Dones afrodescendents i ciència: quantes dones afrodescendents segueixen sent invisibilitzades al món científic-tecnològic?

 

Avui dia continua havent-hi una menor visibilitat de dones en àmbits acadèmics, un fenomen que molts ho anomenen la masculinització del coneixement, on es continua usant de referent a l'home blanc occidental. Aquesta representació pràcticament inexistent de les dones en les ciències comporta moltes problemàtiques per les quals es volen dedicar a aquestes carreres, i crea estàndards impossiblement alts, especialment per a aquelles dones que han estat històricament marginalitzades, com les dones afrodescendents.

 

El divendres 16 d’octubre de 2020, en el marc de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta 2020, l’Espai Avinyó va proposar la taula rodona virtual ‘Dones afrodescendents i ciència‘, prenent com a punt de partida a la figura de la matemàtica afroestatounidenca Katherine Johnson, que va calcular les trajectòries del vol a la Lluna de l’Apol·lo 11, per reflexionar sobre el racisme i el masclisme que existia en els àmbits acadèmics i científics als Estats Units dels anys seixanta, i traslladant-ho a un context local i actual. D’aquesta manera es va debatre el llegat de les dones negres al món científic-tecnològic, recalcant quines són les seves reivindicacions, i en general, en aquesta era digital, a qui se li atorga veu i com aquesta pot ser usada en les lluites de les desigualtats socials.

 

La xerrada va consistir, en primer lloc, d’una lectura teatralitzada on Maisa Perk, actriu i multi talent creatiu va encarnar a Katherine Johnson a través de l’obra El cielo no tiene límites, en la qual detalla com va viure la segregació racial en una època en la qual les dones no tenien drets, i les dones afrodescendents encara menys. A continuació vam comptar amb Aixa Drammeh Font, tècnica de l’Espai Avinyó, Programa Barcelona Interculturalitat, per conduir el debat entorn de la situació de la dona negra i afrodescendent en els àmbits científics i tecnològics. Per a això, vam convidar a Laia Muñoz, coordinadora de gestió de les ATIC del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya,  Zhintia Palomino, autora del llibre Dones negres en la ciència, en espanyol i en català, pensat per a infants i adolescents, per visibilitzar el paper de la dona negra en l’àmbit científic, i Fadima Diawara, creadora de Kunfabo, el primer telèfon intel·ligent lliure africà d’alta qualitat a preus populars.

 

• Palomino afirma que “tenim prejudicis que han estat causats pels mitjans de comunicació i que la societat torna a retransmetre. En lloc d’enfrontar-me a això de manera directa, el que crec interessant és introduir nous referents (…) per donar visibilitat i potenciar aquests referents positius, per fer un crec en aquesta idea construïda a base de prejudicis i estereotips.”
• Ara, és difícil posar a la palestra a aquestes dones quan reben tan poca representació en general. En el sector científic-tecnològic, un 70% dels treballadors són homes, per tant, el 30% restant són dones, i solament un 8% d’elles exerceixen càrrecs directius. D’aquesta forma es troben molts reptes a l’hora de, per exemple, que les nenes es visualitzin en aquestes carreres. Per aquest motiu últimament s’estan impulsant projectes com el de ‘Dona i noves tecnologies’, de la Generalitat, on se li dona importància a despertar les vocacions científic-tecnològiques en les dones joves.
• En aquesta era digital, trencar amb les barreres discriminatòries de la dona negra i afrodescendent, implica un exercici de resistència històric on la jerarquització de la raça i el gènere prevalen, alhora que, les eines de la digitalització ens obren nous camins de lluita, facilitant espais des d’on es poden visibilitzar referents positius i promoure nous llenguatges i imaginaris que situïn a la dona negra al lloc que li correspon.