Jordan; Inès-Sybille Vooduness, ballarina, coreògrafa i investigadora cultural; Isadora Libertad, ballarina, bailaora, coreògrafa i gestora cultural; Lidia Martos, educadora i ballarina, postgraduada en Societats Africanes (CEA-UPF); i en la dinamització comptem amb Flora Saez, professora de dancehall, ballarina i afrofeminista.
Destaquem algunes reflexions del diàleg:
- Per a Isadora, La Bomba s'ha convertit en el seu segell d'identitat enfront del colonialisme a Puerto Rico i en l'Estat espanyol, en les seves paraules: "Yo soy La Bomba, La Bomba es mi pasaporte".
- Quan Lidia i Inès-Sybille s'enfronten a les institucions culturals es troben de vegades que no conceben la seva pràctica com una investigació en marxa i, per tant, sol·liciten que se les anomeni com a investigadores de Kuduro.
- Ana recalca que el Twerk ha estat una eina per configurar "un espai segur interior", lliure dels condicionaments del patriarcat i de la mirada colonial sobre el seu propi cos.
- L'imaginari col·lectiu occidental sobre alguns moviments, ritmes, músiques i danses estableix una separació entre les formes de vida i les formes de consum allunyades de les arrels i comunitats de referència. Flora insisteix que quan parlem de balls o danses "parlem de cultures".
- El cos i la veu són instruments i tecnologies que van de la mà. Les veus de les investigadores d'aquests balls i cultures no representen, com diu Inès-Sybille, sinó que amplifiquen la història i l'ancestralitat de cada pràctica.
