Balls · Músiques · Resistències | Músiques "urbanes"
Artistes, productors i programadors musicals de sales, festivals i festes posen a trontollar el terme "música urbana" en clau local.
El dimarts 14 de juny l'Espai Avinyó presenta en col·laboració amb la Cooperativa L'Afluent, gestora de la SALA VOL, un diàleg sobre les implicacions simbòliques i materials de la categoria "música urbana", dinamitzat pel comunicador musical Daniel Madjody i amb la participació de: Dr. Mackandal, llibreter i director de United Minds, promotor i artista multidisciplinari; Mista.O, músic panafricanista i productor cultural; Isamit Morales, artista visual i encarregada del projecte Sin Sync a la sala VOL; Mani Tapis (Dj. Mixer) del col·lectiu afro queer Katarsis.25; Uncle Yems, del col·lectiu Voodoo Club i Dj. Owey, dj. afroespanyola de Barcelona, estudiant d'imatge i so.
L'origen de la "música urbana" a Espanya, apunta Madjody, tenia la "bona intenció d'aglutinar diferents gèneres que no s'identificaven amb una altra música", augurava Cruz Cafuné. El fet problemàtic, assenyala Dr. Mackandal més endavant, és que les lògiques de la indústria musical han imposat aquest tipus de categories musicals per vendre un empaquetatge (packeging) desproveït del context, els referents, temes i les formes de ser i pensar que sustenten els gèneres musicals racialitzats.
La sessió comença amb la projecció del vídeo Afro Referents realitzat per l'equip del Bloque Televisión, que consisteix en una sèrie de testimoniatges d'artistes afroespanyoles que es plantegen diversos temes enfront del racisme i la invisibilització del seu treball en l'escena musical estatal. En aquest sentit, es planteja la pregunta: La irrupció de la categoria "música urbana" possibilita o condiciona el trencament de les lògiques racistes en la indústria musical?
Ressaltem algunes perspectives d'un debat que continua. A més, ben aviat podreu veure, a través dels nostres canals comunicatius, el vídeo resum de l'activitat.
- "Urbà es refereix a música de carrer", recorda Dr. Mackandal i afegeix que no de qualsevol carrer sinó de les anomenades perifèries on sorgeix la música com el drill (perforadora) per a "mostrar el més tenebrós del carrer". Així, denuncia el "blanquejament" en la indústria, citant que Guetto Boy no rep premis, mentre C.Tangana i Rosalía es queden amb els premis d'aquesta categoria.
- Sobre la resistència al fenomen comercial i el racisme en la indústria, Uncle Yems afirma que a l'hora de treballar amb artistes racialitzades al Voodoo Club els interessa la relació amb l'espai, l'ambient, la vibe i el ritme que maneja cada Dj. o artista. Mista O coincideix que "la música són ritmes, són vibes, no són gèneres", i proposa reivindicar els orígens, els ritmes de la diàspora africana a Amèrica que van prendre múltiples formes i van crear històries quotidianes pròpies.
- A propòsit, Dj. Owey comparteix que el seu moviment està basat en la música negra: dancehall, afro, trap, entre altres, on li interessa posar en circulació referents femenins. Per la seva banda, Isamit Morales sent la música com a música i construeix fils entre gèneres, passant de l'ambient, reggaeton i el dancehall: experimentació que comparteix a Sin Sync on suggereix que "mentre menys dogmàtiques ens posem, millor".
- D'altra banda, Mani de Katarsis.25 experimenta amb polirítmies com el sinqueli de Tanzània, on si bé hi ha un patró en comú que ho converteix en gènere, el col·lectiu prefereix valorar l'aportació individual o comunitari de cada projecte, realçar el fet local en connexió amb les escenes musicals d'Àfrica i altres diàspores, sense buscar un gènere en concret que limiti l'experiència.
- En general, apareix un debat sobre la necessitat de crear espais de col·lectivització que no responguin a lògiques individuals, de reproducció del racisme des de l'escola, de competència entre artistes de l'escena, per trencar amb les lògiques que imprimeix la pròpia indústria musical en l'escena musical.
Per tancar, comptem amb un DJ Set de Dj. Owey.
