Biblioteques Expandides | Ciències Sagrades
Diàleg al voltant de les llengües i els llenguatges de la ciència i de les seves conseqüències sobre les formes de classificar i jerarquitzar “altres” sabers.
L'Espai Avinyó, en el marc del programa de la +Biennal Ciutat i Ciència i del cicle Biblioteques expandides, va organitzar dijous 20 de novembre de 2025, a la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, un espai de diàleg que pren com a punt de partida l’especialització en ciència de la col·lecció d’aquesta biblioteca. La trobada va comptar amb Helen Torres i Yásnaya E. Aguilar Gil, present gràcies al Programa de residències internacionals del CCCB, amb la col·laboració de la UOC.
Per començar, Helen Torres va parlar de com els binomis cartesians del pensament occidental (natura/cultura, humà/animal, subjecte/objecte), sorgits en contextos de poder com la colonització, simplifiquen la realitat, la jerarquitzen i separen elements interconnectats. Proposa qüestionar aquestes categories, assumir l’herència colonial i explorar perspectives múltiples a través de l’art, la ciència feminista i l’especulació, com fan Donna Haraway, Lynn Margulis i Isabel Stengers. Seguint aquest marc, va seleccionar llibres de la biblioteca per crear un diàleg entre autors i perspectives diferents, reconnectar allò separat i obrir formes de coneixement amagades a les prestatgeries.
Per la seva banda, Yásnaya Elena A. Gil va parlar de la imposició universal de la ciència occidental, validada socialment per un circuit (acadèmic, etc.), i de com, per al seu poble mixe, existeixen sistemes de coneixement com la criança mútua del panís, on el saber es transmet de manera ritual, generacional i col·lectiva. Va assenyalar que la ciència occidental, amb la seva estructura institucional i els seus mecanismes de reconeixement, exclou qui no compleix certs criteris o els revalida, mentre que altres tradicions desenvolupen sabers complexos que no necessiten validació externa.
Al final de la trobada, totes dues van llegir poesia de El sueño de toda célula (Marisela Guerrero) i un poema inèdit sobre el futur, en mixe, de Yásnaya Elena A. Gil.
Aquí algunes reflexions (o difraccions) de la conversa:
- “Els binomis cartesians (natura/cultura, humà/animal, subjecte/objecte) separen i jerarquitzen la realitat, simplificant-la i anul·lant altres coneixements, i s’imposen com l’únic pensament vàlid i universal de la ciència.” — Helen Torres
- “En mixe no puc dir «naturalesa». El més proper que tinc és una paraula com et. És molt curta, per cert, i deriva d’un verb; i ja com a substantiu, la traducció més literal seria «tot el que és» o «tot el que existeix».” — Yásnaya E. Aguilar Gil
- “La criança mútua del panís (Elvira Espejo Ayca) existeix des de fa uns 9.000 anys. Cada comunitat conserva varietats i llavors particulars. L’elecció de les llavors es transmet de generació en generació, juntament amb coneixements codificats en la memòria i ritualitzats, i amb les històries que les acompanyen.” — Yásnaya E. Aguilar Gil
- “Remembrar és tornar a unir allò que està separat, com els membres d’un cos o el mateix cos de la Terra; és atendre les connexions entre éssers humans, animals i entorn, i també tornar a passar per la ment i el cor, recuperant la memòria i l’atenció que permeten reconstruir i cuidar allò que ha estat fragmentat.” — Helen Torres
- “Imaginem un manantial que forma una llacuna i representa una sèrie de coneixements acumulats al llarg del temps en relació amb la terra. De sobte, algú decideix construir-hi una muralla al voltant i posar-hi una porta (la ciència occidental). Aleshores només algunes persones poden beure d’aquests coneixements i, a partir d’ells, generar-ne de nous o ampliar-los.” — Yásnaya E. Aguilar Gil
fotos
22
