Un recorregut, més enllà de la bossa nova, per les històries i llegat de les músiques negres de Rio de Janeiro, en clau intercultural i afrofeminista.

En col·laboració amb La Nau, l'Espai Avinyó presenta el 14 de maig 2024 una nova sessió del cicle Balls · Músiques · Resistències al costat de la cantant, historiadora i comunicadora Priscilla Barbosa. El seu projecte de difusió cultural, "Més enllà de la bossa nova", aprofita la magnitud de la bossa nova com a gènere social per crear un arxiu de memòries i anàlisi polifònica del cançoner popular brasiler, connectant amb músics i músiques de la diàspora present a Catalunya.

En la seva xerrada, comença narrant com en les interpretacions de músics no brasilers de la bossa nova, combinació entre la samba i el jazz, li fa falta alguna cosa: "em faltava l'ànima, la connexió amb Tia Ciata, les ties de la samba, aquesta xarxa de resistència de dones negres a Rio de Janeiro a finals del s. XIX". Així, ens introdueix al llegat musical i cultural de les precursores de la samba, ancestres de cantants i compositores com Clementina de Jesús, Dona Ivone Lara, Elza Soares i Alaíde Costa.

Per a aquest homenatge, Priscilla selecciona les històries músiques de Rio de Janeiro per situar-nos en un dels centres de producció musical més importants del Brasil, que dona lloc a la bossa nova. També, per assenyalar com la ciutat va ser capital de l'imperi portuguès i de la república, fins a la construcció de Brasília. D'aquesta manera traçar correspondències entre el racisme institucional mitjançant les expulsions de la Praça Onze i la persecució policial a la població negra i la invisibilització de les músiques negres.

Per acabar, gaudim d'un concert comentat amb Priscilla Barbosa a la veu, Arleen Torregrosa al baix, Kadija Teles al piano i Valquíria Plaza a la percussió, que van interpretar cançons de Dona Ivone Lara, Adriana Calcanhoto, Klébi Nori, Dolores Duran, Rita Lee, Tania Maria i una composició de la mateixa Priscilla.

Compartim més reflexions de Priscilla Barbosa durant el diàleg:

• "Per connectar amb aquesta música de manera respectuosa, insisteixo en la importància de Tia Ciata, de les ties ciatas i les seves predecessores, tantes històries que han estat oblidades en la història i la cultura musical hegemònica al Brasil... i aquí també".
• "Música, història i resistència caminen de la mà. La base és la música, la resistència possibilita que les memòries arribin a convertir-se en història. Però qui controla les memòries que van arribar fins avui i que conreaven aquestes dones?".
• "Si la música brasilera és una música negra, qui està guanyant d'això? És un acte polític programar músiques negres aquí a Barcelona, donem suport a les músiques brasileres a la diàspora i si és una dona negra, tres vegades més".
• I canta: "Les històries que jo et vull explicar, les històries que et vull cantar, aeá aaa aaa, històries del fons del mar".