Balls · Músiques · Resistències | El Carib

Celebrar i reflexionar sobre la riquesa del Carib com a motor de resistència cultural, destacant com els seus ritmes mantenen viva la memòria.

L’Espai Avinyó, en col·laboració amb Mescladis i la Productora d’art i cultura Cariño, va organitzar una xerrada i una jam session dins del cicle Balls · Músiques · Resistències a l’Altell del Lliure, amb l’anfitrionatge de Danilo Marinho. En aquesta sessió, dinamitzada pel cartagener Leo Pizarro i amb el suport de Juliana Otálvaro de Cariño, la diversitat musical del Carib va ser el fil conductor.  

Sota el paraigua del “Carib llatinoamericà” i els ritmes de les persones convidades, vam escoltar a Papa Orbe, músic multiinstrumentista cubà amb més de 30 anys de trajectòria; Marina Molina, cantant i compositora porto-riquenya, líder de Marina y su Melao; l’historiador, poeta i editor cubà-espanyol Arsenio Rodríguez; i la flautista, professora de música i gestora cultural d'origen dominicà Arelis Benítez. Entre la reflexió i la celebració, es va aprofundir en les arrels i les pràctiques històriques i culturals africanes i indígenes de les músiques.

A través de les cançons seleccionades per cada convidada, es van abordar de manera crítica i vivencial temes com la desigualtat socioeconòmica, en contrast amb la imatge idealitzada del Carib; les influències musicals recíproques; les resistències a la globalització i la seva cooptació; les dificultats i oportunitats per aconseguir el somni migratori; així com el patriarcat i el colonialisme, vistos des de la quotidianitat.

Algunes reflexions del diàleg:

  • “Amb l’ajuda dels nostres convidats, aprofundirem en gèneres icònics com la bomba, la plena, la bachata i el rock caribeny, connectant-los amb expressions de celebració i resistència aquí, a Barcelona. Volem trencar amb la idea reduccionista que associa el Carib només amb la salsa o el reggaeton per revelar-ne la seva màgia, complexitat i extensió”, explica Leo Pizarro.
  • “He portat una cançó de plena, molt arrelada a la cultura porto-riquenya i protagonista de les parrandas navideñas, on, amb tambors, panderetes i alegria, anem de casa en casa. Però la plena no existiria sense la bomba, un espai que preserva la història del cimarronatge i la resistència de les persones negres”, explica Marina Molina.
  • “Aquesta cançó, Bacalao con pan, va ser creada per Chucho Valdés als anys setanta i va guanyar el primer Grammy d’un músic cubà vivint a Cuba. Escolteu els batás, els tambors i fins i tot algunes paraules en abacuá, una llengua africana. És rock cubà, un gènere poc reconegut”, diu Arsenio Rodríguez.
  • “La bachata, com la d’Antony Santos, és originària dels pobles rurals de la República Dominicana i té arrels profundament negres. És una celebració popular, però va ser marginada i associada a la pobresa. Va sobreviure a la dictadura de Trujillo, que intentava blanquejar la música nacional i privilegiar només el merengue”, explica Arelis Benítez.
  • “Quan parlem del Carib i la seva música, sovint no pensem que el Carib hispanòfon també té una part anglòfona. Rumba en Cahuita, del costarricenc Walter Ferguson, mescla les dues llengües. La paraula rumba s’estén: hi ha rumba congolesa (soukous), rumba catalana, i fins i tot oye mi rumba podria ser una frase de son cubà, porro, cúmbia o plena”, explica Papa Orbe.