Una obra que entrellaça mite i autoficció per explorar l’apropiació cultural, el sincretisme religiós i les ferides de les narratives colonials des de la contradicció, l’estranyament i l’humor.

L’Espai Avinyó, en col·laboració amb el Centre Cívic Zona Nord i l’Oficina d’Afers Religiosos, presenta el 28 de novembre la peça teatral Bisila de La Fatal, companyia formada per Amada Bokesa i Arnau Aiguabella el 2023. La companyia combina actuació, escriptura i direcció, aportant trajectòries diverses que enriqueixen la narració i la reflexió crítica de la peça. Després de l’obra s’obre un espai de diàleg amb Remei Sipi, escriptora, editora, investigadora i activista equatoguineana.

La peça està ambientada a l’illa de Bioko i segueix Wewé, una adolescent bubi que, sense saber-ho, dona rostre a la primera Verge Negra esculpida per l’artista català Modest Gené el 1967. Mitjançant falses promeses, Wewé descobreix la salvatge sincretització de Bisila i lluita per retornar la figura al seu poble, restablint-ne la identitat com a Mmë Bisila. El relat s’interromp amb debats entre els autors, combinant mite i autoficció, trencant la quarta paret i posant en relació la història de Catalunya amb l’esclavatge, l’apropiació cultural i el sincretisme religiós.

Durant el diàleg amb Remei Sipi, s’aprofundeix en Bisila, clau en l’origen del poble bubi, i es debaten com les dinàmiques d’apropiació cultural, el sincretisme religiós, les pràctiques teatrals occidentals i les narratives colonials i culturals continuen afectant el present. També, en la línia de l’obra, es parla sobre l’hegemonia de la llengua castellana a Guinea Equatorial. Les participants poden dialogar sobre com les llegendes, la cosmogonia i la memòria cultural poden ser reivindicades des de l’humor i la crítica, i com les històries oblidades tornen a parlar en primera persona.

Destaquem algunes cites del diàleg:

• “Al poble bubi és central la distinció entre el més enllà (omo, els qui són lluny) i el present (ibutxo, els qui som aquí). A la nostra cosmogonia, Bisila és una deessa vinculada a la seva mare, Maudit (dona, mare, origen), i dotada de bilocalització. La figura de Bisila va ser apropiada pel cristianisme, fet que va generar un sincretisme entre la tradició bubi i el catolicisme.” — Remei Sipi
• “Com a filla de la diàspora, coincideixo amb molta gent de la meva generació que hem nascut aquí: això d’anar el 15 d’agost a missa per celebrar Bisila era un moment de trobada amb la comunitat i de connexió amb les arrels. Però quan ens hem fet grans hi ha un punt de rebuig a la cristianització d’això, perquè d’alguna manera ens sentim una mica òrfenes d’història.” — Amada Bokesa
• “Hi havia una frase que deia: ‘ha mort l’home blanc’. Ens va inspirar aquell amic que ens va deixar plantats, igual que el personatge de l’autor aliat. També és una manera d’apropiació. De la mateixa manera que Modest Gené agafa la verge i la fe cristiana, l’autor de la ficció agafa Bisila i la converteix en un producte del teatre català.” — Arnau Aiguabella
• “El castellà és l’única llengua oficial, mentre que el bubi, el fang, el ndowé o l’annobonès no són reconegudes ni presents a l’escola, a Guinea Equatorial. Parlar-les estava prohibit, i es castigava qui ho feia. Per això avui gairebé no hi ha intercomprensió entre pobles (un bubi rarament parla fang, i a l’inrevés). El castellà, imposat, és la llengua de comunicació, i les llengües pròpies no es recuperen ni es transmeten.” — Remei Sipi